El 20 de novembre hi ha una cita important al Kazakhstan. No és una cita qualsevol, sinó que el país celebra unes eleccions. Unes eleccions que es preveuen 'normals' per primera vegada des del 1999. Malauradament, tot fa pensar que tot i que hi haurà diversos noms sobre la taula, només hi haurà una opció real i que la paraula 'normalitat' quedarà relegada a un costat. Què tenen en comú doncs les eleccions de Rússia i del Kazakhstan? Aquest dijous, l'actual president del país Kassym-Jomart Tokayev, ha estat nominat per unanimitat pel principal partit Amanat per participar en les eleccions presidencials anticipades que el mateix Tokayev va convocar el mes passat. Les eleccions s'esperen pel 20 de novembre, gairebé dos anys abans i s'esperen eleccions parlamentàries a principis del 2023.
Kazakhstan es planta davant Putin: no reconeixerà els referèndums de les regions ucraïneses
Els candidats presidencials al Kazakhstan han de ser nominats per una organització registrada oficialment com un partit polític. En aquest sentit, hi ha pocs espais per a sorpreses. Dels tres partits polítics actualment representats a la cambra baixa del parlament, tots han donat suport a Tokayev. Amanat, que té 76 escons, es coneixia fins fa relativament poc com a Nur-Otan, fundat per Nursultan Nazarbayev –president del país des del 1990 al 2019– l'any 1999. També es coneixia simplement com Otan, destaca la publicació The Diplomat. Des de la seva fundació, ha estat el vehicle polític del president del Kazakhstan, primer de Nazarbayev i ara de Tokayev. Tokayev va impulsar el canvi de nom el mes de març i després va renunciar oficialment com a líder.
Tot sembla apuntar que Tokayev serà el nou president del país sense massa dubtes. Hi ha, tècnicament, tres candidats registrats oficialment per a la presidència, es tracta de Zhiguli Dairabaev, president de l'Associació d'Agricultors del Kazakhstan, Nurlan Auesbaev, pel partit Socialdemòcrata i Meiram Kazhyken per la Mancomunitat de Sindicats d'Amanat. Segons destaca la mateixa publicació, tot i promoure reformes com un espai d'obertura per a la política d'oposició, recentment no s'han registrat nous partits al Kazakhstan. Zhanbolat Mamai, de Partit Democràtic del Kazakhstan, resta a la presó i s'enfronta a càrrecs importants per organitzar disturbis al gener. Mamai va ser arrestat al febrer, després d'organitzar una manifestació el mes de febrer per commemorar els morts durant els disturbis del gener.
Les intencions de Tokayev
Tokayev podria actuar com Nazarbayev, tot i que quan va arribar al poder hi havia una mínima esperança de canvi. Ara, però, el mandatari kazakh ha vist una reforma potencialment important: l'extensió del mandat presidencial de cinc a set anys i la introducció d'un límit de mandat únic. La mateixa publicació posa de manifest que Tokayev no conta el seu mandat actual, i que, per tant, es postula novament per a president. Una vegada sigui reelegit podria quedar-se al poder fins al 2029. Després d'aquest període, en principi, no seria elegible per a postular-se per a unes noves eleccions, però està clar que també podria canviar-les.
L'estrany cas de les eleccions i el Kazakhstan
Hi ha un fet, però, que crida l'atenció sobre el Kazakhstan. I és que el país no ha celebrat eleccions presidencials des del 1999, recorda The Diplomat. L'any 1998, Nazarbayev, que estava aleshores al poder, va ampliar el mandat de cinc a set anys. Es va tornar a escurçar l'any 2007, a cinc anys, amb un límit de dos mandats, introduïts per a tots, excepte per al mateix Nazarbayev. És a dir, Nazarbayev va estar al poder 27 anys seguits fins que va renunciar el 2019. Va ser aleshores que Tokayev va assumir la presidència del país.
Kazakhstan: la guerra d'Ucraïna i les protestes del gener
Kazakhstan era un país 'tranquil' fins que el dia 2 de gener d'aquest any van començar unes protestes després que el preu del gas pogués a preus estratosfèrics. Segons sembla, el govern hauria dit que eren conseqüència d'una alta demanda. Les protestes es van estendre ràpidament a les ciutats. Ningú sabia ben bé com s'havien organitzat les protestes i les autoritats van titllar-ho de protestes ciutadanes. Els disturbis no cessaven i per donar resposta, l'Organització del Tractat de Seguretat Col·lectiva, una aliança militar dels estats postsoviètics, va acordar desplegar tropes de manteniment de la pau.
El dia 7 de gener, Tokayev va dir que s'havia restablert l'ordre, però també va anunciar que s'havia ordenat a les tropes que, si era necessari, fessin ús de la violència contra els manifestants. Segons el portal Nexta, un mitjà de comunicació bielorús, aquestes protestes buscaven l'alliberament immediat dels presos polítics, renúncia total i dimissió del parlament i del president, reformes polítiques, democràcia i drets humans garantits.
Però després de les protestes, va arribar la guerra de Rússia a Ucraïna. El Kazakhstan ha intentat sempre mostrar certa distància al conflicte i apostar per la pau. En aquest context i simple vista, pot sorprendre que el Kazakhstan no reconegui aquests territoris annexionats, però tot té una explicació. "Si els líders russos estan disposats a annexionar-se parts d'Ucraïna i declarar-les part de Rússia 'per sempre', els líders del Kazakhstan podrien preocupar-se per la regió del nord del seu país, de població majoria russa", puntualitzava en una entrevista a ElNacional.cat el director del Centre Havighurst d'Estudis Russos i Postsoviètics de la Universitat de Miami, Stephen Norris. "Per altra banda, és una sorpresa. No han passat ni 9 mesos des que Rússia va enviar tropes al Kazakhstan per ajudar a posar fi a les protestes que van afectar el país".
Més problemes per a Putin: què podria fer amb els territoris annexionats?
En aquest context, recorda que a la votació de l'ONU el passat 2 de març es va condemnar la guerra a Ucraïna. "Només Bielorússia, Eritrea, Corea del Nord, Rússia i Síria van votar en contra. El Kazakhstan, Kirguizistan i Tadjikistan es van abstenir i Turkmenistan i Uzbekistan es van considerar absents". Panorama incert, doncs, el que espera al Kazakhstan, amb les seves relacions amb Rússia i amb la vista clavada a unes eleccions que, aparentment, no aportaran gaire sorpreses.