El Kazakhstan fa temps que es mira la guerra d'Ucraïna de reüll. De moment, el país no reconeix els territoris annexionats d'Ucraïna per part del president rus, Vladímir Putin. I tot plegat, té una explicació força clara. Si Rússia comença a annexionar-se territoris d'Ucraïna, el Kazakhstan podria preocupar-se pels territoris del nord del país, de majoria russa. En aquest sentit, algunes coses comencen a canviar. Al Kazakhstan es parla rus, sobretot en les comunitats eslaves del país. El passat 24 de febrer, el dia que Rússia va iniciar la invasió d'Ucraïna, alguna cosa va canviar.
🗣️ Kazakhstan es planta davant Putin: no reconeixerà els referèndums de les regions ucraïneses
Els canvis seran lents, perquè el rus té una forta presència al país. Tant el kazakh com el rus, són idiomes oficials al país. La fundació Friedrich-Ebert-Stiftung, un grup d'investigació alemany, va fer una enquesta a 1.600 persones l'any 2020. Les dades constaten que el 35,1% dels enquestats parlava kazakh a casa, mentre que el 30,5% ho feien en rus. El 25,8% va manifestar que feia servir els dos idiomes. Malgrat tot, des del febrer el portal Qazaq Grammar, un projecte que intenta popularitzar l'idioma a Instagram, ha sumat més de 5.000 subscriptors, tal com constata el portal Eurasianet.
“Quan va començar la invasió russa, vaig començar a notar diverses publicacions, tuits, històries [d'Instagram] de joves sobre com aquest era el moment de començar a escriure i parlar només a kazakh, o almenys a començar a estudiar-ho”, detallava Nursultan Bagidolla, un dels creadors de la iniciativa Gramàtica Qazaq, al portal Mediazona. “Al principi era molest i ofensiu que el motiu d'aquest interès a kazakh fos la guerra. Però vist amb perspectiva, la guerra ha tingut un efecte de despertar a l'autoconsciència nacional kazakh”.
I és que ara, qualsevol decisió de la vida diària, sembla tenir alguna cosa a veure amb la guerra que Rússia està duent a terme a Ucraïna. Aquests passos, però, no estan exempts de crítiques. Els que opten per potenciar el kazakh reben comentaris negatius i són acusats, sovint, de traïció al món rus.
Kazakhstan actualitza la doctrina militar en plena guerra a Ucraïna
Cada decisió parla per si sola. Malgrat les aliances i amistats entre el Kazakhstan i Rússia, el primer busca, en certa manera, protegir-se del segon. Precisament per aquest motiu, el Kazakhstan ha adoptat una doctrina militar renovada, el contingut de la qual sembla recollir l'ansietat provocada per la invasió russa d'Ucraïna. El focus de preocupació és que el nord del país, que fa frontera amb Rússia, és de majoria russòfona. Com a dada curiosa, la frontera terrestre entre ambdós països, és la segona frontera internacional més llarga del món, després de la del Canadà i els Estats Units. Té una longitud total de 6.846 quilòmetres.
🗣️ El Kazakhstan actualitza la doctrina militar i mira Rússia de reüll
Els canvis d'aquesta nova doctrina van ser anunciats per cautela i sense massa ressò. Ho va fer el mateix Ministeri de Defensa el passat 24 d'octubre i van ser aprovats pel president del país, Kassym-Jomart Tokayev. Aquests plans haurien estat dissenyats per "respondre adequadament a les noves amenaces i riscs".
La doctrina no descriu només temes armamentístics i de caràcter militar, sinó que també destaca com un perill l'ús de la informació difosa a través dels mitjans de comunicació. No se sap si és una referència implícita al fet que Rússia ha estat particularment activa en l'ús de la propaganda, sigui per canals oficials o bé a través de les xarxes socials. En aquest sentit, s'hi destaca la necessitat de protegir les fronteres de la nació, i equipar, sobretot, les forces frontereres i d'aviació amb "armament modern i equipament militar".
Nervis per les eleccions al Kazakhstan el pròxim 20 de novembre
El 20 de novembre hi ha una cita important al Kazakhstan. El país celebra unes eleccions que no seran normals i que fa setmanes i mesos que tenen l'etiqueta d'especials. Bàsicament, perquè seran les primeres eleccions celebrades amb tota la 'normalitat' possible des del 1999. Tot i que la data es considera especial, tot fa pensar que tot i que hi haurà diversos noms sobre la taula, només hi haurà una opció real i que la paraula 'normalitat' quedarà relegada a un costat. L'actual president del país Kassym-Jomart Tokayev, ha estat nominat per unanimitat pel principal partit Amanat per participar en les eleccions presidencials anticipades que el mateix Tokayev va convocar el mes passat. Les eleccions s'esperen pel 20 de novembre, gairebé dos anys abans, i s'esperen eleccions parlamentàries a principis del 2023.
🗣️ Kazakhstan i unes eleccions sense competència: quina és l'opció real?
Els candidats presidencials al Kazakhstan han de ser nominats per una organització registrada oficialment com un partit polític. En aquest sentit, hi ha pocs espais per a sorpreses. Dels tres partits polítics actualment representats a la cambra baixa del parlament, tots han donat suport a Tokayev. Amanat, que té 76 escons, es coneixia fins fa relativament poc com a Nur-Otan, fundat per Nursultan Nazarbayev –president del país des del 1990 al 2019– l'any 1999. També es coneixia simplement com Otan, destaca la publicació The Diplomat. Des de la seva fundació, ha estat el vehicle polític del president del Kazakhstan, primer de Nazarbayev i ara de Tokayev. Tokayev va impulsar el canvi de nom el mes de març i després va renunciar oficialment com a líder. Tot sembla apuntar que Tokayev serà el nou president del país sense massa dubtes.
Sense massa esperances de canvi
Tokayev podria actuar com Nazarbayev, tot i que quan va arribar al poder hi havia una mínima esperança de canvi. Ara, però, el mandatari kazakh ha vist una reforma potencialment important: l'extensió del mandat presidencial de cinc a set anys i la introducció d'un límit de mandat únic. La mateixa publicació posa de manifest que Tokayev no conta el seu mandat actual, i que, per tant, es postula novament per a president. Una vegada sigui reelegit podria quedar-se al poder fins al 2029. Després d'aquest període, en principi, no seria elegible per a postular-se per a unes noves eleccions, però està clar que també podria canviar-les.
Imatge principal: Astana, capital del Kazakhstan, rebatejada fa uns anys a Nur-Sultan / Flickr