La guerra a Ucraïna ha fet reaparèixer molts fantasmes del passat. Després de més de nou mesos de guerra, ningú s'esperava que l'exèrcit ucraïnès oferís tanta resistència. Ni el Kremlin pensava que la guerra ràpida que tenia al cap, pogués convertir-se en una guerra tan llarga i de trinxeres. El president rus, Vladímir Putin, ja ha manifestat en un discurs que continuarà destrossant la xarxa elèctrica del país. Aliè a les crítiques, de moment, per haver deixat a milions de persones sense electricitat ni aigua al començament de l'hivern. El líder rus, però, ha presentat aquests atacs com una resposta a l'explosió al pont de Moscou que connectava Rússia amb Crimea. En aquest sentit, ha acusat també Kíiv de fer saltar pels aires línies elèctriques prop de la planta nuclear de Kursk i de no subministrar aigua a Donetsk, a l'est d'Ucraïna.
❌ Putin promet seguir atacant la xarxa elèctrica d'Ucraïna: quin és l'origen?
❌ Ucraïna, nou mesos després: cap a on va la guerra?
❌ Més complicacions per a Ucraïna: demanen suspendre temporalment les cirurgies planificades
Amb aquest panorama a la vista, els ucraïnesos, incansablement, no paren de fer esforços per tirar endavant. I és que els esforços de Putin per carregar-se la xarxa elèctrica del país i deixar-lo a les fosques era quelcom que ningú no s'esperava. "Mai no vam esperar que intentessin destruir la infraestructura civil de les nostres ciutats. És genocida. És terrorisme". Així ho posava de manifest l'alcalde de Kíiv, Vitali Klitxkó. En una conversa amb el The Guardian, confessava que "volen congelar la població civil. Volen matar-nos. Volen tenir una Ucraïna sense ucraïnesos". La màxima autoritat de la capital ucraïnesa destacava que l'exèrcit fa caure míssils que Rússia dispara contra Kíiv. "Fa dues setmanes, vam estar a prop d'una apagada total. Aleshores la temperatura estava per sobre del punt de congelació, però imagina si la mateixa situació es produís ara, quan la temperatura fora està prop dels 10 graus sota zero i sense electricitat, aigua o calefacció. Les conseqüències serien desastroses". "En aquell atac, gairebé tota la ciutat es va quedar sense llum. Durant les següents 12 hores vam estar treballant dia i nit per recuperar l'energia", constatava.
La nova paraula que fan servir els ucraïnesos: 'Kholodomor'
D'aquesta manera, la ciutat de Kíiv intenta fer front i combatre les apagades i els talls de llum continuats. El Ministeri de Salut ja ha demanat aquesta setmana suspendre les cirurgies planificades. És a dir, que només continuïn endavant amb aquelles que no puguin desprogramar-se. La situació és crítica. I és que 10 milions d'ucraïnesos viuen ara sense electricitat. Unes dades que podrien augmentar si Rússia continua bombardejant aquestes infraestructures. Hans Kluge, director regional de l'OMS a Europa, va dir fa uns dies que la meitat de la infraestructura elèctrica del país hauria estat danyada o destruïda pels recents atacs amb míssils russos.
A la capital, 45 estacions de metro continuaran obertes com a refugis i proporcionaran una càrrega per a telèfons, internet i també consells per viure una apagada i talls de llum prolongats. "És per al pitjor dels casos", explicava Klitxkó. "Necessitem dir-li a la gent el que han de fer si la situació es torna crítica i no tenen internet ni connexió als mitjans de comunicació".
Alguns ucraïnesos ja han optat per fer servir la burzhuika, la tradicional estufa de metall tradicional. A la regió de Kherson fa setmanes que Ucraïna va iniciar l'evacuació perquè les autoritats no poden oferir subministraments a la població per passar-hi l'hivern. Els que es resisteixen a abandonar Kherson ja ha començat a recol·lectar fusta. Una tasca gens senzilla en un país ja castigat pels mesos de guerra. S'ha demanat als ciutadans que no vagin als boscos sense previ avís perquè les tropes russes podrien haver-hi deixat mines, cables trampa i projectils sense explotar. Però, és clar, en un context de guerra hi ha coses incontrolables. El preu de la llenya s'ha disparat i alguns, a falta de recursos econòmics, no tenen més remei que córrer el risc. S'ha de triar entre les mines i el fred.
En aquest context de fred i foscor, els ucraïnesos ja tenen una paraula pel que Rússia els està fent: Kholodomor (mort massiva per congelació). Un joc de paraules que recorda a Holodomor, l'acrònim fet servir per descriure la fam provocada per Joseph Stalin a Ucraïna que va matar milions de persones a principis de la dècada del 1930.
Ucraïna té la paraula Holodomor clavada a la retina
Holodomor, també conegut com a genocidi ucraïnès, va ser una de les fatalitats més importants que ha viscut Ucraïna, a conseqüència de la fam que va afectar Ucraïna i altres regions de l'URSS. Tot plegat, en el context de la col·lectivització de la terra que va impulsar la mateixa Unió Soviètica durant els anys 1932 i 1933, segons constaten Davies i Wheatcroft al llibre The Years of Hunger: Soviet Agriculture, 1931-1933. Si és o no és un genocidi, encara està sota estudi, malgrat tot, alguns experts constaten que va ser impulsat per Stalin, aleshores líder de l'URSS, per eliminar moviments independentistes ucraïnesos. Altres, com recull un arxiu de la BBC, simplement constaten que va ser una conseqüència el procés d'industrialització.
Cal ressaltar que Ucraïna era un dels estats productors de cereals més grans de l'URSS i estava subjecte a quotes de cereals excessivament més elevades, en comparació amb la resta del país, tal com recull la publicació The Crisis of Collectivisation: Socialist Development and the Peasantry. Precisament per aquest motiu, es creu Ucraïna va ser especialment afectada i perjudicada per la fam, tal com recull l'article The Transformation of the Soviet Agriculture.
Imatge principal: una persona camina per davant d'un edifici destrossat a la ciutat ucraïnesa de Mariúpol / Efe