"Rússia és la responsable de la creació del camp de mines més gran del món". Així ho ha denunciat aquest diumenge el primer ministre ucraïnès, Denis Shmihal, després del minat de 250.000 quilòmetres quadrats de territori en l'est del país.  "Ara mateix és el camp de mines més gran del món. No només dificulta el desplaçament de les persones, sinó que també ha provocat dificultats per a l'agricultura, que és una de les nostres indústries més importants", ha afirmat Shmihal en una entrevista concedida a l'agència de notícies sud-coreana Yonhap. El mandatari ucraïnès ha indicat que aquests 250.000 quilòmetres quadrats superen l'extensió de la península de Corea, Laos, Romania o el Regne Unit. A més són una arma indiscriminada que pot afectar els civils.

Atacs a les zones més poblades

Denis Shmihal també ha acusat Rússia d'estar "atacant les infraestructures de les zones més poblades". Concretament, ha assenyalat que el 70 % dels danys s'han produït en zones residencials. Entre els objectius atacats també estan els centres industrials com a plantes químiques o acereries, així com infraestructures que faciliten els viatges. Un dels principals objectius de les tropes russes ha estat la xarxa elèctrica, actualment, al voltant del 50% de la xarxa elèctrica d'Ucraïna ha estat destruïda a conseqüència de les onze onades de bombardejos aeris i les 14 onades d'atacs amb drons, segons ha explicat Shmihal. "No hi ha ni una sola central elèctrica que no hagi estat atacada per míssils o drons russos. Rússia vol eliminar tota la xarxa elèctrica d'Ucraïna i obligar el nostre poble a fugir amb pressió psicològica", ha denunciat.

El mandatari ucraïnès calcula que les pèrdues provocades per la guerra en 2023 podrien arribar als 700.000 milions de dòlars. "Malgrat la guerra l'economia ucraïnesa continua funcionant. El Govern paga tots els salaris i pensions sense retard. Hi ha programes de desenvolupament per a PIMES", ha destacat. Sobre la possibilitat que la guerra es prolongui, Shmihal ha subratllat la importància de mantenir les sancions a Rússia i l'ajuda a Ucraïna. "Estem fent tot el que podem per a acabar la guerra ràpidament. Per a això la comunitat internacional ha de mantenir estrictament les sancions contra Rússia, i reforçar-les", ha assenyalat. Ha posat èmfasi en les sancions contra el gas i el petroli, l'embargament d'armes i components o la retirada de totes les empreses multinacionals de Rússia. "Per a la victòria són importants les sancions, però al final ha de fer-se amb suport d'armament", ha argumentat Shmihal, que ha demandat així un subministrament constant d'armament avançat.

Intercanvi de presoners 

Ucraïna i Rússia han confirmat aquest diumenge un nou intercanvi d'un centenar de presoners de guerra, cinquanta per cada bàndol, que ja es troben fora de perill en els territoris sota control de les respectives forces en conflicte. Aquest és ja l'intercanvi número 36 des de l'inici de la guerra i suposa el retorn de 33 oficials i 17 soldats rasos i sergents, segons ha confirmat la Caserna de Coordinació d'Intercanvi de Presoners ucraïnès. En base a les dades de l'organització, Rússia ha lliurat a un total de 1.646 presoners de guerra ucraïnesos, tant militars com civils.

Per la seva banda, el Ministeri de Defensa de Rússia ha confirmat el retorn d'altres cinquanta militars "en perill de mort sota captivitat", segons ha informat l'agència russa TASS. "Els alliberats seran lliurats a Moscou per avions de l'aviació de transport militar de les Forces Aeroespacials per al seu tractament i rehabilitació en institucions mèdiques departamentals, i reben l'assistència mèdica i psicològica necessària", ha indicat.