Més de 40 míssils i drons han estat abatuts sobre Kíiv aquest dilluns a primera hora, segons ha dit Srehii Popko, cap de l'administració militar de la ciutat, a Telegram. Alguns danys haurien estat provocats per la caiguda de restes de materials, però no hi ha hagut víctimes mortals. Aquest hauria estat el 15è assalt de Rússia a la ciutat d'aquest mes de maig. 

Què vol fer Rússia amb aquests atacs a Ucraïna?

La intenció del Kremlin és clara. Rússia intenta esgotar les defenses aèries del país amb l'augment dels atacs, segons ha dit Popko i ha afegit que "l'enemic està intentant mantenir la població civil en una profunda tensió psicològica".

L'alcalde Vitaliy Klitstxko ha afegit que "una altra nit difícil per a la capital. Però gràcies a la professionalitat dels nostres defensors, com a resultat de l'atac aeri dels bàrbars de Kíiv, no hi ha hagut danys ni destrucció d'infraestructura i altres objectes o edificis residencials de diversos apartaments". 

Els atacs més importants des de l'inici de la guerra

Les autoritats de Kíiv han informat aquest diumenge que la capital ucraïnesa ha patit la nit de dissabte a diumenge l'atac més gran amb drons russos des de l'inici de la invasió per tropes de Moscou, que ha deixat almenys una persona morta i una altra ferida.

L'Administració Militar de la Ciutat de Kíiv va afirmar al seu canal de Telegram que les defenses aèries ucraïneses van destruir més de 40 drons kamikaze de fabricació iraniana a l'espai aeri de Kíiv. "Aquest va ser l'atac amb drons més massiu contra la capital des de l'inici de la invasió a gran escala", ha assenyalat la institució.

Tot i que van assenyalar que encara no hi ha dades concloents, les autoritats municipals van afirmar que les restes dels drons enderrocats van causar danys personals i materials a diversos districtes de Kíiv.

Els atacs russos a Bakhmut van a menys

Els atacs russos a prop de la ciutat oriental de Bakhmut, escenari d'intens combats en els últims mesos, han disminuït lleugerament durant el cap de setmana, segons un portaveu de l'exèrcit ucraïnès.

Per altra banda, segons Rússia, els països occidentals no han deixat a Bielorússia una altra opció que desplegar armes nuclears tàctiques russes i és millor que vagin amb compte de no "creuar les línies vermelles" en qüestions estratègiques clau, segons hauria posat de manifest un alt funcionari bielorús. Alexander Volfovitx secretari d'estat del Consell de Seguretat de Bielorússia, ha constatat que era lògic que les armes es retiressin després del col·lapse soviètic del 1991, ja que els Estats Units havia brindat garanties de seguretat i no havia imposat sancions. “Avui, tot ha estat enderrocat. Totes les promeses fetes se n'han anat per sempre”, ha detallat l'agència de notícies Belta citant Volfovitx un entrevistador a la televisió estatal.

 

Imatge principal: segon atac aeri més important de Rússia sobre Kíiv, des que va començar la guerra a Ucraïna / Efe