Els serveis d'intel·ligència d'Ucraïna i Corea del Sud han coincidit aquest divendres a denunciar que Corea del Nord té planejat entrar de manera directa a la guerra russo-ucraïnesa amb l'enviament de fins a 12.000 soldats nord-coreans que haurien previst unir-se ben aviat a les tropes russes. El primer a advertir durant la jornada d'aquests suposats plans ha estat el cap de la intel·ligència militar ucraïnesa, Kirilo Budánov, que en una entrevista amb la publicació The War Zone va dir que tenia constància que uns 11.000 militars nord-coreans s'estan entrenant a l'est de Rússia i estaran llestos per començar a combatre a partir de l'1 de novembre.
Budànov va afegir que un primer contingent d'aquests soldats serà desplegat a la regió russa de Kursk, on les forces russes intenten evitar noves incursions enemigues i intenten expulsar les tropes de Kíiv que controlen una part del territori d'aquesta regió fronterera amb Ucraïna.
Poc després que aparegués l'entrevista, una font del Servei Nacional d'Intel·ligència de Corea del Sud (NIS) assegurava a l'agència de notícies sud-coreana Yonhap que Corea del Nord ja ha decidit contribuir a l'esforç de guerra rus a Ucraïna amb 12.000 soldats de quatre brigades diferents que inclouen forces especials. "El moviment de tropes ja ha començat", ha indicat la font del NIS. Si es confirmés, l'enviament de tropes suposaria el primer desplegament de soldats nord-coreans fora del territori nacional des de la guerra de Corea (1950-1953).
Les informacions de les intel·ligències de Seül i Kíiv es fan públiques després que el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, afirmés dijous durant un viatge a Brussel·les per presentar davant els líders europeus el seu Pla de la Victòria que deu mil soldats nord-coreans es preparen per entrar a la guerra del costat de Rússia. El cap de l'Estat ucraïnès va afirmar que l'entrada de Pyongyang a la guerra “és el primer pas cap a una Guerra Mundial”.
Les mesures que busca Zelenski
Zelenski ha advertit repetidament en els seus últims discursos de l'escalada que suposaria la implicació directa de Corea del Nord en el conflicte amb Rússia, i ha demanat als seus aliats occidentals que prenguin mesures decisives per evitar que socis de Rússia com Pyongyang i Teheran reforcin encara més el potencial militar rus. Tant Corea del Nord com l'Iran havien ajudat fins ara Rússia amb l'enviament de míssils, drons i de munició. Els dos règims també han enviat al capdavant d'Ucraïna personal militar, presumiblement per instruir els russos en l'ús de les seves tecnologies.
El 3 d'octubre passat, sis oficials nord-coreans van morir a la part ocupada per Rússia de la regió de Donetsk en ser atrapats per un míssil ucraïnès, segons hauria dit en el seu moment una font de la intel·ligència de Kíiv. Al mateix temps que Pyongyang fa un salt qualitatiu en la seva implicació en la guerra amb Rússia, Zelenski continua sense haver rebut cap resposta positiva als seus esforços per convèncer els seus aliats que li permetin emprar els míssils que l'envien per colpejar objectius militars dins de la Federació Russa.
El president ucraïnès també intenta convèncer els seus socis que els exèrcits de països de l'OTAN veïns d'Ucraïna com Romania i Polònia comencin a fer caure des del costat de la frontera els míssils i drons russos dirigits contra Ucraïna que s'acostin als seus respectius espais aeris.
Kíiv tampoc no ha aconseguit veure satisfeta aquesta petició, que, com la de l'eliminació de les restriccions en l'ús dels míssils occidentals, forma part de l'anomenat Pla de la Victòria que Zelenski ha presentat aquesta setmana als líders europeus després d'exposar-lo davant la Casa Blanca el mes passat.