El prokurd Partit Democràtic dels Pobles (HDP) comença a moure’s en vista de les eleccions presidencials turques del 2019. Els seus excomandaments, Selahattin Demirtaş i Figen Yüksekdağ, romanen a la presó des de novembre del 2016 acusats de mantenir vincles amb el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), de la mateixa manera que molts altres membres i seguidors d’aquesta formació. Sota aquest context, la formació va celebrar un congrés extraordinari el cap de setmana passat, on es van escollir els successors Sezai Temelli i Pervin Buldan. Amb aquests dos noms s’aposta per la continuïtat de mantenir l’ala esquerra i kurda al capdavant del partit, en detriment de la islamista, també existent.
“El 2018 serà l’any en què l’HDP contribuirà a lluitar per la pau i la democràcia al nostre país”, va afirmar Temelli entre aplaudiments. En contra del discurs agressiu que caracteritza a l’AKP d’Erdogan i l’aliat ultranacionalista MHP, amb acusacions de colpisme i terrorisme, el partit prokurd aposta pel contrari. “Estem oberts a la pau al nostre país i fora”, va reiterar per la seva part Buldan, posició lloable tenint en compte que el seu marit va ser assassinat, presumptament, per paramilitars ultranacionalistes l’any 1994. Tots dos discursos pacificadors no han evitat que el govern obrís una investigació contra Pervin Buldan poques hores després de la seva elecció i el diputat Sirri Süreyya Önder per suposada “propaganda terrorista” en manifestar a les xarxes socials la seva posició contrària a l’operació militar d’Afrin.
Presos polítics
La repressió del president Erdogan cap a l’HDP es va fer patent el 4 de novembre del 2016 amb l’empresonament de Selahattin Demirtas i Figen Yüksekdağ, aleshores líders del partit prokurd. Segons denuncia la mateixa formació, prop de 3.300 membres han estat detinguts des de juliol del 2015, moment en què l’AKP d’Erdogan va decidir avortar el procés de pau a les regions kurdes del sud-est de Turquia. “Anar a la presó mai ha estat un problema per a nosaltres, de fet Turquia ja és una presó a l’aire lliure”, diu Ferhat Öner, un simpatitzant prokurd que destaca que “tots els grans líders han d’anar a la presó alguna vegada”.
El mateix president Erdogan ja hi va ser l’any 1999, on hi va estar durant quatre mesos per llegir un poema que, segons un tribunal, considerava islamista i incitava a la violència. Amnistia Internacional va dur a terme una gran campanya a favor del dirigent, el mateix que ara ha iniciat una persecució contra al president de la ONG, Taner Kiliç, a la presó des del 6 de juny del 2017. L’activista està acusat de mantenir vincles amb FETÖ, organització de Fetullah Gülen, que segons el govern turc va instigar l’intent de cop d’Estat del 2016.
L’acusació de mantenir vincles amb el terrorisme s’ha tornat una costum a l’hora d’eliminar els adversaris i també s’estén a d’altres formacions polítiques. Enis Berberoğlu, membre del partit socialdemòcrata CHP, ha estat sentenciat aquesta setmana a cinc anys de presó per espionatge després d’enviar l’any 2015 unes imatges compromeses al diari Cumhurriet. Al vídeo s’hi apreciaven vehicles dels serveis secrets turcs escortant camions que transportaven cap a Síria armament sota l’etiqueta d’ajuda humanitària.
Afrin, un nou front
La guerra en aquesta regió era un tema que voltava al recinte Ankara Arena, estadi cèntric amb capacitat per a 10.400 persones que va acollir la celebració. Segons l’organització, més de 30.000 s’hi van aplegar, omplint les grades i els voltants del recinte. “Nosaltres esperàvem que Turquia donés la mà als nostres germans d’Afrin”, afirma Öner. Vingut des de la ciutat d’Istanbul per a l’ocasió, deixa clara la seva posició: “Lluitar allà és un error, aquest Estat reprimeix els kurds siguin on siguin”.
L’anomenada lluita d’Erdogan contra el terrorisme a la regió siriana ja acumula més de 400 morts, segons l’Observatori Sirià de Drets Humans. Tot i que l’ofensiva representa una massacre contra els kurds sirians, el president Erdogan comença a veure el cost real de l’escalada bèl·lica en forma de morts a les seves files: la xifra ja puja a 34, segons la mateixa ONG. “Només hi ha anat per guanyar vots”, afirma un altre assistent, Serhat Dogu, que argumenta la necessitat que té Erdogan per obrir una guerra contra els kurds com a estratègia electoral. Aquesta "mà de ferro" ja ha provocat la mort de 75 civils. Mentre el partit prokurd denuncia l’operació i es mostra “pacífic” i “democratitzador”, els seus simpatitzants ho tenen encara més clar: “Fins que no hi hagi pau amb els kurds, no hi haurà democràcia a Turquia”.