L'Azerbaidjan i Armènia han acordat sota la mediació de Rússia posar fi a la guerra a l'Alt Karabakh després de més de 40 dies de combats que se salden amb centenars de morts civils i militars, pas que a Erevan ha estat rebut com una "traïció" del primer ministre, Nikol Pashinyan.
El president azerbaidjanès, Ilham Aliyev, i el cap del govern armeni van firmar al costat del líder de Rússia, Vladímir Putin, una declaració en la qual "declaren un complet alto el foc i un cessament de totes les hostilitats" a la zona de Nagorno Karabakh a partir de les 01.00 hora local (21.00 GMT de dilluns), segons van informar en paral·lel des de les seves respectives capitals els tres mandataris.
L'acord es va segellar després que l'exèrcit azerbaidjanès ocupés en les últimes hores Shushi -o Shusha per als àzeris- la segona ciutat més important del territori, que és internacionalment reconegut com a l'Azerbaidjan però poblat i controlat per armenis.
Les Forces Armades azerbaidjaneses van avançar a més cap a la capital del Karabakh, Stepanakert -o Jankendi per a l'Azerbaidjan-, que es troba a només 11 quilòmetres de Shushi.
Un acord dolorós per a Armènia
"El text de la declaració és molt dolorós, personalment per a mi i per al nostre poble. Vaig prendre aquesta decisió després d'una profunda anàlisi de la situació militar i una valoració de persones que tenen un domini més gran de la situació", va dir Pashinyan.
Segons Pashinyan, va firmar la declaració a causa de la seva convicció que aquesta és "la millor solució en la situació creada".
Contraris al final de la guerra protesten a la seu del govern armeni a la capital del país, Erevan / Efe
Aliyev per la seva part va assenyalar que "la fase militar conclou, i passem a la fase de solució política". "Es tracta de la variant més avantatjosa per a nosaltres. De fet, es tracta d'una capitulació militar d'Armènia", va declarar en un missatge a la nació el president azerbaidjanès.
Des de Moscou, el president rus va especificar que l'acord estableix que ambdues parts es mantinguin en les posicions ocupades en aquests moments mentre que un contingent de manteniment de pau de Rússia és desplegat en la línia de contacte a Nagorno-Karabakh i al llarg del corredor que connecta l'enclavament separatista amb Armènia.
Calendari de retirada
En total, segons el Ministeri de Defensa, Rússia enviarà 1.960 militars, 90 vehicles armats i 380 unitats d'automòbils i equipament especial al Karabakh. Els primers avions de transport militar Il-76 ja han partit des de l'aeroport d'Uliànovsk.
Aliyev va assenyalar al seu torn que també Turquia, que ha donat suport a Bakú en el conflicte, participarà al costat de Rússia en la tasca del manteniment de la pau.
El mandatari va assenyalar que l'acord firmat preveu la retirada de l'exèrcit armeni de tres regions: el districte d'Agdam, abans del 20 de novembre, la regió de Kalbajar, abans del 15 de novembre, i la regió de Lachín, abans de l'1 de desembre.
Celebració a Bakú després de la conquesta àzeri de Shushi / Efe
Aliyev va dir recentment en una entrevista a Efe que pararà immediatament la guerra si Pashinyan li lliurava un calendari precís de retirada d'aquestes regions.
Això sí, en l'última d'aquestes tres regions Erevan es reservarà un corredor de cinc quilòmetres d'ample per garantir la comunicació de l'enclavament separatista amb Armènia, mentre que Shushi, que està ubicada a la regió de Lachín, quedarà sota control de Bakú.
Aliyev va afirmar que en els tres anys vinents es definirà un pla de construcció d'una nova ruta a través del corredor de Lachín que garanteixi la comunicació entre Stepanakert i Armènia.
Rússia controlarà les vies de transport a la zona amb l'ajuda del Servei de la Guàrdia Fronterera, d'acord amb Putin.
Retorn de desplaçats i refugiats
Va assenyalar que els desplaçats interns i els refugiats tornaran a l'enclavament separatista i les regions veïnes "sota control de l'Alt Comissariat de l'ONU per als Refugiats". A més, Armènia com l'Azerbaidjan intercanviaran presoners i caiguts en combat.
"Considerem que els acords assolits crearan les condicions necessàries per a una solució a llarg termini i completa de la crisi de Nagorno-Karabakh sobre una base justa i en interès dels pobles armeni i azerbaidjanès", va sostenir el mandatari rus.
Mentre a Bakú se celebrava als carrers l'acord amb càntics com el "Karabakh és nostre", "Karabakh és l'Azerbaidjan", a Erevan la situació era molt diferent aquesta matinada.
Ira d'armenis a Erevan
Centenars d'armenis iracunds van irrompre en la seu del Govern i el Parlament per reivindicar a crits que no lliuraran l'enclavament a l'Azerbaidjan.
"Pashinyan traïdor" o "no lliurarem Artsaj", nom armeni de Nagorno-Karabakh, van cridar els congregats a la plaça de la República d'Erevan.
A més d'entrar a la seu del Govern, on van provocar destrosses i fins i tot alguns van entrar a l'oficina de Pashinyan, i en el Parlament per exigir que el primer ministre es reuneixi amb ells, alguns armenis es van apropar les residències on viuen Pashinyan i la seva família provocant un enfrontament amb la Policia.
El president de l'Assemblea, Ararat Mirzoián, va ser tret violentament del seu cotxe oficial i colpejat, després de la qual cosa va ser ingressat en un hospital.
L'oposició parlamentària, especialment Armènia Pròspera, pretén convocar una sessió extraordinària per obligar Pashinyan a anul·lar l'acord firmat, segons va dir la diputada Naira Zhorabián.
El líder armeni, en el poder des del 2018, va assegurar que no ha abandonat el país i que continua "fent el seu treball com a primer ministre de la República d'Armènia".
Per la seva part, el president armeni, Armén Sargsián, va declarar que iniciarà consultes polítiques a fi d'acordar decisions per protegir els interessos nacionals.
Imatge principal: Equips de rescat armenis després d'un bombardeig a Stepanekert, capital de Nagorno-Karabakh / Efe