Ja és oficial: Suècia i Finlàndia han estat convidades a formar part de l'OTAN. Després de setmanes de bloqueig pel suport dels països nòrdics a les minories kurdes, els líders dels estats membres van aconseguir aquest dimarts un acord amb Turquia per aixecar el vet. D'aquesta manera, l'Aliança ha aprofitat la cimera a Madrid per fer pública la seva invitació oficial: "Avui els líders de l'OTAN han pres la històrica decisió de convidar a Suècia i Finlàndia a convertir-se en membres de l'OTAN", ha declarat el secretari general, Jens Stoltenberg, en una roda de premsa. Però tot té un preu, i és que el govern turc ha anunciat aquest dimecres que ja ha preparat 33 sol·licituds d'extradició a Suècia i Finlàndia de persones associades a la resistència kurda que considera "terroristes".
El procés d'adhesió
Els líders de l'OTAN han acordat aquest dimecres en la seva cimera de Madrid convidar Finlàndia i Suècia a convertir-se en membres de l'OTAN, després que Turquia hagi aixecat el seu vet a l'entrada dels dos països nòrdics en l'organització transatlàntica. En la seva compareixença davant els mitjans, Stoltenberg ha explicat que l'acord conclòs dimarts entre Turquia, Finlàndia i Suècia "va aplanar el camí" per a la decisió presa avui. A més de pactar convidar Suècia i Finlàndia a unir-se a l'OTAN, els líders aliats han acordat aquest mateix dimecres firmar els protocols d'adhesió d'ambdós països. Més endavant, haurà de tenir lloc la ratificació de l'adhesió en l'àmbit nacional de cadascun dels 30 aliats. Es pot recordar que els dos països nòrdics només quedaran coberts pel principi de defensa col·lectiva de l'OTAN una vegada que hagi conclòs la ratificació en els trenta membres actuals de l'organització transatlàntica. La ratificació s'ha de dur a terme a cada país segons els seus costums, que són diferents entre estats. Per exemple, als Estats Units s'ha d'aprovar per una àmplia majoria en el Senat, mentre que al Regne Unit no depèn de cap votació.
El preu de l'aliança
Turquia, Suècia i Finlàndia van firmar un pacte el dimarts que va permetre a Ankara aixecar el bloqueig a l'entrada dels dos països nòrdics en l'OTAN. Fins ara, Turquia s'oposava que Hèlsinki i Estocolm s'afegissin a l'Aliança perquè considerava que ambdós països donaven suport a organitzacions kurdes. El ministre de Justícia turc, Bekir Bozdag, ha assenyalat que hi ha sis expedients oberts sobre persones que Turquia considera membres de la guerrilla kurda PKK, i sis més del grup islamista de Fethullah Gülen, a qui Ankara responsabilitza del fallit cop d'estat del 2016. En el cas de Suècia, el ministre s'ha referit a 10 presumptes membres d'aquesta confraria i a 11 de la guerrilla. "Ara, després de l'acord, tornarem a sol·licitar l'extradició i els el recordarem" va assenyalar Bozdag en un grup de periodistes a Ankara. Turquia havia bloquejat l'entrada de les dues democràcies nòrdiques en l'Aliança, argumentant que protegeixen i donen suport a persones considerades terroristes pel govern turc.