Fidel Castro no només passarà a la història per ser el pare de la Revolució Cubana, sinó també per les seves mítiques frases. Era un home eloqüent i expressiu i mai no es tallava a l'hora de parlar i pronunciar els seus discursos. Amb algun va arribar a batre el rècord de passar nou hores seguides parlant, com el 1959, i alguns biògrafs asseguren que n'ha fet més de 2.500, amb una mitjana de cinc hores parlant i de peu.

"Que no es preocupin els veïns del nord, no pretenc exercir el meu càrrec fins als 100 anys", va ser-ne una. La va dir ara fa 10 anys amb motiu del Dia de la Rebel·lia Nacional, però aquesta ja va ser de les últimes que es recorden d'ell.

"La història m'absoldrà"

"La història m'absoldrà". Aquestes van ser les paraules amb què l'expresident cubà, mort aquest dissabte a la matinada, va acabar la seva autodefensa –que va decidir assumir ell mateix– en el judici en contra seu pels assalts a dues casernes de Santiago de Cuba i Bayamo. Llavors va ser condemnat a 15 anys de presó per haver-hi participat, però el dictador cubà Fulgencio Batista va posar-lo en llibertat, a ell i la resta de rebels.

Castro va acabar publicant la seva defensa l'any 2007, titulada La història m'absoldrà, ja que no havia quedat cap registre del judici. "Pel que fa a mi, sé que la presó serà dura com no ho ha sigut mai per a ningú, plena d'amenaces, de roí i covard acarnissament, però no la temo, com no temo la fúria del tirà miserable que va arrencar la vida a setanta germans meus. Condemneu-me, no m'importa, la història m'absoldrà". Així acabava la seva autodefensa.

"Si surto, arribo..."

"Si surto, arribo; si arribo, entro; si entro, triomfo". Van ser les paraules més repetides per Fidel Castro, segons deien els que van coincidir amb ell a l'exili a Mèxic, abans de salpar amb el iot Ganma amb unes 80 persones més per donar el tret de sortida a la batalla guerrillera a Cuba per derrotar el dictador Fulgencio Batista.

I és que el pare de la Revolució Cubana sempre ha estat un defensor de l'optimisme perquè creia que si s'era pessimista, no es podia ser revolucionari. 

"¿Vaig bé, Camilo?"

És una de les altres frases que els cubans no oblidaran. Ho va preguntar a qui era cap major de l'Estat Major de l'excèrcit rebel –i molt amic de Fidel Castro–, Camilo Cienfuegos, després de l'entrada triomfal dels guerrillers a l'Habana el 8 de gener del 1959 i del triomf de la Revolució Cubana.

Cienfuegos, desaparegut l'octubre d'aquell mateix any en un accident aeri, va respondre-li: "Vas bé, Fidel", i va ser aclamat per tots els que estaven escoltant el discurs. La frase va immortalitzar un moment històric.

Camilo Cienfuegos i Fidel Castro / Viquipèdia

"Tinc una armilla moral"

"Tot el món diu que vostè té una armilla a prova de bales". Aquesta va ser la pregunta que va fer-li un periodista, que va afegir que corria el rumor que sempre estava protegit pel seu vestit.

La resposta de Castro va ser clara i contundent: "No, desembarcaré a Nova York, tinc una armilla moral que és molt forta i m'ha protegit sempre", va etzibar al periodista.

"Ni una mica de penediment"

Aquesta frase surt al llibre Cien horas con Fidel, del periodista Ignacio Ramonet. Castro va assegurar-li: "He comès errors, però, cap d'estratègic, simplement, tàctic" i va afegir: "No tinc ni una mica de penediment del que hem fet al nostre país".