El comentari racista del còmic Tony Hinchcliffe durant l'acte electoral estrella de Donald Trump el passat diumenge al Madison Square Garden ha fet molt de mal a la comunitat llatina. "Tenim una illa de brossa enmig de l'oceà que es diu Puerto Rico", va dir l'humorista. Aquest dimarts, Trump viatja justament a Allentown, ciutat amb majoria llatina de l'estat clau de Pensilvània que pot decidir les eleccions. Fins allà ha anat ElNacional.cat i, sota un sol que calma un fred que ja és d'hivern, l'alcalde, llatí i demòcrata, Matthew Tuerk, es mostra convençut que aquest atac "pot ser l'October surprise que faci votar els qui no tenien clar si fer-ho o que votin Kamala Harris els indecisos que no sabien si apostar per ella o per Trump". 

🔴 Resultats eleccions Estats Units 2024 | DIRECTE

 

Pensilvània és, entre els set estats clau, el més poblat i el que més vots electorals aporta, 20. Cap a on es decantin les minories llatines i negres, que segons les enquestes cada cop s'inclinen més per Trump, serà un dels factors decisius per saber qui serà president. També és l'estat en el qual Harris i Trump han gastat més diners: 500 milions de dòlars els demòcrates, 450 els republicans. Tuerk subratlla que "de la majoria llatina de la ciutat, els boricuas (de Puerto Rico) són la comunitat més important" i això dona un pes a la ciutat.

 

Als Estats Units hi ha 36 milions de votants llatins, el 15% de la població, i mentre que el 59% va votar per Joe Biden l'any 2020, una part important aquest any es mostra indecisa. La comunitat llatina, com la negra, pot decantar les eleccions en funció de si Harris acaba de connectar amb ells. Bé que ho intenta: ha programat actes amb el grup mexicà Maná i els seus compatriotes Los Tigres del Norte just un dia després de rebre el suport dels porto-riquenys Bad Bunny, Jennifer López i Ricky Martin després dels comentaris racistes.  

"El comentari va molestar tota la comunitat"

El comentari de l'humorista Hinchcliffe no només va molestar demòcrates com Tuerk. Davant del centre comercial on demà hi haurà Trump, el Samuel, policia de 55 anys de Latinos for Trump, reconeix que el va "treure de polleguera" i està convençut que "va molestar tota la comunitat". "Però jo fa quatre anys que segueixo els republicans i sé que no són racistes, i va ser un còmic i no Trump qui va fer aquest comentari", rebaixa. "Esperem que els llatins facin servir el cap i no es deixin portar per aquest comentari, perquè fins ara els demòcrates no han fet res per nosaltres", afegeix.  

Amb el fill de Donald Trump ja escalfant el míting del seu pare un dia abans, l'alcalde Tuerk no té clar que els llatins realment acabin votant Trump. "Una cosa és el que diguin en una conversa i una altra de ben diferent són les urnes". La tercera ciutat de Pensilvània després de Filadèlfia i Pittsburgh, amb 125.000 habitants (una mica més que Santa Coloma de Gramenet), té un 55% de població d'origen llatí i, per tant, guarda un tresor electoral per als candidats. Tuerk n'és conscient i insisteix a l'equip de campanya de Harris que porti la candidata demòcrata a la ciutat on aquest dimarts hi serà Trump. Per ara, sembla que Harris ha de venir un dia més a Pensilvània abans de les eleccions, mentre que aquest dilluns Barack Obama visitava Filadèlfia.  

"Ara mateix, tota l'atenció és aquí. Crec que Allentown tindrà una gran importància en les eleccions", defensa Tuerk, que és el primer alcalde llatí d'aquesta ciutat d'origen industrial amb fàbriques d'acer, que s'ha diversificat cap a la logística i el sector de la salut i que té una economia en creixement. Un estudi sobre la llatinització d'Allentown de l'any 2010 explica que als anys seixanta van començar a arribar boricuas a la ciutat, atrets per la tranquil·litat i el cost de vida més baix que a Nova York d'una ciutat que oferia oportunitats laborals en la indústria. Dels vuitanta als 2000, el fenomen es va accelerar fins a arribar a aquest 55% de població llatina d'avui dia. 

Un estat clau i molts indecisos

Amb el Samuel, el porto-riqueny de Latinos for Trump, hi ha també la Joana, una altra nord-americana d'origen boricua que votarà per Trump. "Jo tinc por del que farà Kamala", defensa, i assegura, basant-se en rumors de l'entorn de Trump, que censurarà les xarxes socials. Mentre que el Samuel basa la seva fe en Trump en l'economia, la Joana defensa sobretot els seus "valors conservadors". "Primer Déu, després la família", diu, i afirma que connecta amb els valors del partit republicà per això. L'economia, amb la inflació disparada i un rècord de millor activitat de l'anterior mandat de Trump, és, juntament amb els valors conservadors i familiars i el control de la frontera, el principal argument que esgrimeixen els llatins favorables a Trump i, en general, els treballadors que asseguren que el votaran. 

Però l'univers llatinoamericà de Pensilvània va molt més enllà de votants de Trump i demòcrates com l'alcalde, o com un negoci mexicà que exhibeix cartells de campanya de Harris i els congressistes demòcrates de la regió. Dins una botiga de mòbils, tres joves llatinoamericans menors de 30 anys, un cubà, un dominicà i un porto-riqueny, es mostren molt distanciats de l'actualitat política. El dominicà, que no té dret a vot, diu en espanyol que "Trump és un racista i Kamala és una dona, i les dones actuen per impulsos", tot emprant un argument masclista que pot estar, de fet, al rerefons del vot masculí a Trump. Després pregunta al periodista per les propostes de cada candidat. 

El cubà, que tampoc no vota, no es posiciona i prefereix preguntar als seus companys de la botiga. I el porto-riqueny, que és l'únic que té dret a vot, diu que no li agrada cap dels dos, però que votarà Trump perquè "el país va millor". Minuts després, es corregeix: "Estava fent broma". I al final, ho deixa enlaire: "Ja veuré què faig, em deixaré portar pel que passi aquell dia". Aquest tipus de vots comptaran igual que els més argumentats el pròxim 5 de novembre.