El 9 de setembre un gran incendi va destruir el camp de refugiats de Mória, el més gran d’Europa, a l’illa grega de Lesbos, obligant a evacuar els seus més de 12.000 habitants. Des de llavors, la majoria han anat vivint pels voltants del camp i fins i tot al pàrquing d’un supermercat proper. Ara resten a l’espera de ser reallotjades en un camp que podria ser un ‘Mória 2’, construït en cinc dies en un antic camp de tir i amb capacitat per a unes 8.000 persones.
“Fins ara vivien al camp unes 12.000 persones en estructures de fusta que s’havien fet ells mateixos”, detalla Daniel Larios, cooperant de Better Days. “Ara, la policia intenta amb pressió fer que aquestes persones tornin a entrar al camp que s’ha construït. Ho fan amb pressió psicològica i xantatge, assegurant-los que si no hi entren no podran aconseguir l’asil de cap manera”.
El camp de refugiats Mória després de l'incendi de la setmana passada / Efe
El cooperant explica que el govern grec ja hi ha desplegat antiavalots que, de fet, són els que han d’intentar "convèncer" els refugiats perquè hi entrin i també els que els custodiïn.
Larios explica que Mória era una antiga presó amb capacitat per tenir-hi unes 3.000 persones però fa uns cinc anys que aquesta xifra es va superar i va començar a expandir-se pels camps d’oliveres dels voltants. Segons el govern grec, la intenció seria ara la de construir un centre provisional amb capacitat per a unes 6.000 persones. De moment, però, tot i que ja s’hauria firmat l’acord, continuen posant tendes prop del mar. “Les tendes no tenen ni ventiladors, ni calefacció, no hi ha lavabos, ni dutxes, dormen al terra, sense palets ni matalassos”, detalla. “No es queixen pel menjar, es queixen que no volen tornar a viure igual. Demanen una llibertat”.
Després de l'incendi de Mória, alguns migrants caminaven per intentar entrar a un altre camp de Lesbos, el Kara Tepe / Efe
No s’ha especificat si serà un camp obert o tancat, però Larios exposa que s’hi ha instal·lat filferro espinós i s'ha mobilitzat un cos de 350 policies especialitzats amb un comandant des d’Atenes per garantir la "seguretat" del camp.
Què passa amb el coronavirus?
Condicions infrahumanes, deixadesa administrativa i falta d’una política migratòria comuna. A tot això, cal afegir-li la crisi del coronavirus actual. Per entrar al nou camp també cal passar un test de Covid. “Si una persona dona positiu, ha de fer quarantena tota la família, encara que els altres no hagin donat positiu. I l’han de passar junts”, comenta. “Les tendes de ‘quarantena’ i les que no, són a tocar”.
Fotografia del nou camp de Lesbos, després de l'incendi de Mória / Efe
Si aconsegueixen arribar fins a Atenes no ho tenen pas més fàcil. “No tenen ajudes, no tenen res” i exposa que “amb 150 euros –per persona major de 18 anys que viu fora del camp però n'ha passat per un– acaben malvivint al carrer”.
Després d’anys de feina, l’ONG Better Days s’ha encarregat i ha procurat que a Mória no hi hagi menors no acompanyats. De fet, està en contacte permanent amb els governs grec i català per facilitar la relocalització.
Catalunya vol acollir
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha ofert Catalunya per poder acollir-hi refugiats provinents del camp de Mória, a Grècia. Així, es compromet a acollir un mínim de 100 persones refugiades i 20 menors emigrats sols.
Nens i nenes juguen al mig del carrer després que un incendi arrasés el camp de refugiats de Mória / Efe
De fet, el conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Bernat Solé, ha reclamat aquest dijous als estats europeus “una resposta urgent” per acollir refugiats de Mória. El conseller ho ha traslladat a la ministra d’Exteriors, Arancha González Laya, a qui ha demanat que es compleixi el compromís europeu d’acollida. En la conversa, a la qual González Laya s’ha compromès a donar resposta els propers dies, Solé també li ha comunicat que “Catalunya vol ser part de la solució”.
Imatge principal: els refugiats, després de l'incendi de Mória, malviuen al carrer, prop del camp Kara Tepe