Letònia censura la propaganda del Kremlin per via televisiva. El Consell Nacional de Mitjans Electrònics de Letònia ha anunciat aquest dilluns la prohibició d'emissió en el país de més de 80 canals de televisió enregistrats a Rússia que no havien sancionat prèviament. Segons el president d'aquesta entitat, Ivars Abolins, aquesta mesura vol posar fi a aquells programes confeccionats en un país que poden posar en perill la "integritat territorial" i la "independència" d'una altra nació. Aquesta decisió entrarà en vigor el dijous i es mantindrà viva fins que Rússia cessi les hostilitats a Ucraïna i retorni el control sobre el territori de Crimea, tal com ha explicat Abolins en una publicació en el seu perfil de Twitter. A més, el president d'aquest organisme de mitjans de comunicació ha informat que ha pres la decisió de permetre l'emissió de la cadena Dozhd, un mitjà catalogat com agent estranger per Moscou, segons recorda l'agència russa Interfax.
Pel que fa a Rússia, sembla que res els aturi ni faci arronsar al líder rus, Vladímir Putin. De fet, aquest ha llançat una important advertència en les últimes hores: les Forces Armades russes atacaran nous objectius si Occident subministra a Ucraïna míssils de llarg abast. "Si arriben a subministrar-los, traurem les conclusions apropiades i utilitzarem les nostres armes, que no ens en falten, per atacar aquells objectius que fins ara no hem atacat", ha assenyalat en una entrevista amb el Primer Canal de la televisió pública russa. Putin ha amenaçat d'aquesta manera després que la Casa Blanca anunciés oficialment un nou paquet d'ajuda militar a Ucraïna per valor de 700 milions de dòlars, que inclou llançadores múltiples de míssils HIMARS amb un abast de fins a 70 quilòmetres. Els EUA van prendre aquesta decisió després que el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, prometés no fer-los servir contra territori rus. Fins aleshores, s'havien negat a fer aquest lliurament. Dilluns passat, el president Joe Biden defensava no enviar míssils de llarg abast a Ucraïna capaços d'arribar a territori rus, tal com li havien demanat les autoritats ucraïneses. Preguntat per aquesta qüestió, responia que no enviarà "sistemes de míssils que puguin arribar a Rússia".
En aquest sentit, Putin assegura que la decisió nord-americana no canviarà fonamentalment l'equilibri de poders al terreny, ja que Rússia creu que el subministrament d'armes per part dels EUA i altres països a Ucraïna serveix per recuperar les pèrdues en armes que ha patit Kíiv durant les hostilitats. "No hi ha res nou aquí. En primer lloc, aquests sistemes de coets de llançament múltiple, al cap i a la fi, ja estan al servei de l'Exèrcit ucraïnès, (són) sistemes Grad, Smerch, Uragán soviètics, de fabricació russa similars", ha assenyalat en l'entrevista. "El que veiem, escoltem, sabem, no té res a veure amb la confiança en el règim ucraïnès o la desconfiança (davant d'un possible atac contra territori rus), depèn del tipus de míssils que subministrin els nord-americans", ha recalcat, afegint que "el que escoltem avui i el que entenem és que són míssils que volen exactament entre 45 i 70 quilòmetres, depenent del tipus de míssil", quelcom que ja passa amb les armes de les quals disposa actualment Kíiv, segons defensa Putin.