El pròxim 25 de setembre està subratllat en vermell als calendaris italians, arriben les eleccions d'Itàlia 2022, dos mesos després de la dimissió de l'aleshores primer ministre, Mario Draghi. En els comicis, que tindran lloc l'últim diumenge de setembre, hi ha dos noms que destaquen per damunt de la resta: Giorgia Meloni, la neofeixista líder dels Germans d'Itàlia, i Enrico Letta, secretari general del Partit Demòcrata. Aquests dos polítics han tingut un cara a cara en l'últim i, de moment, únic debat de campanya electoral.
Eleccions d'Itàlia 2022: qui és qui dels principals candidats
A menys de dues setmanes de les urnes, el clima polític, mediàtic i a peu de carrer conviden a pensar que la ultradreta de Meloni i Matteo Salvini (Lliga), amb la complicitat de l'europeista Silvio Berlusconi (Força Itàlia) guanyarà sense gaires dificultats les eleccions generals, segons les enquestes, i presidirà el Govern italià des del Palau Chigi. Sempre segons els sondejos, la fragmentada àrea d'esquerra, liderada pel socialista Enrico Letta, té poques probabilitats de guanyar on el seu partit podria aspirar, com a màxim, a apropar-se als Germans d'Itàlia de Meloni com a partit més votat apostant pels indecisos. No obstant això, l'aritmètica parlamentària li impediria reunir una aliança sòlida en oposició als nacionalistes amb una diferència del 18% entre les dues coalicions.
L'únic cara a cara entre els dos candidats a les eleccions d'Itàlia 2022
L'únic debat d'aquesta campanya ha transcorregut aquest dilluns al vespre en un tens cara a cara a la pàgina web del Corriere della Sera. El debat l'ha moderat el director del diari, Luciano Fontana. Després de viure un debat respectuós entre els dos líders, un dels pocs moments en què han alçat la veu ha estat a l'hora de discutir sobre els drets dels homosexuals. La ultradretana ha negat el dret a l'adopció als homosexuals, perquè “als nens que ja han patit se'ls ha de garantir el màxim, un pare, una mare i l'estabilitat de la parella”. Davant d'aquestes declaracions, el seu rival dels Demòcrates ha reaccionat immediatament: "L'Estat no governa l'amor. No, els nens necessiten amor”.
Però, ells, els dos rivals, s'estimen políticament? Segons Enrico Letta, "hi ha dues Itàlies radicalment diferents, que es respecten", segons afirma en què ha qualificat de "debat civil" el seu cara a cara d'aquest dilluns. Però quan el director del diari Luciano Fontana arriba a la pregunta final, sobre els amplis acords si sí o si no, el secretari del Partit Demòcrata proposa cridar-ho a l'uníson: "Sí, ho excloem". També en relació amb els pactes, Meloni, ha rigut i ha concordat amb el seu rival. "És una democràcia sana en què dues persones que es barallen a la campanya electoral i després no es troben fent veure que no ha passat res l'endemà”, ha respost la líder d'ultradreta.
Les enquestes i els indecisos
La victòria de Meloni s'intueix al nombre d'assistents als actes dels Germans d'Itàlia, però també a les enquestes. Segons l'últim sondeig d'intenció de vot publicat pel Corriere della Sera, l'avantatge de Meloni s'amplia i consolidaria el primer lloc amb el 25,1% dels vots, un 1,1% més que en els sondejos anteriors. Si es compleix l'enquesta, Meloni es convertirà el 25 de setembre en la primera dona presidenta d'Itàlia. El Partit Demòcrata d'Enrico Letta perdria un 2,5% dels suports i se situaria en un 20,5% d'intenció de vot. Per la seva banda, el Moviment 5 Estrelles, amb el 14,5%, supera la Lliga de Salvini, que es quedaria al 12,5%. Això vol dir que la coalició de dretes manté gairebé 19 punts d'avantatge respecte del progressista Partit Demòcrata i els seus petits aliats.
Tot i aquests percentatges, segons els experts, els que es declaren indecisos o els que s'abstindran sumen prop del 35%. Una dada molt destacada al país amb forma de bota, històricament acostumat a unes dades molt altes de participació, que en les darreres dues dècades, per exemple, no ha baixat mai del 73% a les generals. El perfil dels indecisos, segons ha apuntat a la televisió pública italiana Alessandra Ghilseri, una de les expertes en sondejos més reconegudes al país, es basa en el fet que dos terços són dones, que més del 40% pertanyen a la franja d'edat d'entre 25 i 44 anys, que més de la meitat es troben al nord del país i que el 35% s'informen a través de la televisió.