Alice Weidel, líder del partit d’extrema dreta Alternativa per Alemanya (AfD), ha ocupat moltes de les portades de la premsa internacional d'ençà que Elon Musk va decidir donar-li suport per a les eleccions al país centreeuropeu, que se celebraran el pròxim 23 de febrer. L’impuls a la ultradreta alemanya per part del magnat ha inclòs la conversa amb Weidel aquest dijous en un espai de la xarxa social X. Malgrat les crítiques, a l’inici del col·loqui hi havia més de 200.000 oients, els quals han sigut testimonis de les dificultats de Musk per pronunciar el nom de la candidata i han sentit afirmacions com que "Hitler era comunista". Weigel ha començat la seva intervenció disparant contra Angela Merkel, a qui ha descrit com la “primera cancellera verda” i l’ha acusat d’haver "arruïnat" Alemanya. L’economista ha combinat els atacs a un "govern ridícul" amb els elogis a Alemanya, “un gran país". Els experts esperaven aquesta estratègia, la qual busca posicionar AfD com el partit més pròxim als ciutadans.

Weidel també ha expressat una sèrie de proclames en contra del sistema educatiu del país perquè té un “rendiment molt pobre”. L’economista ha acusat les escoles de només ensenyar “estudis de gènere”. La reacció de Musk ha sigut la sorpresa, el magnat pensava que l'educació a Alemanya era “força bona”. Un altre dels temes que més han tractat és la immigració. Weidel ha enumerat el que creu que ha anat malament en la política migratòria del país. La líder d'AfD ha assenyalat que "set milions de persones" han vingut a Alemanya des del 2015 i ha criticat que els refugiats puguin "llençar el passaport" i encara així obtenir asil. Per la seva banda, Musk ha descrit el que l’economista ha explicat com “una bogeria”. Tot seguit, el magnat ha ofert un monòleg sobre els migrants dels Estats Units que roben. El cap de Tesla creu que hi ha una "agenda molt d'esquerres a totes les civilitzacions occidentals".

La figura d’Adolf Hitler també ha gaudit de la seva quota de protagonisme durant l’emissió. Weidel ha afirmat que el dictador va ser el primer a restringir la llibertat d’expressió, un dret que Musk porta a l’extrem. Però l'economista no ha deixat del tot clar si realment volia dir que el govern actual d’Alemanya està emulant Hitler. "Hitler era comunista. No era un conservador", ha dit. Un episodi inesperat ha sigut el moment en què Weidel ha preguntat a Musk si l’ésser humà arribarà a Mart, moment en què el magnat ha començat a parlar sobre “planetes alienígenes” sense que ningú l’aturés. Weidel s’ha dedicat a assentir.

Si l'anterior debat en directe de Musk amb el president electe Donald Trump va ser una conversa desestructurada i sense cap guió, aquest no s’ha quedat enrere. Entre la multitud de proclames ultraconservadores, tant Musk com Weidel han protagonitzat episodis de rialles i han estat d’acord en tots els temes que han tractat. "Sí, absolutament", "sí, correcte", "perfecte". La líder d'AfD ha agraït al magnat que li hagi ofert la possibilitat de parlar amb algú sobre les seves opinions sense hostilitat. “A Alemanya seria vilipendiada i tergiversada pels mitjans de comunicació”, ha opinat.

Weidel s’ha erigit els últims dos anys com una figura paradoxal dins d'AfD i aquest col·loqui amb Musk ha sigut exactament el que esperava: una conversa en què dues persones exposen les seves opinions sense cap mena d’objecció. La seva trajectòria xoca amb el recorregut tradicionalment concebut per a un polític. L’economista ha criat dos fills amb una dona nascuda a Sri Lanka, parla mandarí amb fluïdesa i ha treballat amb prestigioses firmes internacionals com Goldman Sachs i Allianz Global Investors. La seva sofisticada manera de presentar-se i el complet bagatge professional ofereixen al partit una aparença de respectabilitat que contrasta marcadament amb els seus elements més extrems. 

Alhora, Weidel ha portat AfD a ser una formació hostil amb els immigrants, antisistema i prorrusa, que proposa polítiques com la dissolució ordenada de la zona euro i la reincorporació del marc alemany, l’antiga moneda nacional. També rebutja els rescats als països del sud d’Europa, creu en la desburocratització de la Unió Europea i vol posar fi a la immigració massiva. A més, AfD va posicionar-se fa uns mesos en contra de “projectes elèctrics”, com la construcció de la fàbrica de Tesla a Brandenburg, al nord-est d’Alemanya. Durant el col·loqui amb Weidel, Musk ha omès la postura d'AfD i s’ha centrat a criticar les autoritats governamentals per ser “massa burocràtiques”. Afirmació que ha provocat la rialla de l’economista.

El capítol que ha precedit el debat d’aquest dijous va ser la reivindicació de Musk d'AfD com l’únic partit que “pot salvar Alemanya”, una proclama que ha repetit aquest dijous en la conversa amb Weidel. Així ho va fer saber en una piulada a X, plataforma de la qual n’és màxim accionista.

A l’home més ric del món se l’acusa d’abusar de la seva xarxa social a l’hora d’informar-se. Els més crítics asseguren que la plataforma s'assembla cada cop més a una cambra d'eco d'extrema dreta. Musk, per exemple, ha publicat vídeos de Naomi Seibt, una influenciadora coneguda per la seva proximitat a AfD i la negació del canvi climàtic. Els alemanys l’han batejada com l'"anti-Greta", en referència a l’activista sueca Greta Thunberg.

Encara és d’hora per saber si els moviments de Musk per elevar l’extrema dreta a Europa tindran algun efecte. De moment, la majoria dels sondejos sobre les eleccions situen AfD com a segona força més votada, per darrere del bloc conservador que lidera la Unió Demòcrata Cristiana (CDU). Tanmateix, les possibilitats que la formació euroescèptica pugui governar són poc factibles, ja que la resta de partits ja han imposat cordons sanitaris contra l’extrema dreta en els comicis regionals de Saxònia i Turíngia.

Problemes legals

Per la seva banda, la Comissió Europea va dir a principis d'aquesta setmana que el col·loqui entre Musk i Weidel podria donar problemes legals al magnat, segons la legislació de la UE sobre la transmissió en directe. L’executiu comunitari valora si el debat pot ser un impuls electoral il·legítim d'AfD. Així mateix, la llei alemanya contempla que l’esdeveniment podria considerar-se una donació il·legal en forma de "publicitat electoral per part de tercers", tal com ha explicat LobbyControl, una entitat que vetlla per la transparència i la democràcia. Si finalment és així, el partit d’extrema dreta hauria de pagar una elevada multa.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!