El Marroc ha intensificat el setge diplomàtic sobre Espanya poques hores abans de la compareixença prevista del líder del Front Polisario, Brahim Gali, davant l'Audiència Nacional espanyola. Tot i que en un principi alguns mitjans espanyols havien publicat que Gali no declararia, fonts de l'organització han confirmat a ElNacional.cat que sí que ho farà, malgrat que no està previst que s'emeti cap comunicat sobre el contingut.

El líder del Polisario declararà telemàticament davant del jutge Santiago Pedraz des de l'hospital de Logroño, d'on des de fa unes setmanes es recupera de la Covid-19, motiu pel qual ha esclatat el conflicte diplomàtic entre Madrid i Rabat. 

Són dues les denúncies per les quals el líder sahrauí ha estat cridat davant de la justícia espanyola: una interposada pel ciutadà Fadel Breika per "detenció il·legal, tortures i lesa humanitat", i l'altra presentada per una associació per "genocidi, assassinat, terrorisme, tortures i desaparicions" patits "pels presoners de guerra" i per ciutadans sahrauís, "especialment pels d'origen espanyol, en mans del Front Polisario".

Tropes del Front Polisario / Foto: STR 

La pressió incessant del Marroc

Un dia abans d'aquesta compareixença, el Marroc ha tornat a pressionar Espanya, i ho ha fet amb menys complexos que mai. A través d'un comunicat, el ministeri d'Exteriors del regne alauita ha expressat que el problema ja no és Gali, sinó el posicionament d'Espanya sobre el Sàhara Occidental.

"La compareixença de l'anomenat Brahim Gali, l'1 de juny, constitueix una evolució de la qual el Marroc pren nota, tanmateix, no representa el fons de la greu crisi entre els dos països veïns", expressa el comunicat amb menysteniment cap a la figura del líder sahrauí. "Però Gali no és l'arrel del problema, el fons del problema és una qüestió de confiança trencada entre socis. El fons de la crisi és una qüestió de segones intencions hostils d'Espanya respecte al Sàhara, una causa sagrada de tot el poble marroquí", continua.

El ministre d'Exteriors marroquí, Nasser Bourita / Foto: Europa Press

Per al Marroc l'hospitalització de Gali és una prova més de la "connivència" entre l'Estat espanyol i els "adversaris del Regne del Marroc". En aquest sentit, el regne alauita no se n'ha estat d'incomodar la Moncloa ficant pel mig el procés independentista català. "El Marroc sempre ha estat coherent i mai no ha instrumentalitzat el separatisme. Durant la crisi catalana, el Marroc va ser un dels primers en posar-se del costat de la integritat territorial i la unitat nacional d'Espanya de forma clara i contundent. Quina hauria estat la reacció d'Espanya si un representant del separatisme espanyol hagués estat rebut al Palau Reial marroquí?", planteja el ministeri.

La causa contra Gali, creada des de Rabat?

Més enllà dels recels que la posició espanyola sobre el Sàhara Occidental desperta en la diplomàcia marroquina, el cert és que hi ha dues denúncies presentades a l'Audiència Nacional contra el mateix Gali. Però què hi ha darrere d'aquestes querelles?

N.M.Ramadan, estudiant als campaments de refugiats, explicava a aquest diari fa pocs dies que Fadel Breika, un dels que s'ha querellat contra Gali, va presentar la denúncia amb l'ajuda d'un lobby marroquí. "Breika estava als campaments i va tornar al Sàhara Occidental (ocupat), traint els sahrauís i entregant-se a les autoritats marroquines", denunciava afegint que Breika té part de la família vivint al regne alauita.

Una dona amb un megàfon protesta contra el líder del Front Polisario a la porta de l'Audiència Nacional el passat 7 de maig / Foto: Europa Press

L'organització que ha presentat l'altra querella és l'Associació Sahrauí per a la Defensa dels Drets Humans (ASADEDH). Tant el mateix Ramadan com un periodista sahrauí que viu a la capital ocupada d'Al-Aiun assenyalen que qui hi ha darrere d’aquesta associació és el Marroc i sahrauís que treballen per Rabat i que, en cap cas, aquesta és representativa de la població sahrauí. "Suposadament són defensors dels DDHH però mai han fet cap informe o menció sobre les violacions de drets humans al Sàhara Occidental ocupat", explica el periodista.

Cal tenir en compte també que el fet que el Marroc hagi dit ara que Gali no és el principal problema en la relació amb Espanya fa pensar que la causa judicial no prosperarà.

I mentrestant, l'ocupació va fent

Però mentre tots els focus estan posats en la situació que viu Gali a Logroño i les picabaralles entre polítics marroquins i espanyols, l'ocupació va fent la seva feina. Si ara fa uns mesos el darrer president dels Estats Units, Donald Trump, va reconèixer la sobirania marroquina sobre el Sàhara, el seu predecessor, Joe Biden, no només no ha fet cap gest per revertir aquesta situació sinó que l'està començant a accelerar.

I és que l'exèrcit nord-americà inclourà per primera vegada en trenta anys a localitats del Sàhara en les seves maniobres militars "African Lion" que es desenvoluparan entre el 7 i el 18 de juny. El president del govern marroquí, Saadedín Otmani, va informar en el seu compte de Twitter que aquests exercicis militars tindrien entre els seus escenaris la localitat de Mahbes (nord-est del Sàhara Occidental, molt a prop de la frontera algeriana i del campament de refugiats de Tindouf) i la ciutat de Dajla, la segona més poblada del territori.

 

Imatge principal: el líder del Front Polisario, Brahim Gali, en un acte a El Salvador el 2019 / Foto: Europa Press