Setanta-cinc anys després de la fi de la Segona Guerra Mundial, Liechtenstein reclama a la República Txeca que li retorni els territoris confiscats durant el conflicte bèl·lic. Segons informa el Financial Times, la ministra d'Afers Exteriors de Lichtenstein, Katrin Eggenberger, ha anunciat que recorreran al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) per exigir el retorn de les terres que van ser confiscades el 1945 per considerar que la família principesca de l'Estat havia col·laborat amb el règim nazi.
La denúncia davant el TEDH pretén resoldre el que consideren com una "aplicació il·legal dels decrets txecoslovacs". "El cas planteja qüestions fonamentals de sobirania", ha afirmat Eggenberger, que defensa que "com més petit és el país, més important és protegir els seus drets".
12 vegades més gran que Liechtenstein
Aquests territoris tenen una extensió de més de 2.000 quilòmetres quadrats, 12 vegades les dimensions del petit estat europeu, que només compta amb 160 quilòmetres quadrats. A banda de l'extensió, les terres també tenen interès pel que s'hi troba: hi ha el castell de Lednice, on va viure la família del príncep de Liechtenstein durant més de 700 anys, i el castell de Valtice, dues construccions considerades patrimoni cultural de la Unesco.
Segons assenyala el Financial Times, la denúncia davant el TEDH arriba després de la negativa de la República Txeca a transferir 600 hectàrees de bosc prop de Praga a Liechtenstein, les quals anteriorment també pertanyien a la família principesca.
Tensions històriques entre Liechtenstein i la República Txeca
La disputa entre ambdues nacions fa més de 70 anys que dura. Les terres que ara reivindiquen van ser confiscades després de la Segona Guerra Mundial pel decret del 1945 del president txec, Edward Beneš, en què anomenava col·laboradors del règim nazi els prínceps de Liechtenstein i 38 famílies més del principat. No va ser fins al 2009 que els dos països van restablir relacions diplomàtiques.
Per la seva banda, el viceministre de Relacions Exteriors txec, Martin Smolek, va afirmar en una conversa amb el diari britànic que el cas no hauria de ser considerat pel TEDH perquè fins ara el tribunal no ha atès casos sorgits abans de l'adopció del Conveni Europeu de Drets Humans del 1953.