Liri Albag, que va estar en captiveri 477 dies a Gaza, explicava aquesta setmana que el seu alliberament ha estat com "renéixer". En una entrevista amb el canal de notícies israelià N12, destaca que "el 7 d'octubre va ser com un malson molt llarg, i esperava que algú em despertés". "Vaig esperar que algú em digués: 'Estaves somiant, no va passar. És només un somni'. Però per desgràcia, va passar". Els seus pares estaven al seu costat tota l'estona durant l'entrevista.
Albag descriu la seva captivitat a la Franja de Gaza com un "infern" i diu que no ha pogut dormir bé fins fa molt poc. També ha mencionat a N12 que els seus captors dormien a prop d'ella a la mateixa habitació. "No em va agradar quan una persona em tocava la cama quan estava dormint, només perquè estava dormint davant meu; era extremadament incòmode". Aquesta és la primera entrevista que fa Albag després de la seva posada en llibertat, on parla dels seus 477 dies en captivitat. Va ser segrestada amb els companys observadors de les FDI Daniela Gilboa, Karina Ariev, Naama Levy i Agam Berger, i ella i la resta van ser alliberats el 25 de gener (excepte Berger, que va ser alliberada cinc dies després), en la primera fase de l'acord d'ostatges amb Hamàs.
Albag també ha comentat a l'entrevista que havia arribat a la base de Nahal Oz per primera vegada el 5 d'octubre, dos dies abans dels atacs de Hamàs. També dona les gràcies al capità de les FDI, Eden Nimri, per haver-li salvat la vida durant els atacs. Nimri va ser assassinat per Hamàs durant un tiroteig amb els terroristes. La seva família va dir que ella havia calmat els soldats de la base i els va ordenar que posessin bales a les seves armes i va organitzar les direccions de tir. Va descriure els moments a la base, al principi amb molts crits i crits, mentre sentia molts trets, i després va arribar una calma tensa.
Els seus pares tampoc no van ser informats de tots els detalls del que passava, els va enviar missatges de text el 7 d'octubre, però tampoc en excés perquè no els volia estressar. El seu pare, Eli, va dir a N12 que l'últim missatge que va rebre de la seva filla aquell matí va ser a les 7:44, on deia: "Pare, m'han disparat i estic bé". També va dir que quan els terroristes de Hamàs la van trobar a ella i als altres, va intentar comunicar-se amb ells en anglès, ja que els terroristes no parlaven hebreu, segons l'informe exclusiu d'N12.
"No sabíem què passaria"
El maig passat es va publicar un vídeo de tres minuts que representava Albag i els altres quatre membres de les FDI, on se'ls veien emmanillats i amb sang a la cara. El vídeo el van gravar els mateixos terroristes de Hamàs. A continuació, va detallar quan va ser conduïda a la Franja de Gaza, així com el període de la seva captivitat. Va descriure que una multitud de Gaza la va envoltar i es va quedar als costats, aplaudint, xiulant i ballant mentre la portaven en captivitat. Després d'això, va mencionar que el temps que ha estat captiva se'l va passar en diversos apartaments i túnels.
"No sabíem què passaria en el minut següent, el segon següent. Era com si cada moment fos el nostre últim moment", va detallar. Albag també va assenyalar la falta d'higiene durant la captivitat i que només va rebre permís per utilitzar el bany dues vegades al dia: al matí i al vespre. Va assenyalar la seva incapacitat per mirar els terroristes als ulls, però també va dir que "va intentar actuar com si tot estigués bé".
"Hi havia moltes coses que feien que van traspassar els nostres límits. No m'importa si ens vols mirar a mitjanit, però no entres a la meva habitació quan estic dormint". Albag també va explicar que va perdre deu quilos per falta d'aliment en captivitat, i va dir que l'organització terrorista només l'alimentava a ella i als altres ostatges amb les seves limitades quantitats d'arròs i pita. "Hi havia dies en què parlàvem de menjar per saciar la nostra gana, i hi havia dies que bevíem aigua salada perquè no hi havia aigua dolça", va comentar. De fet, preguntada per les coses que més ha trobat a faltar, Albag respon que "un got d'aigua freda".
Hitler i l'Holocaust
Albag explica que els captors els havien donat noms àrabs. També va recordar una conversa que va mantenir amb ells sobre Adolf Hitler i l'Holocaust, i va assenyalar que els terroristes "pensaven que Hitler era un geni, que era savi i just". També va esmentar l'abús emocional que va rebre per part de Hamàs. Se li va dir que el govern israelià, més concretament el primer ministre, Benjamin Netanyahu, i el ministre de Seguretat Nacional, Itamar Ben-Gvir, no treballaven per aconseguir la seva posada en llibertat. Albag va recordar moments en què, en un esforç per fer-la sentir culpable i fer valer el seu control sobre ella, els guàrdies que la sostenien es van enfadar perquè algunes de les seves famílies van morir en atacs aeris israelians.
L'entrevista a N12 va acabar amb Albag mostrant que es va fer un tatuatge nou, que inclou la data de la seva sortida de la captivitat, el 25 de gener.