El president Donald Trump pretén invocar una llei poc coneguda del segle XVIII, la Llei d’Enemics Estrangers de 1798, com a part dels seus plans per combatre la immigració il·legal i el crim organitzat d'origen estranger. Aquesta legislació, que té més de 200 anys d’antiguitat, atorga al president l’autoritat per detenir, deportar o restringir estrangers de països considerats enemics dels Estats Units. La pretensió del president nord-americà ha causat estupefacció, controvèrsia i debat al país per les seves implicacions legals, polítiques i socials. Tot i que la llei continua vigent en el tercer capítol del Títol 50 del Codi dels Estats Units, la seva aplicació en el context actual és qüestionada per experts legals, però això no sembla impediment perquè Trump decideixi rescatar-la del calaix legal com a part de la seva àmplia llista de mesures repressives contra la immigració i així aconseguir els seus objectius de deportar tots els immigrants il·legals o que suposin un perill per la seguretat del país.
Els funcionaris analitzen com implementar-la
"En invocar la Llei d'Enemics Estrangers de 1798, dirigiré el nostre govern a utilitzar tot l'immens poder de les forces de l'ordre federals i estatals per eliminar la presència de totes les bandes estrangeres i xarxes criminals que porten un crim devastador al territori nord-americà, incloses les nostres ciutats i àrees urbanes", va manifestar Trump en el seu segon discurs inaugural, repetint una promesa que va fer amb freqüència durant la campanya electoral de l’any passat. Trump ha afirmat que la llei atorgarà al seu govern "una tremenda autoritat" i permetrà als funcionaris "remoure tots els membres de bandes conegudes o sospitosos, traficants de drogues o membres de càrtels als Estats Units". El president ha fet públiques en diverses ocasions la seva intenció d’invocar la llei i ara els funcionaris de l’administració Trump estan analitzant com podrien implementar-la, tot i que encara se n’ultimen els detalls i es desconeix quan el govern actuaria per invocar-la.
Segons va reconèixer un alt funcionari del govern a la CNN, “etiquetar al Tren d’Aragua com a organització terrorista estrangera va ser el primer pas”, en al·lusió a la resolució que el 19 de febrer va fer el Departament d’Estat dels Estats Units, sota la direcció del secretari d’Estat Marco Rubio, en la que va designar l'organització veneçolana Tren d’Aragua i altres grups criminals llatinoamericans com a organitzacions terroristes estrangeres (FTO, per les seves sigles en anglès). Aquesta resolució afecta altres grups criminals com el Càrtel de Sinaloa, el Càrtel Jalisco Nueva Generación, la Mara Salvatrucha (MS-13), el Càrtel del Nord-est, el Càrtel del Golf, la Nova Família Michoana i Càrtels Units.
L’origen de la llei
La Llei d’Enemics Estrangers va ser promulgada originalment el 1798 durant un període de tensió amb França. En concret, aquell any es van promulgar les Lleis d’Estrangeria i Sedició en el marc de la coneguda com a Quasi-Guerra, un enfrontament mai declarat que va enfrontar els Estats Units i França, arran de la Revolució Francesa, durant el mandat del federalista i segon president nord-americà, John Adams. L’objectiu de la llei era protegir al país de l’espionatge i conspiració per part d’individus afins als interessos francesos. La llei es pot aplicar als homes majors de 14 anys i pot ser invocada en situacions “d’invasió, guerra declarada o incursió depredadora contra el territori dels Estats Units per qualsevol nació o govern estranger” i el president “faci una proclamació pública” de l’amenaça contra el país. És a dir, que si els Estats Units estan en guerra amb un altre país, nació o govern estrangers o és envaït o amenaçat d'envair, un president pot invocar la Llei d’Enemics Estrangers. Altres lleis promulgades col·lectivament com les Lleis d’Estrangeria i Sedició van expirar anys després, però la Llei d’Enemics Estrangers no tenia dada d’expiració i encara es manté vigent.
Invocada en tres ocasions
La llei ha estat invocada en tres ocasions, totes elles relacionades amb conflictes militars importants o una guerra declarada. La primera vegada que es va invocar va ser durant la Guerra de 1812, sota el mandat de James Madison, quart president dels Estats Units, quan el país es va enfrontar a la Gran Bretanya, i en aquesta ocasió es va exigir a tots els ciutadans britànics que vivien als Estats Units que reportessin la seva situació. La segona va ser durant la Primera Guerra Mundial, en 1917. El president Woodrow Wilson va invocar la llei contra nacionals de potències enemigues: els imperis alemany, austrohongarès, otomà i Bulgària. Més de 6.000 "estrangers enemics", principalment alemanys, van ser internats en campaments, alguns romanent-hi fins dos anys després de l'Armistici. La tercera i darrera vegada va ser durant el govern de Franklin D. Roosevelt (1933-1945), després de l’atac de Pearl Harbor, i es va utilitzar per crear camps d’internament per a ciutadans d’origen japonès en els Estats Units durant la Segona Guerra Mundial, però la llei també va afectar altres comunitats, com ara ciutadans d’ascendència italiana i alemanya. Com a resultat, es va decretar l’internament de més de 31.000 presumptes “enemics estrangers” i les seves famílies, incloent-hi refugiats jueus de l’Alemanya nazi, en camps i instal·lacions militars.
Per què vol Trump invocar la llei ara?
Ara, Trump vol ser el quart president que invoca la llei històrica per defensar els interessos dels Estats Units i com a part de la seva estratègia contra la immigració il·legal, per deportar presumptes membres de bandes criminals, càrtels de la droga mexicans i colombians. Una de les raons per les quals el president vol rescatar la llei és que la Llei d’Enemics Estrangers no passa pel sistema de tribunals d’immigració, que ofereix als immigrants l’oportunitat d’apel·lar per quedar-se en el país, un procés que pot trigar anys a resoldre’s i que suposa un obstacle per als plans de deportació massiva de Trump. Experts legals creuen que Trump vol apel·lar a aquesta legislació com una manera d’esquivar tot aquest procés i que sigui més fàcil arrestar i deportar aquests immigrants.
Però els experts legals consultats per diferents mitjans de comunicació nord-americans es mostren escèptics i creuen que en el context actual del país no es compleixen les condicions legals per aplicar-la i, en cas de fer-ho, Trump es trobaria amb l’oposició dels defensors dels drets dels immigrants i civils i els tribunals podrien tombar-la, donat que no hi ha una invasió militar o una incursió depredadora militar perpetrada per una nació o govern estranger i es podria considerar la seva invocació com un abús de l'autoritat.
Fotografia principal: Franklin D. Roosevelt, l'últim president que va invocar la llei