Les protestes no aturen a Bielorússia. El president del país, Aleksandr Lukaixenko, ha intentat respondre però a l'aïllament internacional de les últimes hores negant-se a agafar el telèfon a líders europeus, com la cancellera alemanya, Angela Merkel. Mentre tant, intenta reforçar el que ell defineix com "seguretat nacional" a les fronteres davant d'una suposada amenaça de l'OTAN i anunciant noves mesures per impedir les protestes de l'oposició. 

L'ajuda de Putin

Lukaixenko, conegut a Europa com l'últim dictador, havia intentat els últims anys obrir-se a occiden. Tot això ha quedat estancat i ara estaria apostant fort per l'aïllament, com a mesura de preservació.

El fet és, però, que el fet que la Unió Europea hagi manifestat que no reconeix la seva victòria electoral del passat 9 d'agost hauria accentuat els seus contactes amb Putin. De fet, se sap que en les últimes 72 hores, ja hi hauria parlat quatre vegades. Lukaixenko parla amb Rússia perquè, des del seu punt de vista i considerant la situació actual, parlar amb líders de la UE no té sentit.

El president bielorús, Aleksandr Lukaixenko / Efe

Però a més de negar-se a parlar-hi, ha demanat al seu ministre d'exteriors que informi als diferents líders europeus del que està passant. "Que sàpiguen el que està passant, el punt de vista oficial, i advertir-los sobre la seva responsabilitat a l'hora d'instigar els disturbis. Finançar els disturbis és instigar", detallava. 

A més, el líder bielorús hauria demanat "no assenyalar amb el dit" Minsk i preocupar-se més del que hi passa als seus respectius països.

Què hi diu Rússia?

El ministre d'exteriors rus, Serguei Lavrov, ha assegurat a la televisió pública que Moscou "està extremadament" preocupada pels intents d'aprofitar "dificultats internes" per interferir als assumptes interns de Bielorússia. "No només volen interferir, si no imposar a Bielorússia l'ordre que als actors externs els sembla més adequat. Ningú oculta que es tracta de geopolítica", recull Efe. 

Manifestació pro-Lukaixenko a Minsk / Efe

Lavrov ha assegurat que "Lukaixenko, els drets humans i democràcia" són només una excusa perquè Occident pugui promoure els seus interessos al món. 

Malgrat tot, el ministre ha admès que les eleccions "no van ser del tot ideals". Ara bé, segons ell, és l'oposició qui rebutja el diàleg i ha denunciat els intents de "provocar" les forces de seguretat bielorusses. 

Televisió estatal bielorussa

Diversos mitjans, entre ells TUT.BY, han explicat que alguns periodistes i treballadors de la televisió pública estatal que van fer vaga el dimarts, el dimecres no van poder accedir a les instal·lacions. Segons sembla, treballadors russos hi haurien entrat per substituir-los.

Per altra banda, han aparegut a la televisió uns anuncis propagandístics després de cada programa. En l'anunci es veuen paisatges bonics del país, natura, pobles i després una imatge de la líder de l'oposició, Svetlana Tikhanóvskaia, i el text: "Però no m'agrada. Ho canviaré".  Tot, acompanyat d'imatges de ciutats bombardejades i banderes dels EUA.

Per què hi ha protestes a Bielorússia?

Diumenge electoral a Bielorússia. Després de setmanes de mobilitzacions per part de l'oposició, el president del país, Aleksandr Lukaixenko, —al poder des del 1994— obtenia el seu sisè mandat consecutiu, amb el 80% dels vots. Quan es van començar a saber els resultats i a publicar-se els primers sondejos, els candidats opositors es van reunir al costat dels col·legis electorals, tot i les advertències de les autoritats de no fer-ho. Alguns van ser detinguts i es van produir els primers enfrontaments entre manifestants i antidisturbis. 

L'oposició, liderada per Svetlana Tikhanóvskaia, s'ha negat a acceptar els resultats, mentre que, al seu torn, Lukaixenko els ha titllat d'"ovelles" controlades des de l'estranger. I ha assegurat després dels aldarulls que no permetrà que destrossin el país.

Tikhanóvskaia, que dilluns va estar desapareguda durant hores, "està bé" i hauria fugit a Lituània, segons hauria informat el mateix ministre d'Exteriors del país, Linas Linkevicius.  

 

Imatge principal: manifestació de l'oposició al centre de Minsk.