Per a sorpresa de ningú, el president de Bielorússia, Aleksandr Lukaixenko, s’ha imposat a les eleccions presidencials en què compareixia com a favorit indiscutible amb el 87,6% dels vots. El conegut com l’últim dictador d’Europa revalida així més de tres dècades de mandat, després d’imposar-se a set processos electorals seguits. El bielorús romandrà al poder fins al 2030 gràcies als resultats d’uns comicis que han estat criticats per la seva manca de transparència, en què la segona força més votada ha obtingut únicament el 5% dels sufragis.

La victòria del mandatari s’ha produït al mateix temps que Occident nega la legitimitat de les eleccions. Bielorússia ha acusat aquesta setmana d'ingerència el Parlament Europeu per condemnar anticipadament els comicis amb un projecte en què crida la comunitat internacional a no reconèixer-ne els resultats. "M'és absolutament igual si la Unió Europea reconeix o no aquestes eleccions. El que m'importa és que ho facin els bielorussos", ha declarat Lukaixenko després de dipositar el seu vot.

Les autoritats europees han denunciat a l'uníson com una "farsa" la celebració d'aquestes eleccions i consideren el país com un vassall de Rússia i còmplice en la seva guerra contra Ucraïna. Una de les veus més condemnatòries és la de l’Alta Representant de la Unió Europea per a la Política Exterior, Kaja Kallas, la qual ha lamentat aquest dissabte que “Lukaixenko s'hagi aferrat al poder durant 30 anys”. “Això és una ofensa flagrant a la democràcia”, ha dit la líder de la diplomàcia europea en una publicació al seu compte de la xarxa social X on s'ha mostrat contundent en resoldre que el mandatari "no té cap legitimitat".

Tot i això, Lukaixenko ha reiterat la seva voluntat de dialogar amb Brussel·les sempre que admetin els termes de la conversa consensuats amb Bielorússia. "Si responen a la nostra proposta sobre la disposició de dialogar, estem disposats a parlar amb la Unió Europea, fins i tot amb els que apliquen una política agressiva contra nosaltres", ha manifestat el president aquest diumenge. 

Una oposició més aviat tova

El mandatari també ha assegurat que "ni un sol partit polític ha estat censurat" i ha exhibit la seva voluntat d'allargar la mà a la candidata rival i diputada independent Anna Kanopatskaya, considerada com la veu més contundent de l’oposició. "Una dona que, quan critica, ho fa de manera civilitzada, no com passa en altres llocs", ha valorat Lukaixenko, que ha afegit que Bielorússia és “l'únic país de l'espai postsoviètic que no ha coartat mai cap partit". Kanopatskaya ha estat criticada per les veus més dissidents i alguns observadors internacionals per ser una candidata que no qüestiona directament i de manera contundent l’autoritat de Lukaixenko. Aquesta postura ha aixecat la sospita que la seva presència en les eleccions podria servir per legitimar un procés electoral aparentment plural, però dominat pel règim.

En contrast amb figures opositores anteriors, com Svetlana Tijanóvskaya o altres líders exiliats que han encapçalat moviments massius de protesta, Kanopatskaya no sembla haver liderat una oposició ferma i desafiant. La seva campanya electoral s’ha basat més en propostes de reforma econòmica i millores graduals que no pas en una ruptura directa amb l’actual sistema polític. Això la situa com una opositora que, si bé ofereix una alternativa en teoria, no representa una amenaça significativa per al poder establert.

A les eleccions del 2020, Lukaixenko va utilitzar les forces de seguretat per aixafar les protestes massives contra el resultat oficial, incitades per l'afirmació de Tijanóvskaya que el règim havia manipulat el recompte. Desenes de milers de persones van ser detingudes i, actualment, el grup de drets humans Viasna, que està prohibit com a organització "extremista", afirma que hi ha uns 1.250 presos polítics. El mandatari també va acusar Maria Kalesnikava, una de les cares visibles de les manifestacions, d’haver “violat la Constitució”. Altres presos destacats inclouen l'activista dels drets humans i guanyador del Premi Nobel de la Pau Ales Bialiatski, que compleix una condemna de 10 anys per càrrecs de contraban que ell nega. "En qualsevol estat has d'assumir la responsabilitat si incompleixes la llei. La llei és severa, però és la llei", va dir Lukaixenko.

Per què Lukaixenko ha avançat les eleccions?

En un primer moment, les eleccions estaven programades per a l’estiu, però Lukaixenko va avançar-les al gener. Els observadors internacionals expliquen que el canvi es deu a la voluntat del president de minvar les possibles protestes en resposta a la seva folgada victòria, ja que l’hivern a Bielorússia sotmet els ciutadans a temperatures molt baixes. També es contempla la possibilitat que el mandatari volgués assegurar el seu setè mandat abans que es produïssin les negociacions per arribar a la pau a Ucraïna. Lukaixenko no ha amagat el seu interès d’esdevenir un actor important i participar en les converses.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!