Riuades de gent als carrers de Minsk. La plaça de la Independència de la capital bielorussa ha quedat petita aquest diumenge, tot i que les manifestacions han tingut lloc arreu del país. "Marxa" o "visca Bielorússia" eren alguns dels càntics dedicats al president del país, Aleksandr Lukaixenko, al poder des del 1994.

La principal manifestació, que ha congregat unes 200.000 persones, ha tingut lloc a Minsk, però hi ha hagut concentracions en diferents ciutats com Hrodna, Gomel, Brest o Vítsiebsk. L'acte a la capital va tenir la presència dels opositors Maria Kolésnikova i Pável Latuixko, els dos membres del consell coordinador per al traspàs pacífic del poder del país, segons imatges difoses en mitjans bielorussos. Kolésnikova ha demanat, durant la seva intervenció, continuar les seves protestes i el boicot a les autoritats.

Fins ara, les protestes que s'han fet al país des del dia 9 d'agost –dia que hi va haver les eleccions i en què suposadament Lukaixenko va obtenir el 80% dels vots– hi ha hagut més de 7.000 detinguts i desenes de desapareguts que, a hores d'ara, no se sap encara on són. De moment les autoritats han confirmat la mort de tres persones durant les protestes, tot i que diverses ONGs asseguren que els morts podrien ser el doble. D'aquesta manera, durant la manifestació d'aquest diumenge han volgut homenatjar-los.

Manifestacions pro-Lukaixenko

Simultàniament també s'han organitzat diferents manifestacions, més minoritaris, entre simpatitzants del líder bielorús. Les imatges van ser difoses per mitjans estatals, que van minimitzar l'impacte de la manifestació opositora rebaixant el nombre d'assistents a la meitat.

A més, en les retransmissions del principal canal estatal del país, s'hi han començat a veure coses estranyes, com el senyal del canal rus Russia Today (RT) cobrint alguns esdeveniments i la marca del canal bielorús incrustada a sobre. Els rumors sobre alguns canvis als mitjans de comunicació ja no són cap secret.

Fa uns dies, quan els treballadors van voler sumar-se a les diferents vagues del país, van veure's sense poder entrar als seus llocs habituals de feina i van ser substituïts per periodistes russos. 

Policia i exèrcit al carrer

Des de primera hora del matí del diumenge el desplegament policial i de l'exèrcit ha estat important, sobretot, al centre de la capital, amb nombrosos vehicles policials i unitats d'antidisturbis. 

A més, en un intent per dissuadir la manifestació, la policia de la ciutat ha difós un comunicat en què s'avisava contra la participació en "actes no autoritzats" i han alertat d'unes "provocacions". 

Lukaixenko, amb una armilla antibales i un fusell 

Durant la tarda, es va especular sobre una possible fugida del president del país. Malgrat tot, fonts oficials es van afanyar a dissipar aquests rumors i van difondre un vídeo en què es podia veure el mandatari a la seva residència i viatjant amb helicòpter. Això sí, equipat amb una armilla antibales i un fusell.

També se'l veu saludant als militars que estan a la frontera per, suposadament, frenar l'entrada de l'OTAN al país.

Què hi diu, Rússia?

El ministre d'exteriors rus, Serguei Lavrov, ha assegurat a la televisió pública que Moscou en alguna ocasió que "està extremadament" preocupada pels intents d'aprofitar "dificultats internes" per interferir en els afers interns de Bielorússia. "No només hi volen interferir, si no imposar a Bielorússia l'ordre que als actors externs els sembla més adequat. Ningú amaga que es tracta de geopolítica", recull Efe. 

Lavrov ha assegurat que "Lukaixenko, els drets humans i democràcia" són només una excusa perquè Occident pugui promoure els seus interessos al món. Malgrat tot, el ministre ha admès que les eleccions "no van ser del tot ideals". Ara bé, segons ell, és l'oposició qui rebutja el diàleg i ha denunciat els intents de "provocar" les forces de seguretat bielorusses. 

L'origen de les protestes

Diumenge electoral a Bielorússia. Després de setmanes de mobilitzacions de l'oposició, el president del país, Aleksandr Lukaixenko, —al poder des del 1994— obtenia el seu sisè mandat consecutiu, amb el 80% dels vots. Quan es van començar a saber els resultats i a publicar-se els primers sondejos, els candidats opositors es van reunir al costat dels col·legis electorals, tot i les advertències de les autoritats de no fer-ho. Alguns van ser detinguts i hi va haver els primers enfrontaments entre manifestants i antidisturbis. 

L'oposició, liderada per Svetlana Tikhanóvskaia, s'ha negat a acceptar els resultats, mentre que, al seu torn, Lukaixenko els ha titllat d'"ovelles" controlades des de l'estranger. I ha assegurat després dels aldarulls que no permetrà que destrossin el país.

Tikhanóvskaia, que dilluns va estar desapareguda durant hores, "està bé" i hauria fugit a Lituània, segons hauria informat el mateix ministre d'Exteriors del país, Linas Linkevicius.