El líder progressista Luiz Inácio Lula da Silva ha tancat l'era de l'ultra Jair Bolsonaro i torna a presidir el Brasil, després d'haver jurat el càrrec per al període 2023-2027 davant del parlament brasiler. "Prometo mantenir, defensar i complir la Constitució, observar les lleis, promoure el bé general del poble brasiler, sustentar la unió, la integritat i la independència del Brasil", ha declarat el nou governant en la cerimònia d'aquest diumenge. D'aquesta manera substitueix oficialment l'ultradretà Bolsonaro, qui divendres passat va fugir als Estats Units sense haver reconegut encara la seva derrota a les eleccions de l'octubre.
🟢 Protegir l'Amazones i combatre la gana: el doble gran repte del nou mandat de Lula al Brasil
Amb 77 anys, Lula és el primer polític brasiler que arriba tres vegades al poder. Aquest diumenge 1 de gener fa exactament vint anys que va jurar el càrrec per primera vegada (per al període 2003-2007), tot sent reelegit per al període 2007-2010. Ara, ha assolit de nou la presidència del Brasil després d'haver estat tancat quatre anys a la presó — condemnat per una suposada corrupció en uns judicis finalment anul·lats per la Cort Suprema.
Actes marcats per l'amenaça del bolsonarisme
El nou president ha arribat al parlament brasiler desfilant en un vehicle sense capota i davant d'una multitud de desenes de milers de persones que des de primera hora s'han ajuntat per assistir als actes de la presa de possessió, que han començat amb minuts de silenci en honor a Pelé i Benet XVI. Delegacions de mig centenar de països i tot el cos diplomàtic acreditat en el país han estat presents en el parlament. Entre els assistents han destacat el rei d'Espanya, Felip VI, i els presidents de l'Argentina, Alberto Fernández; Bolívia, Luis Arce; Colòmbia, Gustavo Petro; Xile, Gabriel Boric; el Paraguai, Mario Abdo Benítez; l'Uruguai, Luis Lacalle Pou; Portugal, Marcelo Rebelo de Sousa; i Alemanya, Frank Walter Steinmeier.
La cerimònia d'investidura s'ha celebrat sota estrictes mesures de seguretat, per mor de les amenaces d'activistes del bolsonarisme radical que exigeixen un cop d'estat militar per mantenir el líder ultradretà en el poder. I és que Bolsonaro no ha reconegut encara la victòria de Lula. De fet, divendres passat va fugir als Estats Units (Florida) i no ha assistit als actes d'aquest diumenge. Per la seva banda, el líder progressista ha recordat que es va haver d'enfrontar contra "la més abjecta campanya de mentides" durant el procés electoral. Però la seva investidura suposa "un final a l'autoritarisme" i ha demanat "democràcia per sempre", en mig dels aplaudiments de la majoria dels parlamentaris.
Lula i la victòria de la democràcia
És d'aquesta manera com Lula ha celebrat la "victòria de la democràcia" que li va permetre guanyar les eleccions de l'octubre, tot i les "amenaces" de la ultradreta que encara no ha acceptat el seu triomf. "Si som aquí és gràcies a la consciència política de la societat brasilera", ha declarat davant del parlament brasiler, en el seu primer discurs després d'haver jurat com a nou president. La democràcia va ser "la gran victoriosa", ja que "va superar" les "més violentes amenaces a la llibertat del vot" — en referència a la campanya contra el sistema de votació desfermada per Bolsonaro.
Però la democràcia necessita fets més enllà de paraules. És per això que Lula ha promès "rescatar" de la fam a 33 milions de persones i de la pobresa, a 100 milions (gairebé la meitat de la població). "Les nostres primeres accions apunten a rescatar de la fam a 33 milions de persones i rescatar de la pobresa a més de 100 milions de brasilers i brasileres, que han suportat la més dura càrrega del projecte de destrucció nacional que avui es tanca", ha dit. En aquesta línia, ha assegurat que reconstruirà el país de les "runes" en les quals ha quedat després de la gestió del líder ultradretà. "Sobre aquestes terribles runes assumeixo el compromís de, juntament amb el poble brasiler, reconstruir el país i fer novament un Brasil de tots i per a tothom", ha promès. La cosa és que el seu equip de transició ha fet una diagnosi dels comptes públics i s'ha trobat un panorama "atroç": "Han buidat els recursos de la sanitat. Han desmantellat l'educació, la cultura, la ciència i la tecnologia. Han destruït la protecció del medi ambient. No han deixat recursos per a menjar escolar, vacunació o seguretat pública".
Perseguir el "genocidi" de la pandèmia
En aquesta línia, el nou president s'ha compromès al fet que no quedin impunes els responsables del "genocidi" que va causar la pandèmia de la covid-19 al Brasil — on van morir gairebé 695.000 persones. "En cap altre país la quantitat de víctimes mortals va ser tan alta proporcionalment a la població. Les responsabilitats per aquest genocidi han de ser investigades i no han de quedar impunes", ha dit, tot criticant amb duresa "l'actitud criminal d'un govern negacionista" liderat per Bolsonaro. El líder ultradretà va negar la gravetat de la pandèmia i va impulsar una campanya de descrèdit contra la vacunació, cosa que ha contribuït al fet que el país segueixi amb taxes baixes d'immunització contra la covid.
Lula també ha fet un fort al·legat en defensa del medi ambient i ha assegurat que acabarà amb la deforestació il·legal a l'Amazònia, així com que protegirà els pobles indígenes. "No podem admetre que l'Amazònia sigui una terra sense llei, no tolerarem la degradació del medi ambient que tant mal ha fet al nostre país", ha afirmat. Alhora, ha manifestat que el Brasil "pot estar en la primera línia global" i que iniciarà "una transició energètica adient" amb l'objectiu "d'eliminar les emissions de gasos d'efecte hivernacle". "El Brasil no necessita desforestar per augmentar la seva frontera agrícola", ha insistit.
Els pobles indígenes i les relacions internacionals
Bolsonaro era defensor de l'explotació de minerals i fusta en reserves indígenes, de manera que durant els seus quatre anys de gestió les dades de deforestació i incendis es van disparar en el bosc tropical més gros del planeta. Però el nou president ha recordat que els brasilers poden viure "sense tombar" els arbres o "sense envair els biomes", tot i que ha avançat que incentivarà la regularització de terres per al seu ús productiu sostenible. Ha defensat els pobles indígenes, abandonats per l'anterior administració. La cosa és que "ningú coneix millor" els boscos "que qui estava aquí en temps immemorials", motiu pel qual reprendrà la demarcació de terres indígenes — paralitzades durant els quatre anys de Bolsonaro. "Cada terra demarcada és una nova àrea mediambiental. Revocarem totes les injustícies contra els pobles indígenes", ha sentenciat. Un dels 37 ministeris que tindrà el seu govern serà el de Pobles Indígines, liderat per l'activista i diputada Sônia Guajajara — una líder molt reconeguda a l'àmbit internacional.
Finalment, Lula s'ha compromès a "reprendre la integració" del Brasil a l'Amèrica Llatina per tenir "un diàleg actiu i altiu" amb les altres regions del món. "Reprendrem la integració a partir del Mercosur, amb la revitalització de la Unió de Nacions Sud-americanes (Unasur) i altres instàncies sobiranes", ha declarat. En aquesta línia, enfortirà la cooperació amb el fòrum BRICS (Brasil, Rússia, Índia, Xina i Sud-àfrica) i donarà la mà amb l'Àfrica i el món en desenvolupament — sense perdre les relacions amb els Estats Units o la Unió Europea. Així doncs, el seu govern "trencarà l'aïllament al qual va ser sotmès el Brasil en els últims anys" per culpa de Bolsonaro i "tornarà al món" amb les banderes de la democràcia. El Brasil "torna a ser un país sobirà", que posarà tota la diplomàcia al servei d'una democràcia "amenaçada arreu del planeta per l'extremisme autoritari". També ha expressat la "convicció que la política en els seus més elevats sentits és el millor camí per a la construcció de consensos" i la superació de conflictes. "Negar o criminalitzar la política és el camí de la tirania", ha conclòs.