El president de França, Emmanuel Macron, dona ja per fer aquest dimarts que el seu primer ministre, Michel Barnier, serà víctima d'una moció de censura per l'aliança de l'esquerra de Nou Front Popular amb l'extrema dreta de Reagrupament Nacional, i comença a buscar-li un substitut. Si la seva moció prospera, seria la primera vegada des de l'octubre de 1962. En aquell moment, va caure el govern del primer ministre Georges Pompidou, l'únic precedent en la Cinquena República.
Tot fa pensar que la moció tirarà endavant, per les declaracions dels partits que les presentaran, i per això, diversos mitjans francesos apunten que Macron ja està valorant les seves opcions. Com compta amb poc marge de maniobra i ha d’actuar amb urgència, els noms que més sonen són figures rellevants de l’executiu de Barnier que puguin fer el pes a l’extrema dreta de Marine Le Pen. Amb moltes menys opcions, també a obrir la porta a presentar un candidat per acontentar a les esquerres, que van ser la força més votada a les eleccions.
Un candidat que li agradi a Le Pen
Entre els noms que es barallen, sona amb més força el de l'actual ministre de Defensa, Sébastien Lecornu, que és l'únic que porta al Govern des que Macron va accedir a l'Elisi en 2017. Una de les figures més fidels del president, compta amb una certa mirada favorable de Le Pen, una carta guanyadora que li podria obrir pactes que el seu antecessor no ha sigut capaç d'aconseguir.
Un altre dels candidats al lloc amb un perfil semblant, és el veterà centrista François Bayrou, que compta amb una dilatada carrera política, on ha estat diverses vegades ministre i candidat a l'Elisi. També comparteix afinitat amb Le Pen, especialment perquè tots dos van ser imputats en un cas de finançament il·legal de partits amb fons del Parlament Europeu, del que van ser absolts per falta de proves. L'aposta més radical seria l'actual ministre de l'Interior, Bruno Retailleau, representant de l'ala més dura i conservadora de la dreta tradicional, que comparteix idees amb Le Pen en temes d'immigració i seguretat.
Per contra, l’opció que cada vegada perd més força és que Macron nomeni un primer ministre procedent de l'esquerra. El nom del socialista Bernard Cazeneuve, que ja va ocupar el càrrec els darrers sis mesos de la presidència de François Hollande, que ja va sonar el setembre passat, però no generar gaire entusiasme ni tan sols en el seu partit, que forma part de l'aliança d'esquerres amb comunistes, ecologistes i especialment a l’ala de Mélenchon.
L’última bala de Barnier
La química entre Macron i Barnier no ha sigut precisament fluida des de l’arribada de l’últim a l’Elisi, segon publica Le Monde, el president s’hauria assabentat de diversos projectes del govern a través de la premsa. Les discrepàncies entre tots dos també han sigut notòries, ja que el primer ministre hauria trencat amb una de les màximes del macronisme, mantenir al mínim els impostos a les empreses.
Al president de la república, que està de visita oficial a l'Aràbia Saudita, li arriben “crides a la responsabilitat” dels ministres de Barnier, que sembla que cauen en sac trencat, i que confirmen els seus pitjors presagis: Barnier serà el primer ministre més breu a França des de la Segona Guerra Mundial.
En un intent desesperat per salvar el càrrec, Barnier visitarà aquest dimarts en horari de màxima audiència les dues cadenes més vistes de la televisió francesa, la privada TF1 i la pública France 2, un últim crit d’auxili abans no prosperi la moció contra el seu executiu.