El president francès, Emmanuel Macron, ha decretat aquest dimecres l'estat d'emergència a Nova Caledònia, després que l'arxipèlag autònom del Pacífic patís una segona jornada de revoltes que han provocat tres morts i ferides molt greus a un gendarme. Macron ha reunit d'urgència el seu Consell de Defensa abans de prendre aquesta decisió destinada a tornar la calma a un territori sumit en el caos per l'adopció d'una reforma constitucional destinada a reformar el seu cens electoral, cosa que no accepten els independentistes de l'illa.
"Tota violència és intolerable i serà objecte d'una resposta implacable per garantir el retorn a l'ordre", ha indicat Macron en un comunicat difós per l'Elisi. El president es col·loca així al capdavant d'una crisi que va esclatar fa dos dies, quan a l'Assemblea Nacional de París va començar el debat sobre l'obertura d'un cens congelat des del 1998, cosa que impedia el vot a persones instal·lades a l'illa des d'aleshores.
Macron ha fet una crida a la calma i ha exigit "la necessitat que es reprengui el diàleg polític", i ha demanat al seu primer ministre, Gabriel Attal, que reuneixi a París les diferents forces polítiques de l'arxipèlag.
Què implica l'estat d'emergència?
L'estat d'emergència permet a les forces de l'ordre una capacitat d'intervenció més gran, la prohibició de reunions i manifestacions o la declaració dels tocs de queda, així com la imposició de penes preventives com a arrestos domiciliaris. En aquest sentit, Attal ha indicat davant l'Assemblea Nacional que la prioritat del govern és "restablir l'ordre", ha anunciat l'enviament de reforços policials i ha considerat "intolerable" tot acte de violència.
El cap de l'executiu ha recordat que la reforma constitucional adoptada aquest dimarts "és el fruit d'un diàleg" però ha recollit el guant llançat per Macron i ha assegurat que continuarà la negociació amb les forces de Nova Caledònia. Per això, ha dit, el president ha decidit endarrerir la promulgació de la reforma constitucional per donar temps a aquest nou diàleg, per afavorir que descendeixi la tensió a l'arxipèlag. L'oposició d'esquerres rebutja la resposta de mà dura anunciada pel primer ministre i demana que es retiri la reforma constitucional.
Quin estatus té Nova Caledònia?
Nova Caledònia, territori autònom situat a 17.000 quilòmetres de la metròpoli, ha celebrat tres referèndums d'autodeterminació, tots ells amb derrota dels independentistes que, tanmateix, en van boicotejar l'últim el desembre del 2021. La reforma del cens electoral, que diluirà el pes de la població autòctona, ha provocat un rebuig ampli de les forces locals i ha causat l'esclat d'una onada de violència en un lloc on el percentatge d'armes de caça per habitant és molt elevat.
L'alt comissionat al territori, Louis Le Franc, ha considerat "insurreccional" la situació i ha assegurat que s'han dut a terme 140 arrestos a l'arxipèlag, on el trànsit aeri està suspès. El toc de queda decretat no ha calmat la situació i les autoritats i els mitjans de comunicació assenyalen que segueixen els disturbis durant la nit de Nova Caledònia.