La candidatura del president francès, Emmanuel Macron, Ensemble, ha guanyat però ha patit un fort retrocés a les eleccions legislatives, i ha quedat lluny de revalidar la majoria absoluta a l'Assemblea Nacional, a la segona volta d'aquest diumenge, segons les projeccions de vot de tres empreses demoscòpiques. La nova aliança d'esquerres Nupes ha pujat d'escons però sense poder obtenir la victòria que alguns pronosticaven, i en canvi s'ha disparat la candidatura ultra de Marine Le Pen.
Les formacions que ara componen Ensemble, que havien aconseguit 350 escons el 2017, es quedarien ara amb entre 205 i 250 diputats, d'acord amb aquestes projeccions. La nova aliança d'esquerres Nupes esdevindria la principal força opositora, amb entre 149 i 190 diputats. L'ultradretà RN de Marine Le Pen fa un fort salt des dels 8 diputats del 2017 fins a 75-100 aquesta vegada. L'altre gran partit, Els Republicans (LR), cau des dels 130 diputats fins a 60-78, però es pot convertir en clau per a la governabilitat si els seus diputats i els de Macron arriben o superen els 289 que estableixen la majoria absoluta , una cosa que sembla força probable.
La primera ministra, Élisabeth Borne, hauria estat elegida amb un 52% dels vots a la seva circumscripció de Normandia. Borne mai no s'havia presentat abans a una elecció. Altres membres del Govern dels 15 que concorrien en aquests comicis, tenen un seriós risc de no aconseguir escó, cosa que els faria abandonar l'Executiu. Normalment, les eleccions parlamentàries celebrades poc després d'unes eleccions presidencials, com era el cas, es veuen com una confirmació del president, de manera que sovint la mateixa força política guanya amb majoria absoluta.
Macron va centrar la campanya en la necessitat de poder executar els seus plans en el seu segon mandat, sense que el Parlament els bloquegi. Ara, amb una majoria relativa, el president i el govern es veuran obligats a buscar suports, i en primer lloc per a això hi haurà Els Republicans.
Extrema dreta a la Catalunya Nord
A la Catalunya Nord han guanyat els candidats de l'extrema dreta, impulsats per un vot de protesta. Concretament són Sophie Blanc, Anaïs Sabatini, Sandrine Dogor-Such i Michèle Martínez, que han derrotat els candidats macronistes i també un representant de Mélenchon.