El president francès, Emmanuel Macron, i la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, han coincidit aquest dimecres a la Xina, on s'han entrevistat per separat i després junts amb el líder xinès, Xi Jinping. El complex protocol ha certificat que la política exterior europea és un laberint, i en aquest joc tan complicat ningú ha trobat a faltar l'alt representat diplomàtic de la UE, Josep Borrell. Al teló de fons, la voluntat que la Xina contribueixi a accelerar la fi de la guerra d'Ucraïna.
Macron ha estat el primer a reunir-se amb Xi, a qui ha traslladat que "sap" que compta amb el seu suport respecte a Ucraïna "per fer que Rússia entri en raó i portar totes les parts a la taula de negociacions". "L'agressió de Rússia ha posat fi a dècades de pau a Europa", ha recordat Macron en una conferència de premsa celebrada al costat de Xi a la capital xinesa, en què ha mostrat la seva confiança que Pequín ajudi a establir negociacions d'una pau "duradora" que respecti les fronteres internacionalment reconegudes i eviti "qualsevol forma d'escalada”. Xi, per la seva banda, ha remarcat que "la Xina afavoreix parlar de pau", però s'ha limitat a comentar que, juntament amb França, "hem urgit la comunitat internacional que preservi la raó i eviti actes que deteriorin la crisi".
Hores després, Xi ha rebut la presidenta de la Comissió Europea, a qui ha reconegut que "la crisi es prolonga" i que és "difícil de resoldre", i ha tornat a demanar "calma i racionalitat" per poder "mantenir converses de pau". Von der Leyen ha remarcat que la posició de la Xina sobre la guerra a Ucraïna és "crucial" i que espera que el país asiàtic promogui la pau "des del suport a la sobirania i la integritat territorial d'Ucraïna". "Comptem amb el fet que la Xina no oferirà a Rússia cap mena d'armament militar, perquè això seria una violació clara de la llei internacional", ha insistit Von der Leyen. La representant europea ha reconegut que Xi li ha reiterat la voluntat de parlar amb el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, "quan es donin les condicions i sigui el moment apropiat".
En una tercera tongada, s'ha celebrat l'entrevista a tres bandes entre Macron, Xi i Von der Leyen, en la qual el representant xinès ha subratllat la importància que per a ells té la reivindicació sobre Taiwan. Xi ha insistit que la "qüestió" de Taiwan és "nuclear per als interessos de la Xina" i que "qualsevol que cregui que la Xina farà cessions" en aquest assumpte "s'està fent un tret al peu". Von der Leyen ha discrepat. "L'estabilitat a Taiwan és d'una importància vital. Qualsevol canvi unilateral i per la força de l'actual statu quo és inacceptable", ha engaltat.
Interessos europeus no del tot coincidents
Però Von der Leyen i Macron han posat de manifest que tenien interessos no del tot coincidents en política comercial. La presidenta de la Comissió creu que és "insostenible" el dèficit comercial de la Unió Europea amb la Xina, que "s'ha triplicat" en poc temps, i ha expressat hostilitat contra les polítiques xineses que "impedeixen l'accés" d'alguns productes europeus al mercat del gegant asiàtic, a més d'altres problemes com "la transferència forçada de tecnologia o els excessius requisits de dades".
Mentrestant, el mandatari francès ha defensat les inversions franceses i ha expressat el desig de França de continuar, juntament amb la Xina, "la lluita contra el canvi climàtic" i de treballar en àmbits com "la biodiversitat, la seguretat alimentària i una nova associació financera". Les autoritats xineses han donat el seu vistiplau a formalitzar una comanda de la companyia de lloguer xinesa CASC al fabricant aeronàutic europeu Airbus, per 160 avions (150 de la família de passadís únic A320 i els 10 restants del model de doble passadís i llarg abast A350, segons l'Elisi).