Alta tensió política i social a Veneçuela. A una setmana de la presa de possessió del pròxim president del país, totes les espases estan en alt i hi ha una incertesa sobre el que pot passar el pròxim 10 de gener. Segons la Constitució veneçolana, el vencedor de les eleccions presidencials ha d'anar aquest dia a la seu de l'Assemblea Nacional (AN, Parlament), avui controlada pel chavisme, a jurar com a cap d'Estat. Nicolás Maduro anirà a fer aquest acte protocol·lari del jurament com a mandatari reelegit per un tercer mandat, però el mateix pensa fer Edmundo González Urrutia, qui insisteix que complirà la seva promesa de tornar al país per “prendre possessió” com a legítim guanyador de les eleccions del passat 28 de juliol. El mateix dia que el líder opositor viatja a l’Argentina des del seu exili a Madrid, Maduro ha posat preu al seu cap i ha ofert una recompensa de 100.000 dòlars per informació que condueixi a la captura de González Urrutia. La comunitat internacional segueix molt de prop aquest conflicte, al que a partir del pròxim 20 de gener se sumarà una altra incògnita a l'equació, quan Donald Trump prengui possessió com a president dels Estats Units, amb el dubte de si reconeixerà o no al líder opositor com a legítim guanyador dels comicis, cosa que sí que va fer el govern Biden el passat novembre.

"Es busca"

“Es busca. Ordre de captura. Recompensa: 100.000$”, anuncia un cartell publicat a xarxes socials per la policia científica amb la foto de González Urrutia. Un cartell emès per la fiscalia veneçolana que també mostra els delictes pels quals acusen l'opositor: conspiració, complicitat en l'ús d'actes violents contra la república, usurpació de funcions, falsificació de documents, entre d'altres. El cartell s’ha repartit per tot el país i està ben visible en aeroports i posicions de control policial de tot Veneçuela. Tot i que González Urrutia ha promès i segueix afirmant que el dia 10 estarà a Caracas per prendre possessió i ser investit president, els riscos per a la seva seguretat són evidents, i el cartell de la caça i captura dificulta encara més les seves opcions de poder arribar a l'Asamblea Nacional per complir la seva promesa. La confrontació política i social sembla inevitable, amb el bàndol oficialista i l'oposició, i els seus respectius partidaris, reclamant la legitimitat del càrrec. Tant Maduro com González Urrutia i la seva companya de partit María Corina Machado han convocat als seus seguidors a manifestar-se el 10 de gener. 

Argentina, primera parada

La Plataforma Unitaria Democrática (PUD) que agrupa a l'oposició majoritària de Veneçuela va anunciar aquest dijous que González Urrutia viatja a l'Argentina i que aquest viatge forma part d'una agenda internacional amb què consolidarà el seu compromís amb el país caribeny de cara a "la seva presa de possessió" el 10 de gener, segons informa Efe. "El president electe de Veneçuela, Edmundo González Urrutia, arribarà a Argentina com a part de la seva agenda internacional, consolidant el compromís amb els veneçolans dins i fora del país de cara a la seva presa de possessió", va escriure a X l'equip de l'opositor. El Comando ConVzla -equip que va organitzar la campanya presidencial del candidat de la PUD- va assenyalar que, com a part del "camí a la llibertat", hi haurà una "gira internacional prèvia al 10 de gener" de González Urrutia, que, per la seva banda, va dir a X que Argentina serà la "primera parada" a Amèrica Llatina. Fonts oficials del país austral van confirmar a Efe que president argentí, Javier Milei, rebrà dissabte a Buenos Aires González Urrutia a la Casa Rosada, seu de l'Executiu. El Govern de Milei va ser un dels primers a considerar González Urrutia com a vencedor dels comicis del 28 de juliol, cosa que va augmentar les tensions amb l'Executiu de Maduro, que va expulsar els diplomàtics argentins.

El suport internacional a González Urrutia

Després de les eleccions del 28 de juliol, el Consejo Nacional Electoral (CNE) va proclamar guanyador Nicolás Maduro amb el 51,20% dels vots, enfront del 44,2% d’Edmundo González Urrutia. Però l’oposició no va reconèixer mai aquests resultats i va publicar en una pàgina web el que afirmen són les actes corresponents al 83% dels vots, mostrant una victòria de González Urrutia amb el 67% (7.303.480 vots) davant del 30% de Maduro (3.316.142 vots). El govern de Maduro s’ha negat insistentment a publicar les actes electorals, tot i la insistència del Tribunal Suprem de Justícia de Veneçuela i malgrat la pressió de la comunitat internacional, que va anar reconeixent progressivament González Urrutia com a president. El govern de Joe Biden als Estats Units ho va fer com a “president electe” el 19 de novembre de 2024, quasi quatre mesos després de les eleccions. La Unió Europea, el Parlament Europeu, i més 30 països, entre ells Espanya, Itàlia, Regne Unit i països llatinoamericans com l’Argentina, Uruguai, Costa Rica, Equador, Panamà, República Dominicana també han reconegut al líder opositor com a legítim president.

Després de les eleccions del juliol van repuntar les detencions arbitràries i les desaparicions forçoses. Més de 1.900 persones van ser detingudes per motius polítics, entre ells 42 adolescents i 245 dones. El govern veneçolà va emetre una ordre d'arrest contra González Urrutia, acusant-ho de diversos delictes, incloent-hi usurpació de funcions i conspiració. El líder opositor va haver d’abandonar Veneçuela i es va exiliar a Espanya, però ara està disposat a assumir el risc de tornar per prendre possessió del seu càrrec, enfortit pel suport de la comunitat internacional...a l'espera del que decideixi Trump.