El president de Veneçuela, Nicolás Maduro, cedeix a la pressió internacional i afirma que el seu partit està disposat a presentar tots els recomptes de vots de les controvertides eleccions del seu país. Tanmateix, Maduro no s'ha lligat amb terminis concrets i ha aprofitat la seva compareixença davant dels periodistes per carregar contra l'oposició. A més, figures destacades del seu partit han carregat contra alguns dels líders de l'esquerra llatinoamericana, els quals cada cop deixen més sol el chavisme.
El Consell Nacional Electoral (CNE) va declarar Maduro guanyador dels comicis del passat diumenge, però l'oposició ha posat en dubte aquests resultats i ha exigit que es facin públiques les actes electorals on es pugui corroborar el recompte. El que va començar com una demanda de l'oposició veneçolana s'ha estès per tot el món i diversos líders americans s'ha sumat a la petició.
Per la seva banda, l'executiu de Maduro ha esquivat publicar les actes i ho ha justificat culpant un “pirateig” al lloc web del CNE el mateix diumenge. El líder chavista ha insistit que és a causa de l'atac informàtic que les actes no siguin publicades. En la seva compareixença davant la premsa amb un posat solemne i mostrant una bíblia i la Constitució veneçolana, ha promès la publicació de les actes i ha afirmat que l'oposició promou les protestes violentes.
Part de l'esquerra llatinoamericana, més lluny de Maduro
Maduro cada cop es veu més aïllat dels seus possibles aliats al continent americà. Si bé països com Cuba van reconèixer immediatament els resultats de les eleccions, altres, sota governs d'esquerres, han estat molt més reticents. Un dels casos més destacats és el del president xilè, Gabriel Boric. Maduro ha carregat durament contra Boric pel seu qüestionament públic de la transparència als comicis.
Altres han mantingut un posicionament equidistant, com el president de Colòmbia, Gustavo Petro, qui s'ha mantingut en silenci durant tres dies. Finalment, no ha saltat a donar suport incondicional, sinó que ha fet una crida a la calma i s'ha ofert a mediar. Qui tampoc ha corregut a mullar-se per Maduro ha estat el president del Brasil, Lula da Silva. En una línia similar que la de Petro, Silva s'ha limitat a advocar per la pau i la "normalització del procés polític" a Veneçuela.
Si bé cap dels dos executius dona suport a la croada del chavisme obertament, tots dos s'han abstingut en una votació del Consell Permanent de l'Organització dels Estats Americans (OEA) per exigir que es publiquessin les actes. En una sessió extraordinària celebrada a Washington, el text va tenir 17 vots a favor, cap en contra, 11 abstencions i cinc absències, de manera que no va aconseguir el suport de la majoria absoluta dels membres de l'organisme panamericà necessari per ser aprovat.
Van votar a favor Argentina, Canadà, Xile, Costa Rica, Equador, El Salvador, Estats Units, Guatemala, Guyana, Haití, Jamaica, Panamà, Paraguai, Perú, República Dominicana, Surinam i l'Uruguai. Es van abstenir Antiga i Barbuda, Bahames, Barbados, Belize, Bolívia, Brasil, Colòmbia, Granada, Hondures, Saint Kitts i Nevis i Saint Lucia. No van participar en la sessió Dominica, Mèxic, Saint Vincent i les Grenadines, i Trinidad i Tobago, a més de Veneçuela, absent des de fa temps.