La jove iraniana Mahsa Amini i el moviment "Dona, Vida i Llibertat", amb què es va protestar contra les lleis iranianes discriminatòries contra la dona després de la mort d'Amini, ha aconseguit aquest dijous el Premi Sakhàrov a la llibertat de consciència que concedeix el Parlament Europeu.

"El brutal assassinat de Mahsa Amini s'ha convertit en un moment crucial. Ha activat un moviment liderat per dones que està sent històric. El món ha sentit el crit de 'Dona, Vida i Llibertat', que s'ha convertit en un lema pels que defensen la igualtat, la dignitat i la llibertat a l'Iran", ha anunciat a l'hemicicle la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola.

"Homenatge a les dones, homes i joves talents"

Després d'un llarg aplaudiment dels eurodiputats, Metsola ha demanat que el premi serveixi "com a homenatge a les dones, homes i joves valents i desafiadors a l'Iran que, malgrat la pressió cada vegada més gran, estan liderant l'impuls cap al canvi". "El Parlament Europeu us escolta, el món us veu i estem amb vosaltres", ha ressaltat la presidenta de l'Eurocambra.

Amini, que va morir fa poc més d'un any en custòdia policial després de ser detinguda per l'anomenada policia de la moral per no portar ben posat el vel islàmic, havia estat nominada pels tres principals grups del Parlament Europeu (populars, socialdemòcrates i liberals) i era clara favorita a emportar-se el guardó de manera pòstuma al costat del moviment sorgit després de la seva mort.

El Premi Sakhàrov, dotat amb 50.000 euros, premia una contribució extraordinària a la protecció de la llibertat de consciència i suposa el màxim homenatge rendit per la Unió Europea a la feina en l'àmbit dels drets humans. Representants del moviment recolliran el guardó en una cerimònia durant el ple de desembre a Estrasburg (França).

Fortes protestes a l'Iran després de la mort d'Amini

La mort d'Amini va provocar fortes protestes que durant mesos van demanar la fi de la República Islàmica i només van desaparèixer després d'una repressió que va causar 500 morts, la detenció d'almenys 22.000 persones i en què van ser executats set manifestants, un en públic.

Van quedar finalistes en aquesta edició els nicaragüencs Vilma Núñez de Escorcia, directora del Centre Nicaragüenc de Drets Humans, i monsenyor Rolando José Álvarez Lagos, actualment pres per negar-se a abandonar el país, que han lluitat pels drets de la població al seu país davant del règim de Daniel Ortega.

També van ser finalistes tres dones que lluiten per l'avortament legal, segur i gratuït: la polonesa Justyna Wydrzynska, la salvadorenca Morena Herrera i la nord-americana Colleen McNichols.