Per primer cop a la història —i probablement a conseqüència del Brèxit— una majoria dels nord-irlandesos es mostren a favor de la unió amb la República d’Irlanda, la reivindicació històrica d'una part de la societat d’Irlanda del Nord —també anomenada Ulster— que vol deixar de pertànyer al Regne Unit.
Segons l’estudi donat a conèixer per Irish Unity, entitat que promou un referèndum a favor de la unitat amb Irlanda en aquest territori avui en dia britànic, per primer cop hi hauria una majoria social a favor de la reunificació de l’illa.
Unprecedented majority support for Irish Unity in the north according to new opinion poll.
— Irish Unity (@IrishUnity) September 11, 2019
It’s time for a referendum. #UnityRef pic.twitter.com/q5ZD8PVH36
Segons les dades difoses, un eventual referèndum donaria un resultat d'un 51% dels vots a favor de la unió amb Irlanda, per un 49% que hi estaria en contra.
Desglossat per ideologies, els nacionalistes —és a dir, els favorables a la unificació amb Irlanda— hi estan a favor en un 98%, mentre que els unionistes —els que estan a favor de mantenir-se al Regne Unit— hi estan en contra en un 95%.
Els joves marquen la tendència
El que destaca de l’enquesta, però, és el desglossament per franges d’edat, ja que indica que els joves són més favorables a la unificació amb Irlanda, i els més vells, contraris. En aquest sentit, els votants d’entre 18 i 24 anys estarien a favor de reunir l’illa d'un 60% a un 40%; els de 25 a 44 anys també votarien sí en una proporció d'un 55% a un 45%, i els de 45 a 64 també, aquests en un més ajustat 51% a 49%. Només els de més de 65 anys hi estarien majoritàriament en contra, amb un vot contrari a la unió amb Irlanda d'un 62%.
Contraris al Brèxit
Cal recordar que en el referèndum del Brèxit del 2016 Irlanda del Nord va votar en contra de sortir de la Unió Europea, amb un 55,76% dels vots a favor de quedar a la UE i un 44,24% a favor d'anar-se'n.
Irlanda del Nord —denominació preferida pels favorables a la reunió de l’illa— o l’Ulster —nom utilitzat pels defensors de la pertinença al Regne Unit, per bé que estrictament aquesta denominació faci referència a una regió històrica formada per nou comtats, actualment tres a la República d'Irlanda i sis a Irlanda del Nord— podria canviar el seu estatus en el futur si mai se celebrés un referèndum sobre el seu futur polític.