El govern de Malàisia ha obert la porta a una nova operació per cercar el vol MH370, desaparegut fa més d'una dècada amb 239 passatgers a bord a l'oceà Índic. Les autoritats han arribat a un acord de principis amb la companyia d'exploració britànica Ocean Infinity per tal que es reprengui la cerca de l'avió, que es va esfumar sense deixar rastre el 8 de març del 2014 i avui constitueix el misteri més gran de l'aviació. Aquesta nova operació, prevista per a principis del 2025, serà la tercera que es posa en marxa, sense que els altres intents hagin pogut esclarir on es troba l'aeronau. El ministre de Transports malaisi, Antony Loke, ha assenyalat en roda de premsa que s'està negociant un acord perquè Ocean Infinity assumeixi la cerca en una àrea de 15.000 quilòmetres a l'oest d'Austràlia. "La localització de la nova àrea de cerca proposada es basa en l'última informació i dades analitzades per experts i investigadors", ha explicat el ministre, que ha subratllat que el pla proposat per l'empresa és "creïble".
Segons l'acord de principis assolit, la firma no cobrarà diners si no troba el MH370, però si acaba localitzant les restes, percebrà una quantitat aproximada de 70 milions de dòlars, uns 67 milions d'euros. En aquest sentit, el ministre ha demanat a Ocean Infinity que, en cas que anunciï la localització de parts de l'aeronau, aporti proves sòlides que demostrin aquesta afirmació. D'altra banda, Loke ha assegurat que els terminis de la signatura de l'acord són ideals perquè "el millor moment per buscar en aquesta zona és entre el gener i l'abril". "Esperem que aquest cop (la cerca) sigui positiva", ha expressat Loke, que ha assenyalat que trobar les restes del Boeing 777 permetria girar full als familiars de les víctimes. Per la seva banda, el CEO d'Ocean Infinity, Oliver Plunkett, ha celebrat l'anunci del govern de Malàisia i ha afirmat que esperen "compartir més detalls el pròxim any" un cop estigui tot llest.
La missió impossible de trobar el MH370
El vol MH370 es va enlairar a Kuala Lumpur quan passaven 41 minuts de la mitjanit, i estava previst que aterrés a Pequín a dos quarts de set del matí. A bord viatjaven 153 xinesos, 50 malais —12 formaven part de la tripulació—, set indonesis, sis australians, cinc indis, quatre francesos, tres estatunidencs, dos iranians, dos canadencs, dos neozelandesos, dos ucraïnesos, un holandès, un rus i un taiwanès. Menys d'una hora després de l'enlairament, en el moment d'abandonar l'espai aeri de Malàisia i endinsar-se al Vietnam, va perdre el contacte amb els sistemes de control del trànsit aeri, i segons es va detectar al radar, es va desviar de la seva ruta cap al sud de l'Índic, on es creu que es va estavellar.
Els investigadors no han pogut determinar què va succeir a l'aeronau, però a l'últim informe de la investigació, publicat el 2018, es va concloure que els controls es van manipular deliberadament per canviar la ruta del vol, sense que es pogués determinar qui en va ser responsable i per què ho va fer. "La resposta només pot ser concloent si es troben les restes de l'avió", va assegurar llavors el cap de l'equip d'investigadors, Kok Soo Chon. Al llarg de l'última dècada, s'han localitzat 27 possibles fragments de l'aeronau que han arribat a platges de Reunió, Moçambic, Maurici, Sud-àfrica i l'illa Pemba (Zanzíbar), tot i que només tres de les peces s'han confirmat com a parts de l'aeronau, i hi ha 15 més que es creu que probablement en formaven part.
Després del sinistre, va començar la primera operació de cerca, que durant les primeres setmanes es va centrar al sud-est asiàtic, fins que la informació proporcionada per radars militars i satèl·lits va apuntar que el Boeing 777 s'havia desviat cap a l'oceà Índic. Malàisia, la Xina i Austràlia es van comprometre a mantenir la cerca de l'aeronau, una tasca que van haver d'aturar el gener del 2017 sense haver aconseguit el seu objectiu i després d'una despesa de 145 milions de dòlars. L'any següent, el 2018, Ocean Infinity va iniciar una segona operació de cerca que es va allargar durant sis mesos, en els que es va rastrejar una àrea de 25.000 quilòmetres quadrats també sense èxit. Malgrat la infructuosa missió inicial, la companyia fa anys que insisteix per poder reprendre la cerca, i assegura que ha guanyat experiència en missions com les del submarí ARA San Juan, el vaixell sud-coreà Stellar Daisy, o la troballa del submarí francès Minerve el 2019, mig segle després de la seva desaparició.