Gira el món i Manuel Valls torna a París. Després de deixar l'acta de regidor a Barcelona i tornar a instal·lar-se a França com a tertulià, l'exprimer ministre francès continua sent notícia. Ho ha estat aquest diumenge, a la nit electoral d'Emmanuel Macron, on s'hi va presentar sense que fos esperat a primera fila, al costat de l'entorn del president de la República. Valls assegura que hi va ser convidat, però, segons informa el diari francès Libération, l'equip de Macron ho nega. El polític catalanofrancès podria estar buscant novament una candidatura a les eleccions legislatives del juny.
Estava allà, al bell mig del Camp de Mart de París, al costat de les persones més properes a Emmanuel Macron i els seus principals suports polítics: el primer ministre Jean Castex; el dirigent centrista François Bayrou; el líder de La República en Marxa al Senat, François Patriat o el ministre Sébastien Lecornu. Però l'equip del president reelecte ha expressat la seva perplexitat. "No ho sabíem", asseguren des del seu entorn a Libération. Un altre dirigent consultat pel diari es mossega la llengua: "No em facis parlar de Manuel Valls, corro el risc de ser desagradable (...) El paio va sortir escollit [diputat el 2017] per 69 vots gràcies a nosaltres, ens dona lliçons durant dos anys, ens deixa per marxar a Barcelona amb l'èxit que sabem i ara torna esperant una butaca".
En canvi, Manuel Valls dona una altra versió dels fets i nega haver-s'hi colat. Contactat pel diari, l'exdirigent socialista rebat que "poques vegades va allà on no el conviden". I rebaixa la seva presència, que simplement és "un exprimer ministre que dona suport al president sortint".
La realitat és que Manuel Valls va sumar-se al carro de La República en Marxa fa cinc anys (després de perdre les primàries del Partit Socialista), però mai no ha pogut entrar al cercle del president de la República. A les últimes legislatives, el partit el va deixar presentar-se renunciant a presentar una candidatura a la seva circumscripció, la primera d'Essonne. Va imposar-se en segona volta, per només 96 vots, contra la candidata de La França Insubmisa, Farida Amrani. El 2018 va deixar l'escó per marxar a fer de candidat a Barcelona.
Auge de l'extrema dreta
La realitat és que Emmanuel Macron ha aconseguit salvar la tercera bola de partit que ha tingut l'extrema dreta al segle XXI. Però no és menys cert que aquesta extrema dreta no ha fet més que créixer en suports. Es va veure ja en la primera volta, quan un de cada tres francesos van tenir com a opció Marine Le Pen o Eric Zemmour. I s'ha pogut veure en aquesta segona volta, on el Reagrupament Nacional ha trencat un nou sostre de vidre. Jean-Marie Le Pen va fer el 18% dels vots el 2002, Marine Le Pen va assolir el 34% el 2017 i ara s'ha fet amb el 42% dels sufragis a les urnes.