A Manuel Valls no li agrada que l'imitin. L'exprimer ministre francès i excandidat a l'alcaldia de Barcelona ha sortit de la paperera de la història per sortir a la caça de l'expresident François Hollande després que aquest hagi anunciat la seva decisió de tornar a la política sota el paraigua del Nou Front Popular. Com a membre del Partit Socialista, Hollande serà candidat a les eleccions legislatives franceses en el seu antic feu electoral de la circumscripció de Corrèze, i ho farà de la mà de la seva formació malgrat que aquesta s'integri a la gran coalició d'esquerres que compta també amb els 'insubmisos' de Jean-Luc Mélenchon, el Partit Comunista, i els Ecologistes-Verds.
No importa que fos Hollande qui l'hagués situat a la primera plana política com a ministre d'Interior i primer ministre: Manuel Valls ha sortit a l'atac de l'expresident de forma decidida, assegurant estar "decebut" i amb "còlera". Segons el polític d'origen català, Hollande "participa en una doble mentida" perquè, d'una banda, dona suport a un programa econòmic "que és completament el contrari del que ell pensa i ha fet", i, de l'altra banda, s'alia amb La França Insubmisa, "que manté un discurs antiisraelià i antijueu". "Ningú es creu que François Hollande defensi la jubilació als 60 anys", ha argumentat Valls, en referència a un dels objectius del Nou Front Popular.
Hollande segueix el camí de Valls
És igual que Valls tingui raó —si bé Hollande ha explicat que el motiu pel qual es presenta a les eleccions no és per coincidència amb els postulats de la coalició d'esquerres, sinó per actuar davant un moment "tan greu" perquè "l'extrema dreta mai ha estat tan a prop del poder"—. L'element més curiós de tot plegat és que l'exprimer ministre està criticant l'expresident per fer quelcom que ell mateix ja va fer.
En les darreres eleccions legislatives, celebrades el 2022, Manuel Valls va voler reaparèixer a la primera plana política francesa després del seu pas fracassat per l'Ajuntament de Barcelona, d'on va marxar amb la cua entre les cames i mort políticament. Després d'haver-se colat a la primera fila de la nit electoral d'Emmanuel Macron quan va guanyar les eleccions presidencials, Valls va provar sort presentant-se per la seva formació liberal La Republique en Marche com a candidat per a la circumscripció dels francesos residents a Espanya, Portugal, Andorra i Mònaco. En aquesta ocasió, però, tampoc va trobar fortuna: Valls va quedar tercer en la primera volta de les votacions i, per tant, ni tan sols va optar a aconseguir representació.