Situació insòlita a Alemanya: Alternativa per a Alemanya (AfD) ha aconseguit 10,3 milions de vots a les eleccions federals. L'AfD es fa, d'aquesta manera, amb els millors resultats de la seva història i emergeix com a segona força i primera en l'oposició. El partit duplica el nombre de vots en comparació al 2021. En aquest sentit, la líder del partit, Alice Weidel, ha dit que l'AfD continua oberta a converses de coalició amb altres partits i que excloure l'AfD era l'equivalent a un “frau electoral”. “La nostra mà està estesa”, ha afirmat, i també que el seu partit vol “fer complir la voluntat del poble”. Sense l'AfD no hauria estat possible cap canvi polític a Alemanya, ha destacat. Ha argumentat que una coalició entre el partit conservador CDU/CSU, l'SPD i els Verds —matemàticament la més probable en aquest moment— seria simplement una repetició de la “mateixa vella” política. I és que, en un primer cop d'ull, ja es veuen les diferències existents dins la societat alemanya.
L'AfD, doncs, s'ha convertit aquest diumenge en la força més votada a les eleccions generals a tots els estats federats de l'Est d'Alemanya, excepte Berlín, on hauria guanyat Die Linke. Els resultats preliminars mostren que a l'estat de Turíngia va obtenir el 38,6% dels vots, a Saxònia el 37,3%, a Saxònia-Anhalt el 37,1%, a Mecklenburg-Pomerània Occidental el 35%, i a Brandenburg el 32,5%. En les eleccions regionals de l'any passat, l'AfD va créixer considerablement, però només va esdevenir la força més forta a Turíngia. Les oficines de protecció constitucional de diversos estats classifiquen l'AfD com a extrema dreta.
Ara, però, l'AfD ha ampliat la seva presència a tot el territori, convertint-se en la segona força política del país. Obtindrà 152 escons al Bundestag, 69 més que abans. La CDU, guanyadora de les eleccions, tindrà 164 escons, 12 més que fins ara, sumant-hi els 44 obtinguts per la seva ala bàvara, la CSU.
Transferències de vot: qui ha triat l'AfD?
Alternativa ha estat l'opció predilecta en els segments de 25 a 34 anys i de 35 a 44. Entre els joves, va ser la segona opció, només darrere de Die Linke (21% davant de 24%). La CDU, en canvi, va arrasar entre la població de més edat (un 43% entre els més grans de 70 anys, que van tenir com a segona opció l'SPD amb un 25%) i també va ser primera força en els votants majors de 45 anys.
Segons l'anàlisi de Der Spiegel, la formació d'Alice Weidel va treure votants a pràcticament tots els partits, inclosos els Verds (100.000 votants ecologistes haurien votat ara Alternativa) El socialisme li n'hauria aportat 720.000 i, la CDU, un milió. Les anàlisis es dediquen avui a analitzar per què els conservadors no han aconseguit capitalitzar el descontentament amb l'esquerra.
Què explica l'augment de l'extrema dreta a Alemanya?
Si hi ha un fet que ha marcat aquestes eleccions i la campanya electoral, és l'auge de la ultradreta que els resultats de les eleccions han confirmat. Amb la història del país, hom es podria preguntar per què ha crescut tant l'extrema dreta. Però si una cosa han sabut fer aquests partits a Europa —i els populismes arreu del món— és canalitzar el descontentament del país. Mirat amb perspectiva, el creixement del partit a les eleccions ha estat constant. El 2013 es va quedar per molt poc fora del Bundestag (4,7%, el llindar per entrar-hi és el 5%), i el 2017 va aconseguir un 12,6% dels vots i es va convertir, després de la formació d'una gran coalició entre la CDU i l'SPD, en líder de l'oposició. Als últims comicis va patir una lleugera pèrdua, amb un 10,4% dels vots. A escala regional, l'evolució és més desigual. Ara bé, en els anomenats nous estats federats, és a dir, aquells estats federats que formaven part de la desapareguda República Democràtica Alemanya (RDA), s'ha convertit en l'opció preferida dels votants joves i treballadors.
Aquestes eleccions clarament han estat marcades pel fet que l'economia més gran d'Europa s'ha contret durant dos anys consecutius. Un fet al qual ni els mateixos alemanys estan acostumats. L'altre tema que ha generat controvèrsia és la política migratòria. En aquest sentit, una sèrie d'atemptats mortals han augmentat la pressió sobre els principals partits per reformar les normes d'immigració i asil, i ha fet augmentar el suport a Alternativa per a Alemanya. De fet, molts retreuen ara a Merkel la seva decisió el 2015 d'acollir més d'un milió de migrants, principalment de Síria, amb el lema Wir schaffen das (Ho podem fer). Des d'aleshores, l'estat d'ànim s'ha agreujat i les tensions han anat augmentant. Recentment, hi ha hagut diversos atacs mortals, amb migrants identificats com a sospitosos, incloent-hi el de fa dues setmanes a Múnic, el del mercat de Nadal de Magdeburg i l'apunyalament a Aschaffenburg. I si una cosa sap fer molt bé la dreta europea, és canalitzar el descontentament i la preocupació de l'electorat.