Les bombes russes que ja fa més dues setmanes que atemoreixen la població ucraïnesa estan caient sobre una terra que "coneix el patiment probablement més que la resta de nosaltres". Així ho assegura el Dr. Marc Berenson, professor titular i membre del King's Russia Institute de Londres que des de fa més de tres dècades estudia l'espai postsoviètic.

Les seves investigacions s'han centrat en les relacions entre estat-societat de Rússia, Ucraïna i Polònia, i l'han portat a viure tant a Kíiv com a Moscou després de la caiguda del mur de Berlín. En una entrevista amb ElNacional.cat, Marc Berenson ens il·lustra com és la cultura política tant de Rússia com d'Ucraïna i quin paper tindrà això en l'evolució de la guerra. Tal com ell assegura, la història i la manera de fer del poble ucraïnès podria tenir un paper clau en la resolució del conflicte.

Després de dècades estudiant la cultura política de Rússia i Ucraïna, considera que són molt diferents?
Pel que fa a la seva relació amb l'autoritat, a la seva relació amb l'estat, el poble ucraïnès i el rus són força diferents. Mentre que els russos són més propensos a ser persuadits de fer alguna cosa per por i per coacció, els ucraïnesos tenen històricament un dels nivells de confiança més baixos cap a l'autoritat del món. I tampoc tenen tanta por de l'estat com els russos. Els ucraïnesos confien en les seves pròpies xarxes personals i familiars per viure una vida millor, i en general desconfien d'un poder més gran que això.

I quin paper juguen aquestes diferències en la manera de reaccionar a l'actual conflicte?
Per a mi era força obvi, i crec que hauria d'haver estat obvi per a qualsevol persona a Rússia que llegís investigacions sobre el tema, que els ucraïnesos no respondrien gaire bé a un poder exterior que els intenti ocupar i controlar. Durant la dècada dels vuitanta, hi havia més dissidents a la República Soviètica d'Ucraïna que en cap altra de les altres repúbliques de la Unió Soviètica. També hi havia molts més dissidents ucraïnesos empresonats que de cap altra regió. Forma part de la cultura parlar i resistir. EIs ucraïnesos potser han patit com a país, com a terra, alguns dels mals més grans dels darrers cent anys.

El patiment els ha ajudat a veure què és realment important per a ells com a poble, com a terra, com a nació: tenir el control del seu propi territori.

Per exemple?
Després de la Primera Guerra Mundial, Stalin va imposar la fam per retenir-los dins de la Unió Soviètica. I van tenir més purgues d'Stalin a la dècada de 1930. La Segona Guerra Mundial també va tenir lloc a la seva terra: van morir moltes persones, l'Holocaust a Ucraïna es va dur a terme amb bales en comptes de cambres de gas... Després, la Unió Soviètica també va dedicar molts esforços per reprimir molts aspectes de la llengua i la cultura ucraïneses. I el desastre de Txernòbil, l'annexió de Crimea el 2014, la guerra que va començar al Donbass... Aquesta és una terra que probablement coneix el patiment més que la resta de nosaltres. I d'alguna manera això els ha ajudat a veure clarament què és realment important per a ells com a poble, com a terra, com a nació: volen tenir el control del seu propi territori. Volen tenir el control del seu propi destí.

I això té un impacte avui dia, en la guerra d'Ucraïna?
Això ha fet que el conflicte sigui molt més complicat del que s'esperaven a Rússia, com si no ho haguessin calculat bé. Perquè Rússia, sens dubte, té més recursos militars que Ucraïna, té tot el poder militar per envair i fer-se càrrec del país. Però Rússia no podrà ocupar el país ni incorporar les persones que viuen a l'actual Ucraïna a un gran imperi rus. No passarà. Tothom a Ucraïna vol resistir. Ningú diu "Oh, bé, els russos són aquí. Passem a ser part de Rússia". No hi ha gent així. I quan tens la moral de la gent que s'oposa a l'invasor, és impossible fer una ocupació a llarg termini. 

Rússia no podrà ocupar el país ni incorporar les persones que viuen a l'actual Ucraïna a un gran imperi rus. Tothom a Ucraïna vol resistir.

Però Putin veu aquestes persones com si fossin russos. De fet, molts d'ells parlen rus. En moltes converses una persona parla rus, l'altra parla ucraïnès, i s'entenen, hi ha aquest bilingüisme fluid. Però no són nacionalistes russos.

I per què, sent aquesta la realitat d'Ucraïna, Putin ha decidit envair el país?
Crec que des d'Occident potser no vam ser capaços de reconèixer fins a quin punt Moscou es va molestar per revolucions de color que es van produir els 2000 a l'antic espai soviètic. Quan en aquells moments nosaltres estàvem a l'altre extrem del continent, al Regne Unit, intentant sortir de la Unió Europea, els ucraïnesos estaven disposats a sacrificar-se per esdevenir europeus. Es morien de ganes d'entrar a la UE el 2014. Amb tot, crec que no vam saber veure fins a quin punt això va pertorbar Moscou.

Aquest és el pitjor dels escenaris possibles

Considera que eren previsibles una invasió i uns atacs com els que estem veient ara a Ucraïna?
Suposo que per a la majoria de les persones que estudiem la regió i sabem què està passant entre Ucraïna i Rússia, això ha sigut tant previsible com impactant. Es tracta d'un esdeveniment que se suma a una guerra en curs que realment no s'ha aturat des del 2014. He estat estudiant aquesta part del món durant tres dècades o més i crec que, per als que hem estudiat fascinats el que passava a l'Europa de l'Est el 1989 i l'enfonsament de la Unió Soviètica el 1991 per intentar entendre què podria passar dècades després, aquest és el pitjor dels escenaris possibles.

S'ha radicalitzat el govern de Putin en els darrers anys?
Hi ha moltes especulacions sobre si Putin, en part a causa de la covid, s'ha aïllat i s'ha envoltat de gent que potser només pensa en la mateixa línia que ell. Però pel que fa al règim en si, des que Putin va assolir el poder el 1999 s'està tornant més coercitiu gradualment. Putin va fer-se càrrec de les cadenes de televisió nacionals l'any 2000 just després de ser elegit president. I així va començar a sembrar les llavors del règim que veiem avui, per tenir cada cop més control sobre la societat i sobre les llibertats que els russos van aconseguir als anys noranta sota Boris Ieltsin. Putin ha promogut una televisió controlada per l'estat, que encara és vista per una gran majoria de russos, i potser per això avui no saben ni aprecien que hi ha una guerra arreu d'Ucraïna i és més probable que es posin del costat del Kremlin. Al mateix temps, el règim reacciona contra qualsevol que s'alça o es pronuncia contra els seus interessos. Per tot això, es tem que la coacció a Rússia actualment pugui ser fins i tot molt pitjor que la de les últimes etapes de la Unió Soviètica.

I després de l'actual invasió, cap a quin bàndol és més fàcil que acabi caient Ucraïna: assimilant-se a Rússia, a Occident o convertint-se en un estat neutral?
No crec que sigui políticament possible que Ucraïna esdevingui un estat neutral com Finlàndia. El 1994, Ucraïna va renunciar a totes les seves armes nuclears en la creença que estava fent bé a la humanitat, però no va rebre un estatus complet com a estat neutral, sinó una mena de garanties del Regne Unit, els EUA i Rússia que els seus límits i fronteres serien reconeguts. Entre 1994 i el 2014, els ucraïnesos no s'oposaven a Rússia, hi tenien moltes connexions. Si hagués seguit així, potser no s'haurien oposat, a convertir-se en un país més neutral i tenir aquest rol d'equilibrar l'est i l'oest. Però després de la invasió, després de l'inici de la guerra, la crueltat de la guerra realment ha unit els ucraïnesos. No veig com es podria convertir el país neutral ara. Encara que Rússia repari els edificis que avui ha destrossat o es retiri completament del país, crec que la memòria recent d’aquesta experiència ha fet els ucraïnesos molts més resistents a acatar Moscou.

 

Imatge principal: Mares ucraïneses participen en una protesta contra Putin a la plaça del Castell de Varsòvia, Polònia, el 18 de març de 2022. / Efe