Rússia va començar la guerra a Ucraïna tot just fa 256 dies, el passat 24 de febrer. Des del 2 de març, però, la comunicació amb Mariúpol és una odissea. Fins aleshores, les autoritats ucraïneses van intentar frenar les tropes russes. Després de la rendició dels últims soldats a la fàbrica d'Azovstal, la ciutat va canviar de mans. Alguns ciutadans van poder fugir de la ciutat, altres es van quedar i encara hi estan atrapats. Els problemes per aconseguir aliments són cada vegada més palpables, igual que l'electricitat. L'arribada del fred, a més, dificulta encara més subsistir a la ciutat portuària. 

👤 Mariúpol 176 dies després de l'inici de la guerra: la gent menja farinetes

🕊️ La fam s'estén a Mariúpol: els residents cacen coloms per menjar

👤 El tinent d'alcalde de Mariúpol: "Rússia deporta els ciutadans que queden a la ciutat a Sibèria"
 

"És novembre, fa fred. La meitat de la població viu en ruïnes, no hi tenen ni electricitat ni calefacció. Amb l'aigua, no hi ha problemes. Les parts més importants i grans de la ciutat en tenen i el 60% de les cases tenen electricitat. Suposo que això, dins del que cap, són bones notícies", explica en conversa amb ElNacional.cat Petr Andrjushenko, assessor de Mariúpol. "Ara el problema és la calefacció central, perquè la temperatura és inferior a l'habitual. Tenim menys estacions de calefacció central que abans de la guerra, l'exèrcit ocupant les va trencar". Amb la falta de calefacció, és possible que algunes famílies intentin connectar aparells per escalfar-se. "És un problema, la xarxa no està preparada per tants aparells de calefacció connectats".

Pati d'un edifici convertit en una casa improvisada a Mariúpol / Cedida Petr Andrjushenko

Preguntem quantes persones queden a Mariúpol. Una xifra que sempre ha anat variant per la dificultat de saber amb exactitud què hi passa dins la ciutat, força incomunicada. Andrjushenko destaca que són unes 100.000 persones. "No estan autoritzades a abandonar la ciutat. Escapar és molt difícil, les carreteres estan bloquejades, només hi ha sortida cap a Rússia, i en aquest sentit, hi ha dos problemes". D'aquesta manera, puntualitza que "a la frontera entre Rússia i Ucraïna, han organitzat controls i si ets home no tens opció de sortir, perquè has d'estar preparat per a la mobilització. El segon problema és que hi ha un camp de filtració. Per tant, és impossible marxar de Mariúpol i els ciutadans s'hi han de quedar tot i les dificultats". 

"Has de treballar per l'enemic per sobreviure"

En aquest sentit, l'assessor destaca que és difícil saber què passarà, però també hi ha certa rumorologia que evacuaran la ciutat cap a territori rus. Ens explica que la decisió és dura, però que els ciutadans han de triar entre el fred i les condicions complicades de sobreviure en aquesta ciutat o bé marxar cap a Rússia. "Amb temperatures sota zero és impossible". També hi entra en joc l'ajuda humanitària i la desocupació dels ciutadans. "Els que poden treballar, treballen. Aquests són els que poden comprar menjar o aigua. Els que no tenen feina és un problema". I constata això perquè l'ajuda humanitària arriba amb comptagotes i recorda que des de Rússia ja no arriba res. Li demanem quin tipus de feina hi ha dins la ciutat. Respira profundament i agafa aire per explicar quelcom que sembla, a priori, contradictori. "Si treballes, és que treballes per les tropes russes, per exemple, o bé en la construcció o bé a l'administració local. Has de treballar per l'enemic per sobreviure". 

Detalla que prop del 30% de la població que viu a Mariúpol actualment té feina. Això implica que el 60% està sense. "Necessiten ajuda humanitària per tirar endavant, però tampoc la tenen. Ara mateix la situació és catastròfica. És una decisió política de Rússia. És la decisió de fer-nos esclaus". Des del setembre no hi arriba l'ajuda humanitària, només n'hi ha per a la gent amb nens i per als jubilats. "Els altres que no tenen feina, ni reben ajuda, intenten menjar qualsevol cosa que tinguin d'abans de la guerra". Però, és clar, ja són molts mesos de guerra. Així, argumenta que sota l'etiqueta de "desnazificació", Rússia vol intentar canviar la gent de Mariúpol. És a dir, evacuar els ucraïnesos que encara (sobre)viuen a la ciutat i canviar-los. "Han anunciat que hi haurà més soldats. Pensem que al desembre hi haurà uns 30.000 ciutadans russos. Civils, saps? Hi haurà famílies a la primavera".

Diversos cotxes afectats per les explosions a la ciutat de Mariúpol / Cedida Petr Andrjushenko

La reconstrucció de Mariúpol

Els russos van prometre una reconstrucció de Mariúpol. Un missatge que mai no ha acabat de fer-se realitat. Ni els ucraïnesos han pensat mai que el Kremlin voldria reconstruir la ciutat, ni s'ha materialitzat de cap manera. "Els russos han construït o estan construint alguns edificis, però no estan acabats. No estan llestos per fer-los servir ara. Van dir que reconstruirien edificis per a ciutadans, però diuen moltes coses i després res es materialitza". "Han anunciat la construcció de 500 pisos durant aquest any. Sabem que les persones que hi aniran, són persones que treballen pels russos. Però no sabem per a qui estan construint. Les sensacions no són del tot bones".

 

Imatge principal: un cotxe en ruïnes a la ciutat de Mariúpol / Cedida Petr Andrjushenko