Mark Rutte serà el pròxim secretari general de l'OTAN després que els 32 membres de l'aliança hagin acordat que el primer ministre holandès succeirà Jens Stoltenberg. Després dels suports d'Hongria i Eslovàquia dimarts, Romania ha confirmat el suport a Rutte aquest mateix dijous. Per altra banda, el president romanès, Klaus Iohannis, ha retirat la seva candidatura per al lloc més alt de l'OTAN. Durant una reunió del Consell Suprem de Defensa Nacional, Iohannis ha afirmat que havia notificat la retirada de la candidatura.
Les dificultats que tindrà Rutte per davant
Rutte assumirà el lideratge de l'OTAN en un moment crític. El nou càrrec començarà el 2 d'octubre, poc més d'un mes abans de les eleccions nord-americanes, que determinaran el destí de l'aliança militar que ha servit com a dissuasió més reeixida d'Europa de l'Est contra una Rússia agressiva. L'expresident nord-americà Donald Trump, actual candidat republicà, va prometre romandre a l'OTAN, però va amenaçar de retallar l'ajuda nord-americana a Ucraïna si era reelegit.
Tot i això, els observadors atribueixen a Rutte el mèrit de poder fer tractes amb polítics de diferents orígens, guanyant-se fins i tot els elogis del llavors president dels Estats Units: “M'agrada aquest tipus!". La confirmació de Rutte també significa que la qüestió de la successió quedarà aclarida abans del juliol, quan els líders de l'OTAN es dirigeixin a Washington per commemorar el 75è aniversari de l'aliança.
Rutte feia temps que perseguia ser secretari general de l'OTAN
El camí de Rutte per arribar al càrrec més alt de l'OTAN ha estat un viatge llarg. En aquest sentit, ha estat fent campanya des del novembre passat. Rutte ha estat criticat per no ser prou actiu en la recerca de suport dels països d'Europa de l'Est.
Malgrat desitjar el càrrec, Rutte no va aconseguir portar la despesa de defensa holandesa fins a l'objectiu de l'OTAN del 2% del PIB durant els 14 anys que va ser ministre. S'espera que Països Baixos compleixi finalment aquest objectiu enguany.
Sense rivals
El president de Romania, Klaus Iohannis, va decidir presentar candidatura en l'últim moment. Quan va fer-ho, el març passat, dos terços de tots els aliats de l'OTAN ja s'havien posat del costat de Rutte. Al llarg dels tres mesos, Iohannis només va aconseguir un vot entre els 32 aliats: el del primer ministre hongarès, Viktor Orbán, que va utilitzar la seva resistència per guanyar influència i assegurar l'exclusió voluntària d'Hongria de les tasques i el finançament d'Ucraïna de l'OTAN. En aquest sentit, també al mencionar que la selecció de Rutte també segueix un procés perllongat en què el mandat de Stoltenberg es va estendre quatre vegades.