El Parlament marroquí va aprovar dilluns una llei històrica que per primera vegada oficialitza la llengua amaziga -també anomenada berber- al Marroc, la qual cosa el posa en l'avantguarda dels països del nord de l'Àfrica malgrat les crítiques dels defensors de la llengua pel seu caràcter "insuficient".

Després d'una llarga sessió de més de quatre hores, la llei marc d'oficialització de la llengua amaziga ha estat aprovada a la Cambra|Càmera de Representants (cambra baixa del Parlament) per la unanimitat dels diputats presents en un ambient d'escàs entusiasme.

Els representants dels diferents grups parlamentaris van anar alternant en les seves intervencions per insistir tots en la importància de l'amazic com a component de la identitat del país i segon idioma constitucional després de l'àrab.

Berber en l'ensenyament

El ministre de Cultura i Comunicació i promotor del text, Mohamed Laaraj, va subratllar la importància d'aquesta llei per introduir el berber en l'ensenyament i en els diferents àmbits de la vida pública a fi de "protegir el patrimoni cultural amazic".

La nova normativa, composta per 35 articles, estableix les etapes de la implementació de l'amazic en diferents àmbits (educació, comunicació, justícia i legislatiu) i en les administracions que tenen un contacte directe amb el ciutadà, amb l'excepció del religiós, que constitueix domini exclusiu de la institució real i en el que només s'utilitza l'àrab.

Així mateix, la llei -que haurà de ser aprovada després per la cambra alta- estableix el caràcter obligatori de l'ensenyament del berber, que es generalitzarà de manera progressiva sobre tot el territori marroquí i en tots els cicles de formació (ara només l'estudien 500.000 nens de primària).

Servei públic en amazic

A més, el personal de les diferents institucions i administracions de l'Estat i establiments regionals rebran formació per realitzar un servei públic en amazic i ser capaços de redactar documents oficials en aquest idioma.

Amb la nova llei, el Parlament garantirà una traducció simultània de totes les seves sessions en amazic, i, a nivell judicial, els diferents tribunals hauran de garantir de forma gratuïta la traducció a aquest idioma als ciutadans que ho reclamin.

Després de la seva aprovació, els diferents departaments de l'Estat tindran un termini d'entre cinc i quinze anys per implementar aquestes noves disposicions.

"És un gran dia, aquesta llei permetrà a l'amazic ser efectivament una llengua oficial i amb drets", es va felicitar Ahmed Boukouss, director de l'oficial Institut Real de la Cultura Amaziga (IRCAM) en declaracions a Efe.

No obstant això, Boukouss va subratllar que l'aplicació d'aquesta llei s'enfronta als reptes de garantir els recursos humans i financers necessaris.

Per exemple -va detallar- es necessitaria triplicar el nombre de professors (actualment són 5.000) per portar l'amazic a tots els nivells escolars.

La llei ha tingut un llarg recorregut de quatre anys, i ha suscitat també reticències polítiques sobretot per part dels islamistes del Partit Justícia i Desenvolupament (PJD, que encapçala el govern), i del nacionalista Partido Istiqlal, que es van oposar que l'alfabet tifinagh amb què s'escriu l'amazic aparegués als bitllets de banc.

Crítiques al retard en l'aprovació de la llei

Per als activistes amazics, amb les disposicions de la llei no n'hi ha prou per assentar el caràcter oficial d'aquest idioma.

El prestigiós activista amazic Ahmed Asid va criticar en declaracions a Efe el retard en l'aprovació d'aquesta llei, la qual cosa segons ell s'explica pel caràcter "no prioritari" d'aquest idioma a l'agenda governamental.

Per la seva part, la diputada Fatima Saadi, de l'opositor Partit Autenticitat i Modernitat (PAM), va indicar en la seva intervenció avui en la sessió parlamentària que la nova llei malgrat la seva importància "no resoldrà certes complexitats, com el rebuig dels noms amazics en els registres civils."

És paradoxal que l'oficialització de l'amazic coincideixi amb la reducció del seu nombre de parlants, segons xifres oficials.

27% de parlants

Els resultats del cens nacional realitzat el 2014 per l'oficial Alt Comissariat del Pla (HCP, òrgan estadístic) demostren que gairebé la totalitat dels marroquins parlen dariya (àrab dialectal) davant un 27 % que parla alguna de les variants de l'amazic (berber), un idioma més utilitzat en el camp que a la ciutat.

Segons aquest cens, criticat pels activistes berbers per minimitzar el seu idioma, la llengua amaziga està més estesa a les zones del sud que es troben entre l'Atles i el Sàhara, a més del Rif, al nord.