"El Regne del Marroc no té fronteres terrestres amb Espanya, i Melilla continua sent un presidi ocupat". Així de contundent s'ha expressat el govern del Marroc en una carta remesa al Consell de Drets Humans de l'ONU en resposta als aclariments que se li havien demanat per "l'ús excessiu i letal de la força" contra migrants d'origen africà en els successos a la tanca fronterera de Melilla el 24 de juny. En la carta, segons informa Europa Press, el govern marroquí considera que és "inexacte" referir-se a la línia de separació entre el Marroc i Melilla com a "frontera hispano-marroquina", i que s'ha de parlar de "simples punts de pas". El president espanyol, Pedro Sánchez, ha respost defensant que "Ceuta i Melilla són Espanya, i punt".
El Comitè de l'ONU sobre els Treballadors Migrants va obrir el juliol una investigació sobre l'intent d'entrada massiva a Melilla el passat 24 de juny, en què van morir almenys 23 persones. L'organisme va exigir tant a Espanya com al Marroc explicacions per aclarir com s'havien produït aquestes morts. Abans de respondre sobre l'actuació de les forces de seguretat aquell dia, el govern del regne alauita ha volgut negar l'existència d'una frontera a Melilla, que considera "un simple punt de pas".
Aquestes afirmacions de Rabat arriben en un moment en què les relacions diplomàtiques entre Espanya i el Marroc són bones, després que el passat mes d'abril Sánchez decidís atorgar al rei Mohamed VI l'autonomia del Sàhara Occidental, fet que li ha suposat a Espanya l'enemistat amb Algèria. L'acord entre els dos països incloïa el restabliment de "la plena normalització de la circulació de persones i mercaderies" i es restablirien "els dispositius apropiats de control duaner i persones en l'àmbit terrestre i marítim".
El Marroc defensa la seva actuació a Melilla
El Marroc denuncia que és objecte d'una pressió migratòria "sense precedents" i culpa Algèria de "laxisme" per permetre el pas de milers d'immigrants amb destinació al territori marroquí. En concret, sobre els esdeveniments a la tanca de Melilla del 24 de juny, s'espolsa les responsabilitats i denuncia que els migrants van actuar amb una "violència inusitada" i que estaven organitzats i tenien en molts casos formació militar.
Així, defensa l'actuació de les forces de seguretat marroquines i assegura que no tenien cap arma de foc letal i que no van disparar. Sosté que van actuar "en el respecte absolut del principi de necessitat i de proporcionalitat a l'ús de la força". D'altra banda, denuncia la difusió d'informacions falses i remarca que va haver-hi 23 morts i no 37, que va ser la xifra que va oferir una organització de drets humans local, i assegura que les autòpsies realitzades a tots ells confirmen que van morir per asfíxia a l'allau i no per armes de foc.
Un cop dit tot això, el Govern marroquí rebat l'acusació de "racisme estructural i de tractament discriminatori d'individus d'ascendència africana" —l'objecte principal de la missiva dels relators de l'ONU—, ja que el país ha portat a terme "vastes operacions de regularització d'immigrants en situació irregular". Finalment, trasllada les responsabilitats de les devolucions en calent cap a les autoritats espanyoles i assegura que "el Marroc no fa sinó patir les conseqüències d'un fenomen, la gestió en seguretat del qual, ja ha demostrat els seus límits".