Hegel deia que la història es repeteix dos cops. Marx va afegir que la primera vegada ho fa en forma de tragèdia i la segona en forma de farsa. Potser és això el que està passant aquests dies a Ceuta, on la crisi migratòria que s'està vivint recorda a la Marxa Verda que el mateix Marroc va organitzar el 1975 per forçar la retirada de l'exèrcit espanyol del Sàhara Occidental. Més de 45 anys després, la qüestió sahrauí torna a ser el causant dels conflictes diplomàtics entre Madrid i Rabat.
Però què va ser exactament la Marxa Verda? Té alguna relació amb la crisi de Ceuta? Tot i que el context és un altre i els fets són notablement diferents, la qüestió de fons continua sent la mateixa; la voluntat marroquina d'annexionar-se totalment el Sàhara Occidental sense que el seu poble s'autodetermini.
La Marxa Verda va ser una invasió del Sàhara Occidental per part de civils i militars marroquins que va impulsar el mateix rei Hassan II -pare de l'actual monarca- després que el Tribunal Internacional de Justícia rebutgés qualsevol vincle de sobirania territorial entre el Sàhara i el Marroc o Mauritània que permetés que cap d'aquests dos països s'annexionés el territori un cop iniciat el procés de descolonització.
Mapa amb totes les incursions civils i militars de la Marxa Verda / Font: Grüner Marsch Karte
Entre les 350.000 persones que el monarca marroquí va enviar a l'aleshores província espanyola també hi havia 25.000 militars. Tot plegat va provocar que l'exèrcit espanyol abandonés el territori, cosa que acabaria facilitant la posterior ocupació del territori per part del Marroc, que es manté fins a l'actualitat i que viola la resolució de l'ONU de 1991 que exigeix la celebració d'un referèndum d'autodeterminació.
I és que tot i que Hassan II va acabar ordenant la retirada de la colònia dels seus invasors, el mal ja estava fet: l'exèrcit espanyol ja no controlava el territori i el Marroc va acabar d'aprofitar la situació per forçar la Djema'a, el cos dirigent de les tribus sahrauís, a acceptar l'annexió del Sàhara al regne alauita, un dels requeriments que Espanya feia al Marroc a l'Acord Tripartit amb Mauritània.
Tanmateix res d'això va ser legítim ni democràtic, ja que en el moment en què les autoritats marroquines van convocar la Djema'a, aquesta ja havia estat dissolta i, a més, els membres tribals que van donar suport a l'annexió eren menys de la meitat. La resta no van ser convocats.
La història es repeteix?
És impossible obviar totes les similituds i relacions que hi ha entre aquella Marxa i la crisi que viu actualment Ceuta. I és que el detonant continua sent el mateix: el Sàhara Occidental. Tant l'ambaixadora marroquina a Madrid, Karima Benyaich, com el ministre marroquí de DDHH, Mustafá Ramid, han confirmat que l'entrada de 8.000 immigrants a la ciutat espanyola és la resposta del seu país a l'hospitalització a Logroño del líder del Front Polisario, Brahim Gali.
L'exèrcit espanyol tracta d'aturar l'entrada de milers d'immigrants a Ceuta / Foto: Europa Press
Tot i que els dirigents espanyols no han volgut admetre públicament la relació i sempre han al·legat que l'atenció al líder sahrauí es va fer per qüestions "humanitàries", les autoritats marroquines ja han aclarit l'arribada massiva d'immigrants irregulars obeeix a una represàlia en tota regla.
I és que l'hospitalització de Gali s'ha produït en un moment incòmode pel regne alauita, que ha vist com el silenci sobre la seva ocupació del Sàhara ha arribat al seu final després que el Front Polisario donés per trencat l'alto al foc el mes de novembre passat, quan l'exèrcit marroquí va ocupar el pas fronterer del Guergerat per seguir amb l'expoli fiscal de mercaderies.
Evidentment, la intenció del Marroc aquest cop no és envair Ceuta, sinó llançar un advertiment a Espanya sobre el poder que té amb el control de la migració. De totes maneres, ara fa pocs mesos, el primer ministre marroquí, Saadeddine El Othmani, va assegurar que Ceuta i Melilla eren "marroquines com el Sàhara Occidental", cosa que va provocar una altra topada diplomàtica entre ambdós països.