Aquest dissabte fa 33 anys de la massacre de la plaça de Tiananmen que va posar fi a les protestes estudiantils contra el règim de Pequín i va acabar amb la vida de centenars de persones. Familiars de les víctimes recorden amb silenci els fets i per tercer any consecutiu, els hongkonguesos no s'han pogut reunir al parc Victòria on solia commemorar-se de manera multitudinària la massacre.

El govern de Hong Kong ja va alertar que les concentracions per commemorar l'aniversari no estaven permeses, al·legant "preocupacions de salut" per la covid. Des de divendres a la nit, la presència policial al voltant del recinte, situat a l'illa de Hong Kong, era ja visible i aquest dissabte al matí agents han identificat persones vestides de negre, relacionant-ho amb una mostra de dol. Amb tot, alguns activistes prodemocràcia s'han atrevit a retar les prohibicions del govern. Un grup d'artistes va fer ahir una performance al carrer, i una persona va ser arrestada per no mostrar identificació davant la policia, segons el Hong Kong Democracy Council.

Segons l'associació pro Drets Humans, Human Rights Watch, les autoritats xineses han augmentat durant l'últim any l'assetjament i la persecució dels activistes per commemorar la massacre de Tiananmen del 4 de juny de 1989. "Durant l'últim any, les autoritats de Hong Kong han arrestat i processat persones per intentar commemorar la massacre de Tiananmen", assenyalen en un comunicat. "El govern xinès hauria de reconèixer i assumir la responsabilitat de l'assassinat massiu de manifestants prodemocràcia", reclamen des de Human Rights Watch.

Què va passar el 1989 a la plaça de Tiananmen?

Les protestes del 1989 a la República Popular de la Xina es van iniciar com a mostra de rebuig al govern repressiu del partit comunista, a les reformes econòmiques i la situació de crisi econòmica que travessava el país. Dirigides per moviments estudiantils, milers de persones es van mobilitzar a la plaça de Tiananmen de Pequín entre el 15 d'abril i el 4 de juny d'aquell any.

A finals del mes de maig, però, el govern ja va declarar la llei marcial per posar fi a les protestes, i la nit del 3 de juny van enviar tancs i infanteria de l'exèrcit per acabar definitivament amb les mobilitzacions. El nombre de persones que van morir aquell dia no està clar, diverses estimacions varien entre les 800 i més de 2.000. A partir d'aquell dia, la repressió del govern xinès va continuar amb arrestos contra els organitzadors del moviment i el control de la premsa local i estrangera.

Aquell 1989, molta gent de l'aleshores Hong Kong colonial britànic va recolzar el moviment de protesta desfermat a Pequín. Durant 30 anys sense interrupció, els ciutadans hongkonguesos van continuar realitzant una vigília amb espelmes al parc Victòria per commemorar les víctimes de la sagnant repressió i reclamar una democràcia.

Demanen justícia per la massacre de la plaça de Tiananmen

Enguany, però, per primera vegada des del 1990 cap organització hongkonguesa va sol·licitar a les autoritats autoritzar aquest esdeveniment commemoratiu: el grup civil que el convocava cada any es va dissoldre sota la pressió de les autoritats i molts dels seus membres són a la presó per diferents motius. I les esglésies catòliques de la ciutat també van prendre la decisió, sense precedents, de no celebrar la missa anual per les víctimes de la matança.

Mentrestant, l'associació de les Mares de Tiananmen va tornar a demanar aquest 2022 que s'aclareixin els fets del que va passar la nit del 3 al 4 de juny de 1989. "Fa 33 anys, el partit governant a la Xina va utilitzar l'Exèrcit per disparar innocents amb total indiferència cap a les vides de centenars de milers d'estudiants i persones ordinàries. Fins i tot van enviar tancs per aixafar les multituds provocant milers de desenes de morts i ferits", ha recordat avui l'associació en un comunicat recollit per Efe. Però per part de les autoritats i la premsa oficial, s'ha mantingut un any més el silenci sobre aquella massacre.

 

Imatge principal de la vigília per la massacre de la plaça de Tiananmen que sí que s'ha pogut celebrar a San Francisco (USA). JOHN G. MABANGLO / Efe