La França Insubmisa, el partit d'esquerres que lidera Jean-Luc Mélenchon, amenaça el president francès, Emmanuel Macron, de posar en marxa un 'impeachment' per a destituir-lo per via parlamentària si no nomena com a primera ministra Lucie Castets, la candidata que ha consensuat i designat la coalició d'esquerres de la qual els 'insubmisos' formen part, el Nou Front Popular, que va guanyar les passades eleccions legislatives. Els líders de la formació d'esquerres han llançat l'avís en un article publicat aquest diumenge a La Tribune, signat pel mateix Mélenchon, així com pel coordinador del partit, Manuel Bompard, i per la cap del grup en l'Assemblea Nacional, Mathilde Panot. La formació líder del Nou Front Popular en el qual també estan el Partit Socialista, els Ecologistes i el Partit Comunista, tracta de posar així més pressió al cap de l'Estat francès, que ha convocat als caps dels grups polítics divendres que ve per a parlar de cara a la formació d'un nou govern.
En el citat text, Els polítics del partit d'esquerres exigeixen a Macron un Executiu d'esquerres i l'assenyalen que “a França, l'únic que mana és el vot popular”. Tot seguit, afirmen que aquest missatge és un “advertiment solemne”, perquè Macron “ha de saber que s'utilitzaran tots els mitjans constitucionals per a deposar-ho abans de sotmetre'ns als seus ardits contra la regla bàsica de la democràcia”. A França, república semipresidencialista, el cap d'Estat, el president, ha de designar el cap de govern, d'acord amb les majories de l'Assemblea Nacional. En concret, els signants de l'article avisen que recorreran a l'article 68 de la Constitució, que contempla la possibilitat de destituir el president per incomplir el seu deure, i acusen Macron d'un "cop institucional contra la democràcia".
Els 'insubmisos' de Mélenchon argumenten que el Nou Front Popular és el bloc polític líder en escons a l'Assemblea Nacional i denuncien l'actitud de Macron, que s'està donant molt temps abans de decidir a qui nomena primer ministre —amb la celebració dels Jocs Olímpics de París 2024 s'ha donat una treva temporal a la qüestió política— i ha descartat, almenys fins ara, nomenar Castets —economista, alta funcionària de l'Ajuntament de París i activista pels serveis públics— al capdavant del govern. Macron argumenta que la coalició d'esquerres no té majoria absoluta com per esgrimir aquesta exigència.
Poca possibilitat de prosperar sense el suport del Partit Socialista
De tota manera, és improbable que aquest procediment legal pugui prosperar, perquè hauria de ser aprovat per la mesa de l'Assemblea Nacional i, per a això, La França Insubmisa necessitaria almenys el suport dels altres partits de la seva coalició d'esquerres, i el Partit Socialista no se suma a l'amenaça de Mélenchon. El primer secretari socialista, Olivier Faure, s'ha desmarcat aquest diumenge en el seu compte de X de l'article dels dirigents 'insubmisos'. Això sí, Faure ha assenyalat que en cas que Macron nomeni un primer ministre i que això no fos conforme al que ell entén com “la tradició republicana”, la resposta hauria de ser presentar una moció de censura contra el nou govern. El líder socialista va justificar aquesta opció perquè “en un context en el qual l'extrema dreta està a l'aguait, en el qual Emmanuel Macron tracta de sortejar la voluntat dels francesos, hem de ser responsables i mostrar que som la força que garanteix justícia i estabilitat”.
El Nou Front Popular, bloc líder en escons
El Nou Front Popular exigeix des del 23 de juliol que nom com a primera ministra a la qual van designar llavors com a candidata, Lucie Castets, amb l'argument que va ser la seva coalició la que va aconseguir la primera força en l'Assemblea Nacional al final de la segona volta de les legislatives anticipades el 7 de juliol. La coalició d'esquerres va obtenir en total 193 diputats d'un total de 577, en qualsevol cas molt lluny de la majoria absoluta de 289. El lepenisme va quedar en primera posició en percentatge de vots, amb el 37% dels sufragis (l'esquerra una mica més del 28%), però el ‘cordó sanitari’ de l'esquerra i del centredreta de Macron va funcionar en les urnes i el partit dretà de Marine Le Pen i Jordan Bardella va obtenir només 143 escons, de manera que es va esfumar tota possibilitat de poder posar-se al capdavant d'un nou Executiu. El bloc macronista, que ha governat des de 2017, va sofrir un sever revés en les legislatives en nombre de vots (poc més del 20%), però el ‘cordó sanitari’ li va permetre salvar-se i obtenir 163 diputats, la qual cosa en qualsevol cas li impedeix seguir al capdavant del govern del país si no és amb una àmplia coalició difícil d'imaginar.