Moment dolç per a Giorgia Meloni. La primera ministra italiana se sent forta, i les seves accions ho demostren. A les recents eleccions europees, la seva formació d'ultradreta —Germans d'Itàlia— es va veure sòlidament reforçada, establint-se com l'opció més votada i amb un majúscul creixement de 18 eurodiputats per obtenir-ne un total de 24. No va trigar a celebrar la victòria, afirmant sentir-se determinada a continuar en el poder de la mà d'un dels governs que va sortir més enfortits d'aquells comicis. "Itàlia es presenta al G7 i a Europa amb el Govern més fort de tots, és una satisfacció, però també una gran responsabilitat", va declarar.

No és una exageració. I és que la situació de Meloni contrasta de forma evident amb les dificultats que travessen altres líders mundials. Aquests dies, el G7 s'ha reunit precisament a Itàlia, a la regió meridional de La Pulla, i les diferències s'han fet notar. El bon moment de la primera ministra ha topat frontalment amb les fortunes del president dels Estats Units, Joe Biden, que reuneix una aprovació només un 36%; el president francès, Emmanuel Macron, que va veure com la rival Marine Le Pen el doblava en vots a les eleccions europees; el canceller alemany, Olaf Scholz, que va quedar lluny de la dreta i fins i tot per darrere de la ultradreta; i el primer ministre britànic, Rishi Sunak, que es prepara per acomiadar-se del càrrec.

Meloni se sent tan reforçada que fins i tot ha aconseguit imposar la seva voluntat en la declaració conjunta del G7 per excloure del text final el suport explícit a l'avortament. En els esborranys previs sí que hi figurava una menció explícita a la interrupció voluntària de l'embaràs "segura i legal", però la líder italiana havia marcat aquesta referència com una línia vermella. Aquest punt s'ha arribat a convertir en un 'cara a cara' entre Meloni i Macron, amb una visió completament contrastada després que França recentment inclogués aquest dret en la seva Constitució. Finalment, però, la italiana ha guanyat el duel i s'ha emportat una petita victòria que simbolitza l'actual equilibri de forces entre les potències europees.

Ucraïna, Xina i Gaza

La resta de punts de la declaració no han generat tanta polèmica, i han seguit una línia previsible. Els mandataris del G7 han fixat com a prioritats la defensa ferma d'Ucraïna en la seva guerra amb Rússia a través d'un gran préstec multimilionari. En aquest sentit, ha promès castigar els bancs xinesos que estan ajudant Vladímir Putin a esquivar les sancions econòmiques, així com les empreses que permeten al Kremlin accedir a tecnologia per fabricar armament, mentre que també han expressat preocupació per les pràctiques comercials "injustes" de la Xina. I sobre la situació a la Franja de Gaza, el G7 ha demanat a Hamàs que accepti l'alto el foc proposat pels Estats Units, mentre que urgeix Israel a evitar una ofensiva militar a gran escala a Rafah.