El govern d'extrema dreta italià, liderat per Giorgia Meloni, no pensa respectar la llibertat de premsa dels mitjans públics. Si bé, es podria considerar quelcom previsible, la tensió entre l'ens públic de radiotelevisió d'Itàlia (RAI) ha arribat al límit que el seu conseller delegat, Carlo Fuortes, ha plegat. Fuortes ha marxat matant, assenyalant públicament la ingerència del govern d'extrema dreta.
🔴 Meloni desencadena el caos empresarial: renova la cúpula de quatre dels gegants participats per l'Estat
"Des de principis de 2023 hi ha un conflicte polític que afecta la meva posició i la meva persona i que debilita la RAI. Per tant, no es donen les condicions per continuar la meva feina", explica Fuortes, qui s'ha negat a passar per l'anella imposada pels ultraconservadors. Justament per això, ha considerat que el més apropiat era deixar el seu càrrec. "He treballat a l'administració pública durant dècades i sempre he actuat en interès de les institucions que he dirigit, afavorint el benefici general de la comunitat", recollia en el seu comunicat adreçat al Ministeri d'Economia.
Veus contra Meloni
La líder de l'extrema dreta italiana s'enfronta cada com a més critiques, dins i fora del seu partit. Les seves maneres de fer i la seva agenda política està enfurismant els italians. Per exemple, la seva reforma laboral ha aconseguit quelcom que semblava impossible: unir l'oposició italiana i els sindicats sota una bandera comuna.
El passat dissabte, l'oposició unida i els sindicats es van manifestar conjuntament contra la reforma laboral de Meloni. Més de 30.000 persones van sortir al carrer al feu progressista de Bolonya, on es va organitzar la primera d'una sèrie de protestes que també s'han convocat a Milà (dissabte que ve) i Nàpols (el següent) i sobre les quals els sindicats no van descartar que puguin derivar en una vaga general, segons recull Efe.
La primera ministra va convocar un Consell de Ministres el Primer de Maig, en plena festa dels treballadors, per després anunciar a través d'un vídeo a les xarxes socials l'aprovació del decret, que només redueix fins a final d'any la càrrega impositiva a determinats sous. El decret estableix, entre altres coses, una reducció de la falca fiscal, és a dir, la diferència entre el salari que paga un ocupador i allò que el treballador s'embutxaca, però només durant el que queda d'any. Als sindicats tot plegat els ha semblat insuficient. Les formes i el contingut d'aquesta reforma han crispat l'escenari polític italià.