El Regne Unit i França han pres les regnes de l'estratègia europea per a la pau a Ucraïna, i durant la cimera d'aquest cap de setmana a Londres amb els principals líders europeus, el primer ministre britànic, Keir Starmer, va anunciar una coalició europea en defensa d'Ucraïna, que desplegaria més ajuda militar de la Unió sobre el terreny. Tot i que no va concretar quins països se sumarien a aquest pla impulsat per l'aliança franco-britànica, ja hi ha la primera nació que s'ha despenjat del front comú: Itàlia. La seva primera ministra, l'ultra Giorgia Meloni, ha assegurat que "no enviaran soldats italians" a lluitar a Ucraïna, exemplificant les primeres desavinences entre potències europees sobre la gestió de la pau a Kíiv.
En una entrevista al programa XXI Secolo de la RAI (Radiotelevisione Italiana), Meloni ha declarat que durant la cimera ja va expressar la seva "perplexitat" sobre la proposta franco-britànica d'enviar soldats europeus, assegurant que "és molt complexa d'implementar i no està convençuda de la seva eficàcia". Malgrat això, la primera ministra no es vol desmarcar del tot del paper europeu en el conflicte, i assegura que en aquest moment "s'estan fent propostes per fer alguna cosa útil i per intentar trobar una solució". La líder ultra italiana ha subratllat, que més enllà del que pugui semblar pel to, "fa la impressió que les nostres posicions són molt llunyanes", però ella defensa que "en realitat no ho són". "L'objectiu és compartit: portar una pau justa, estable, duradora i definitiva a Ucraïna, que inclogui garanties de seguretat".
No prendre decisions a la lleugera
Meloni defensa un acord que sigui útil per a Ucraïna, per als països europeus, especialment els que se senten amenaçats per Rússia, i per a Trump, del que diu que "és un líder fort i que clarament no es pot permetre el luxe de signar un acord que algú podria violar demà". La líder italiana ha defensat la seva decisió, assegurant que "no és un moment fàcil per a ningú", i que "decisions com aquesta no es prenen a la lleugera", i que ja que a l'hora de prendre accions comunes "s'han de sospesar, mantenint la calma i intentant pensar el més clarament possible, sempre mirant l'objectiu". La primera ministra italiana diu que la prioritat per ella "és defensar l'interès nacional". "Crec que és d'interès nacional evitar qualsevol possible fractura dins d'Occident, perquè les divisions només ens faran més febles", ha conclòs.
La coalició de voluntaris
La proposta sobre la taula de Starmer aposta per una "coalició de voluntaris" de països europeus que serveixi com a garantia de seguretat per a qualsevol alto el foc. Per dur a terme això, el primer ministre britànic ha revelat que el seu país donarà a Ucraïna accés a 1,6 bilions de lliures per comprar més de cinc mil míssils de defensa aèria. L’objectiu d’aquest pla, explica el laborista, és impulsar Ucraïna “perquè pugui negociar des d’una posició més forta”. Durant la reunió d'aquest cap de setmana a Londres ja s'haurien acordat quatre passos importants: mantenir l'ajuda militar mentre la guerra continua i augmentar la pressió econòmica sobre Rússia, garantir la sobirania i la seguretat d'Ucraïna, i que si s’arriba a la pau, Europa haurà de dissuadir qualsevol futura invasió russa, per defensar Ucraïna i garantir la pau al país.