Les protestes contra el règim de l'Iran entren en el seu tercer mes consecutiu. Arran de la mort de Masha Amini el passat mes de setembre milers de persones, especialment dones joves, han pres els carrers de l'Iran per protestar contra el vel obligatori, protesta que ha evolucionat en una denúncia del règim extremista que controla el país des de fa dècades. Malgrat que ja fa setmanes de la mort d'Amini, les protestes no es desinfla. La nit passada els manifestants van tornar a prendre el carrer per commemorar les mobilitzacions de 2019, on van morir 300 persones. En aquest cas, les protestes han acabat amb la vida d'almenys 12 persones.
Sota el lema que està marcant aquesta onada de protestes a l'Iran, Dona, vida, llibertat, milers de persones van recórrer els carrers de diverses ciutats del país. Segons els mitjans oficials del règim iranià. "Grups terroristes han aprofitat el caos de les protestes" per obrir foc contra els manifestants a la ciutat d'Ize, al sud de l'Iran. Allà, un grup d'homes armats que viatjaven en motocicles van disparar contra la multitud matant 12 persones fins al moment, segons informa El País.
Manifestants indefensos
Dos manifestants han estat executats pel règim de l'Iran per protestar contra el règim. Amnistia Internacional i el conjunt d'ONG que assisteixen al Congrés contra la Pena de Mort de Berlín han denunciat la indefensió absoluta de grups especialment vulnerables, com les dones, o minories com la kurda, davant l'acceleració de les execucions a Iran.
Almenys 21 participants en les manifestacions pacífiques a l'Iran estan exposats a ser condemnats a mort, segons la directora d'AI a l'Orient Mitjà i Àfrica, Diana Eltahawy. Ja són milers els detinguts en aquestes marxes, contra quatre dels quals es té constància que estan acusats formalment d'actuar "contra la revolució islàmica", cosa que es castiga amb la pena capital. "El principal problema és la manca de transparència amb què actuen els anomenats tribunals de la Revolució", ha apuntat el director executiu de l'Ensemble contra la Peine de Mort (ECPM), Raphaël Chenuil-Hazan.
Les diverses ONG parlen d'indefensió absoluta per part dels manifestants, ja que no hi ha ni tan sols una forma fiable de comptabilitzar les morts que s'han produït des de l'inici de les protestes. Això les si suma l'amença de la pena de mort vigent al país. Chenuil-Hazan ha subratllat: "Qualsevol pena de mort té una arrel política, incloses les que es produeixen en democràcies on segueix vigent la pena capital".