El conflicte armat que es va iniciar fa unes setmanes a la República de l'Alt Karabakh no només involucra Armènia i l'Azerbadjan. I és que la mateixa ofensiva militar del govern azerbaidjanès té el suport (polític i militar) de Turquia i el seu líder, Recep Tayyip Erdogan.

Aquest suport, però, no només es basa en l'enviament de tropes de l'exèrcit regular turc, sinó que el règim d'Erdogan ha apostat per deixar anar prop d'un miler de mercenaris sirians sobre el territori armeni que es disputen ambdós països. Així ho han revelat diversos mitjans i institucions: des del mateix president de França, Emmanuel Macron, fins l'Observatori Sirià per als Drets Humans passant pel mateix portaveu de l'exèrcit rebel sirià, Ziyad Haci Ubeyd.

En aquest vídeo es pot veure milicians parlant en àrab a la frontera amb Armènia i fent el símbol del 'llop gris', gest de l'extrema dreta turca.

Qui són aquests mercenaris?

Tot i la confirmació de la presència de mercenaris sirians en el conflicte a l'Alt Karabakh, és difícil saber amb exactitud quins grups són els que ja hi ha desplegats. Tanmateix, un dels mercenaris va assegurar al diari britànic The Guardian que va viatjar fins a Armènia en un comboi format per les divisions de Sultan Murad, Suleiman Shah i Al Hamza.

Les divisions Sultan Murad i Suleiman Shah són organitzacions armades d'ideologia islamista i otomanista que combaten contra el règim d'al-Àssad i contra les milícies kurdes al nord de Síria. Les milícies d'Al Hamza també lluiten contra el govern sirià i tenen "exjihadistes desradicalitzats" provinents d'Estat Islàmic entre les seves files.

Imatge propagandística de la divisió turcosíria Sultan Murat / Foto: @STumeni

"Tot i que aquests grups no adopten la doctrina jihadista, sí que estan afiliats a la creença de la 'germanor musulmana'. A través dels seus noms pots veure que estan connectats amb els avantpassats otomans i aquest és el motiu pel qual la majoria formen part del component turcoman sirià", explica en declaracions a ElNacional.cat el periodista especialitzat en Síria Azad Nebi.

El mateix Nebi recorda que les Nacions Unides han denunciat que aquests grups han perpetrat violacions, crims de guerra, segrestos de dones i saquejos en diversos punts del Kurdistan sirià. La majoria d'aquests crims sempre han estat contra la població kurda.

Vídeo gravat per un mercenari sirià en territori azerbaidjanès. Ell mateix s'identifica com a membre de la divisió Al Hamza mentre titlla de "porcs" els cadàvers dels soldats armenis caiguts en combat

Més enllà d'aquests tres grups, cal recordar que Turquia dona suport logístic i material a altres milícies que també operen al nord de Siría. Una d'elles és Jabhat Fateh al-Sham (antigament associada a Al-Qaeda). D'altres grups islamistes i jihadistes són els següents Jaysh al-Sharqiya (islamista), Jaysh Al-Islam (salafista), Ahrar al-Sham (coalició de salafistes i islamistes) i la Brigada de Nureddin Zengi (jihadistes). Per ara, no s'ha pogut confirmar la presència d'aquests grups a l'Alt Karabakh.

Però encara que de moment només s'hagi pogut aclarir que tres d'aquesta desena de grups estan en el conflicte, no seria estrany que s'acabés confirmant la presència d'algun dels altres, ja que el mateix Erdogan els ha defensat i s'ha referit a ells com "estructura nacional formada per gent de diferents creences i orígens ètnics que defensa el seu país".

El matís econòmic (i criminal)

Tots aquests grups que estan anant a lluitar al conflicte del Caucas no hi van per amor a l'art. O, almenys, no només. I és que segons revela un dels reclutats al diari britànic, el sou que els ofereixen els grups, els quals es fan passar per empreses de seguretat turques, ronda les 1.000 lliures al mes.

Suposats combatents sirians lluitant contra Armènia amb uniformes de l'exèrcit azerbaidjanès

"En realitat la majoria dels soldats són addictes a les drogues o gàngsters extremadament empobrits que s'hi han animat per diners", explica a aquest diari un reporter des del nord de Síria que no revela el seu nom per motius de seguretat. "Els nois que van a l'Azerbadjan no ho fan per ideologia, sinó per falta de conviccions i falta de diners. Tot i això, hi ha intents des de Turquia per justificar-ho religiosament, tot i que cap veritable jihadista sunnita lluitaria pels xiïtes", afegeix.

I és que, certament, del 94% de la població de l'Azerbadjan que és musulmana (la resta són cristians ortodoxos), la immensa majoria són xiïtes, designats pel mateix Estat Islàmic com el seu principal enemic.

El 'modus operandi' de Turquia

La veritable intenció de Turquia a l'hora d'utilitzar aquests grups no és fer cap croada religiosa, sinó augmentar les seves fronteres i les seves àrees d'influència, en detriment de Rússia, l'Iran i la Unió Europea. 

Doble pancarta desplegada a un edifici d'Ankara que mostra el suport d'Erdogan al president d'Azerbadjan, İlham Əliyev / Foto: Altan Gocher (Europa Press)

"Ells han estat establerts allà per dur a terme els plans de Turquia tant dins com fora de Síria. De fet, ells són descrits precisament com a mercenaris no com un insult sinó com una realitat. A més del front a l'Azerbadjan, també han estat en el conflicte de Líbia", explica Nebi. De fet, això és una cosa que ja va confirmar el mateix Macron.

A més, aquests grups són els que Turquia ha estat utilitzant des de l'inici de la guerra civil siriana, l'any 2011, per expulsar les milícies kurdes de l'est de Turquia i el nord de Síria.