Si bé estava apartada dels focus i només se l'ha sentit recentment a la gira internacional per promocionar les seves memòries, l'excancellera alemanya (2005-2021) Angela Merkel ha sortit momentàniament del seu retir polític aquest dijous i ho ha fet d'una manera sorprenent que amb tota probabilitat portarà cua al seu país. Si bé ha declinat en entrevistes recents emetre judicis sobre qüestions de la política alemanya actual, perquè el focus estigui en els protagonistes que han succeït al seu lideratge de gairebé dues dècades, l'ocasió la hi ha empès. Merkel ha criticat de manera frontal l'actual líder del seu partit —la democristiana CDU—, Friedrich Merz, per haver incomplert les seves promeses i haver pactat amb l'extrema dreta, la qual cosa fins ara havia estat una línia roja atesa la història d'Alemanya.
La CDU de Merz ha tirat endavant diverses polítiques migratòries valent-se del suport del partit d'extrema dreta Alternativa per a Alemanya (AfD), una formació en auge al país durant els últims anys —han guanyat algunes eleccions regionals i les enquestes els situen com a segona força a escala federal— i que està sempre en el punt de mira pels seus postulats contraris a la immigració, especialment respecte als musulmans, i els vincles d'alguns dels seus membres amb grups neonazis. En concret, el Bundestag ha aprovat amb els vots de la CDU, AfD i els liberals de l'FDP que es posin en marxa controls fronterers permanents i que es "rebutgin tots els intents d'entrar il·legalment al país sense excepció". El text també titlla la política migratòria europea de "disfuncional" i aposta per bloquejar les demandes d'asil. Merz ha justificat que "davant de la disjuntiva de seguir observant impotents com la gent al nostre país és amenaçada, ferida i assassinada o fer el que és irrefutablement necessari en la matèria, decidim estar a favor del segon".
En resposta a aquests fets, Angela Merkel s'ha desmarcat de la decisió de l'actual direcció del partit i ha emès un comunicat en el qual recorda que Merz es va comprometre el novembre passat en seu parlamentària a bastir ponts amb el Partit Socialdemòcrata del canceller Olaf Scholz i Els Verds per a així evitar AfD. L'excancellera creu que seria un "error" no sentir-se ara obligat a complir una declaració que considera "de gran responsabilitat política". En aquest sentit, ha lamentat en la seva nota que "per primera vegada" i amb "els ulls oberts" una iniciativa tiri endavant amb els vots dels diputats ultradretans. Per això, ha apel·lat als "partits democràtics" perquè aparquin els seus interessos electoralistes i apostin per la moderació i pel respecte a les lleis europees. Inclòs a l'hora prendre mesures per evitar "terribles" atacs com els registrats en els últims mesos a Alemanya i comesos presumptament per persones d'origen estranger.
Merz va prometre zero cooperació amb AfD sota amenaça d'expulsió del partit
El mateix Merz va lamentar dimecres que les dues votacions celebrades en el Bundestag tiressin endavant gràcies a l'AfD, al·legant que no buscava "cap altra majoria" que no fos amb el "centre democràtic". Les votacions no són vinculants, en la mesura que el Govern no ha d'acatar-les, però han agitat el debat polític de cara a les eleccions anticipades del 23 de febrer. El cert és que l'actual líder democristià es va comprometre quan va assumir el lloc per rellevar Merkel a mantenir el cordó sanitari per aïllar AfD: "Qui alci la mà per proposar de cooperar amb AfD es trobarà l'endemà amb un procés d'expulsió" va dir el 2021. Aquesta era la línia de Merkel, que és molt criticat per l'extrema dreta arran de la seva política de portes obertes per acollir els refugiats sirians per "humanitat", tal com l'excancellera ha defensat sempre.