Ja fa 30 dies del tancament del corredor de Laçın que connecta l'Alt Karabakh i Armènia. Això implica que fa 30 dies que no hi entren ni aliments, ni medicaments. És a dir, la regió està completament aïllada. El corredor, l'única via d'entrada i sortida, continua tancat i això fa créixer el temor de la precària situació humanitària que fa trontollar l'acord de pau negociat per Moscou ara fa dos anys que va posar fi a una guerra per la regió. L'estat dels supermercats és desolador, amb prestatges buits, falten productes frescos i també medicaments. També és desoladora la cua per aconseguir sucre als supermercats. I els continus talls de llum a la regió per falta de combustibles. 

El 29 de desembre, el primer ministre armeni, Nikol Pashinian, va criticar el contingent rus de manteniment de la pau estacionat a la carretera, conegut com el corredor Laçın, per no restablir el flux de béns i persones dies després que manifestants ambientals recolzats pel govern d'Azerbaidjan instal·lessin un campament a la carretera. “Armènia és un ferm partidari de les forces de pau russes a l'Alt Karabakh”, va dir Pashinian durant una sessió del govern. “Però és inacceptable per a nosaltres que s'estiguin convertint en un testimoni silenciós de la despoblació de la regió”.

Les autoritats de l'Alt Karabakh creuen que Bakú bloqueja la regió amb un propòsit clar. "Demana el control total. Ells volen això. Han fet reportatges i estudis sobre els problemes ecològics de la regió, volen denunciar d'alguna manera que no és viable o no som viables per tallar-nos les ales", explicava aquesta mateixa setmana el ministre d'Exteriors de l'Alt Karabakh, David Babayan, en conversa amb ElNacional.cat. "Un dels propòsits és pressionar-nos a nosaltres, la nostra república. Generar una execució de la nació. Aquesta és la més important. Volen reformar, canviar. I això pot portar conseqüències". I exposava que: "Estan fent el mateix que feien els nazis. Tothom hi perd".

Les primeres conseqüències d'un mes de bloqueig

Armènia no acollirà exercicis militars de l'aliança postsoviètica Organització del Tractat de Seguretat Col·lectiva (OTSC), malgrat l'anunci de Rússia que va avançar la celebració de les maniobres aquest 2023. "El ministre de Defensa armeni ja ha informat els col·legues de l'OTSC que en aquesta situació no considerem convenient la celebració d'exercicis a Armènia", ha dit el primer ministre armeni, en roda de premsa.

L'1 de gener, el Ministeri de Defensa de Rússia va anunciar que l'exèrcit rus aquest any participarà en els exercicis de forces de pau de la postsoviètica OTSC a Armènia, on les tensions amb la veïna Azerbaidjan no cedeixen malgrat la presència de pacificadors russos. "Es duran a terme exercicis conjunts dels contingents de pau de l'OTSC Fraternitat indestructible 2023 a territori d'Armènia", va informar Defensa.

L'anunci es va fer en el context de les crítiques d'Erevan al contingent pacificador rus a l'Alt Karabakh, que no ha aconseguit desbloquejar el corredor de Laçın, que uneix l'enclavament amb Armènia i va ser tancat per presumptes activistes azerbaidjanesos fa un mes.

Quan va començar el conflicte?

El bloqueig va començar el matí del 12 de desembre, quan un grup d'azerbaidjanesos d'organitzacions ambientals afiliades al govern va aturar el trànsit a la carretera que connecta l'Alt Karabakh amb Armènia, citant pràctiques mineres il·legals al territori. El camí, conegut com el corredor Laçın, és l'únic camí que connecta Karabakh amb el món exterior. Soldats del contingent rus de manteniment de la pau són a Karabakh des del 2020 i la missió del qual inclou protegir la seguretat del corredor. Aquests eren al lloc dels fets, però no van poder reobrir la ruta.

 

Imatge principal: supermercat buit a l'Alt Karabakh / Associació Armènia a Catalunya Ararat